40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

El TSJIB torna a tombar la imposició del percentatge del 25% de l'ensenyament en castellà a les aules. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) ha inadmès el recurs d'un pare que demanava que el seu fill rebés almenys un 25% de les classes en castellà en una escola de Palma. A la sentència, emesa fa unes setmanes, la Sala apunta que els progenitors "tenen dret a triar el centre educatiu, però no a imposar el percentatge de l'idioma en un col·legi concret".

María Luz Martínez, diputada al Congrés dels Diputats per Palència, és la secretària d'Educació del PSOE estatal i aquest dilluns ha participat en un acte sobre la llei educativa balear amb el conseller d'Educació, Martí March, i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. Com a lingüista, considera que amb el model lingüístic "no hi hauria d'haver conflicte", com ha passat a les Illes entre l'esquerra i la dreta.

Nacho Corredor és politòleg, president del Cercle d'Assessors de BeBartlet i analista polític en diversos mitjans de comunicació. Avui horabaixa  presenta a Palma el seu llibre El activismo tranquilo. Un manifiesto subjetivo a favor de la convivencia (Ariel, 2022). Curiosament, aquesta obra en què reclama la convivència la va presentar per primer cop la nit que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna, per la qual cosa "el context internacional és la hipòtesi del llibre". En aquesta entrevista, analitza el recorregut de la política espanyola, catalana i balear, a més del paper de la societat i dels partits polítics per fugir de "la deshumanització de l'adversari", i altres temes d'actualitat com la crisi que ha viscut el PP.

Una trentena de manifestants en defensa del català han increpat aquest dimarts la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, reclamant una "agricultura en català" i criticant el fet que la consellera no parli públicament l'idioma. La situació s'ha produït a les portes del Parlament el dia que la Cambra aprova la llei educativa en què, precisament, el model lingüístic és un dels protagonistes, ja que ha provocat una divisió entre els blocs de l'esquerra i de la dreta.

Allò que els estruços amaguen el cap sota terra quan són amenaçats és una llegenda urbana. Però em permetran que ho utilitzi, perquè aplica a la política catalana i la qüestió del català a l’ensenyament. Dic qüestió perquè –en lògica d’anàlisi de política pública– abans de dir-ne problema cal definir quin és el problema (i si és realment un problema).

Incrementar la inversió en educació fins a un 5% (ara és d'un 3,18 per cent, segons l'STEI) del Producte Interior Brut (PIB) en un període de vuit anys –tot i que “si es pot fer en menys temps, millor”–; garantir la presència de la llengua pròpia en, com a mínim, la meitat del còmput escolar –el model lingüístic que estableix la llei de Decret de mínims–, com ja va avançar l’ARA Balears; regular l’etapa educativa de 0 a 3 anys, universalitzar el cicle i fer-lo gratuït per garantir una educació equitativa i de qualitat; mantenir l’equilibri i l’oferta entre l’escola pública i la concertada i fer un repartiment d’alumnes equitatiu; impulsar la Formació Professional, ampliant-ne i millorant-ne l’oferta formativa; i reduir un 10% les ràtios de les aules en dos anys són alguns dels objectius i les propostes que formen part de l’avantprojecte de la primera llei educativa balear pròpia. El conseller d'Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha presentat aquest dimarts la versió final de l’avantprojecte d’aquesta futura llei després d’incorporar-hi algunes al·legacions (se’n presentaren 946).

Podem ha presentat les al·legacions al projecte de llei d'educació que han traslladat a la Conselleria. La diputada Gloria Santiago ha assenyalat que "s'hauria de fixar per llei la gratuïtat del material escolar, menjadors i activitat extraescolar per a les rendes més baixes a l'alumnat de centres públics".

Establir una línia de comunicació directa entre l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el professorat que ha de transmetre els coneixements normatius de la llengua catalana a les aules. Aquest és el principal objectiu del projecte 'L'Acadèmia Oberta', a través del qual els docents podran resoldre dubtes, fer propostes i compartir idees entre ells. Així, es recolliran les inquietuds i dificultats generades en l'ensenyament del català per poder-les tenir en compte en el disseny de material didàctic.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, ha presidit aquest dijous la constitució de la Comissió d'Experts per debatre i dur a terme un estudi sobre el model lingüístic escolar a Balears. Segons la Conselleria, servirà de base per a un consens amb la comunitat educativa.