Estava fent neteja de correus i butlletins quan m’he quedat atrapada en un que comença així: “si tens entre 18 i 30 anys, t’interessen els drets humans i la tecnologia, vine. Aplica per formar part d’un programa amb joves d’arreu del món. Parlarem de canvis liderats per joves i teixirem una xarxa resilient”. Si m’he quedat atrapada és per la mirada constructiva, respectuosa i potenciadora que desprèn la invitació. El que m’ha colpit és el contrast amb les narratives mediàtiques habituals. 

Un efecte col·lateral de la febre per la intel·ligència artificial (IA) generativa és l’arribada de nous dispositius basats en aquesta tecnologia, que aspiren a desplaçar l'smartphone com a mitjà preferent d’interacció amb els serveis i els continguts digitals. Malauradament, els primers aparells que han sortit al mercat mostren moltes limitacions.

Samsung s’ha anticipat cinc setmanes al MWC de Barcelona renovant la seva gamma emblemàtica de smartphones de format convencional. Els tres nous Galaxy S24 continuen presumint de prestacions fotogràfiques i de rendiment computacional, però la gran aposta és la incorporació de funcions d’intel·ligència artificial (IA), ara ja no restringides a la millora de la imatge, sinó aplicades també a les converses telefòniques i els xats, que ofereixen traducció en temps real. La marca coreana ha rebaixat una mica els preus respecte als models anteriors, potser conscient de la seva nova i delicada posició en el mercat.

Després de més de dos anys de declivi, les vendes globals de smartphones han deixat de caure. Tot indica que l’any 2024 es despatxaran uns 40 milions d’unitats més que aquest any, malgrat que no s’arribarà ni a les xifres del 2022. Ara bé, l’ús dels aparells no ha deixat de créixer en cap moment: més minuts de trucades de veu, més missatges enviats i rebuts i, sobretot, més consum de tot tipus de dades amb els dispositius.

Parlo com a tecnòleg apassionat per les relacions entre persones i tecnologia, però també com a pare preocupat. I no estic sol. No fa gaire s'ha començat a formar un tsunami que canviarà una sèrie de coses: principalment, la introducció i l'ús dels telèfons intel·ligents en la vida dels menors.

La decisió acordada per alguns instituts de prohibir l’ús dels telèfons mòbils als centres és una bona notícia. L’ús d’aquests aparells se’ns ha escapat de les mans a tots, encara que sembla que l’afectació entre els joves és més greu. Ho sembla. Ho diuen. Ho crec. De fet, sempre penso que és una sort, en aquest cas, haver nascut abans i haver tingut una joventut analògica. Encara que per a segons què no hauria anat malament estar més connectades. En tot cas no es preveu que hi hagi marxa enrere amb els mòbils, així com sí que es preveu que hi hagi marxa enrere amb els éssers humans. Però això no és nou i potser no cal ser tan pessimista que, al cap i a la fi, tot ha començat amb una bona notícia. Que les nostres capacitats són limitades ja ho sabem. També sabem que aquesta limitació ens porta sovint, com a última i gran solució a molts dels problemes que ens envolten, a prohibir. El món ideal que tenim al cap, el que no existeix en la realitat, ens diu que, com menys prohibir, millor. Això no s’ha de confondre amb la defensa de la llibertat que proclama Isabel Díaz Ayuso o les seves seqüeles. Perquè en el món ideal que tenim al cap el que no caldria prohibir perquè es deixaria de fer són moltes de les propostes de llibertat de segons qui. Mai no ens posarem d’acord. Et fan tornar al pessimisme encara que no vulguis. Tornem als mòbils, doncs? ¿Tornem a parlar entre nosaltres, mirant-nos als ulls, i a portar rellotge al canell per saber quina hora és? ¿Deixem d’observar la vida que ens ensenyen els altres i comencem a descobrir quina és la vida realment dels altres? ¿Abans, quan no hi havia mòbils, no hi havia aparences ni prejudicis? N’hi havia, certament, el problema és l’escala. Ara és molt més gran. I la mida, a vegades, importa.

Aquest dimarts tanca portes al recinte firal de Berlín la IFA, la principal fira europea d’electrodomèstics i electrònica de consum. Ho fa després d’haver estat a punt de desaparèixer, de resultes de la caiguda postpandèmia de les vendes del sector: un 12% a Europa Occidental l’any passat respecte al 2012. Els confinaments van fer que les llars renovessin el seu equipament audiovisual i informàtic, però tan bon punt ha tornat la normalitat els consumidors europeus han optat per gastar-se els diners sortint a sopar, assistint a espectacles o anant de viatge. Potser per això l’únic segment d’aquest mercat que ha registrat creixement interanual (+9,5%) el primer semestre del 2023 és el de l’equipament fotogràfic, segons assegura la consultora GfK.

Dinar en família amb el mòbil al costat. Consultar Twitter mentre mirem una pel·lícula plegats. Endur-se el mòbil al llit per xafardejar Instagram mentre dorms al teu nadó o respondre WhatsApps de feina mentre de reüll vigiles la teva filla al parc. Tots ho hem fet algun cop. "Mama, deixa el mòbil", "Papa, mira què faig però mira tota l’estona" ens diuen els nostres fills per cridar la nostra atenció. Com podem demanar-los a ells que no abusin de les pantalles quan nosaltres som incapaços de posar límits?

Els telèfons mòbils connectats via satèl·lit no són cap novetat. Des de finals de la dècada dels 90 firmes com Iridium, Thuraya i Inmarsat han disposat d’aparells amb què fer i rebre trucades en llocs remots on no arriba cap línia telefònica ni hi ha cobertura cel·lular. Per aquest motiu van ser adoptats per tota mena de professionals que no es poden permetre quedar incomunicats, des de reporters de premsa i cooperants d’ONGs en escenaris de guerra o desastres naturals fins a especuladors de borsa, traficants i delinqüents. Tot i això, els telèfons via satèl·lit són voluminosos, cars i s’hi pot fer poc més que parlar i enviar missatges. I cal pagar una quota mensual de servei que no està a l’abast de tothom.

Després d’un dels inacabables estira-i-arronses a què ens tenen acostumats els organismes europeus, el Parlament i el Consell han acordat i proclamat aquesta setmana que tots els dispositius electrònics amb bateria que es venguin a la Unió Europea s’hauran de poder carregar amb un cable de format USB-C. La norma s’aplicarà a partir de finals del 2024 i afectarà sobretot els telèfons mòbils pel volum d’unitats venudes, però també els altres tipus d’aparells de mida petita i mitjana: tauletes, lectors de llibres digitals, auriculars, càmeres fotogràfiques, videoconsoles de mà i altaveus portàtils. Fins i tot està previst que s’hi hagin d’adaptar els ordinadors portàtils, tot i que els seus fabricants disposaran de 16 mesos més per fer-ho.

La gran quantitat de telèfons mòbils perfectament funcionals que dormen oblidats al fons dels calaixos de les nostres llars, però també les imatges d’immensos abocadors de deixalles electròniques, la gran majoria en països del Tercer Món, són el testimoni, per una banda, de la nostra irresponsabilitat com a consumidors i, per l’altra, del poc interès que la indústria ha tingut fins ara en la producció d’aparells pensats per durar.

Fa quinze anys, Steve Jobs va anunciar tres nous productes: un reproductor de música, un telèfon mòbil i un comunicador d’internet. Però, a mesura que l’aleshores conseller delegat d’Apple avançava en la presentació, el públic es va anar adonant que, en realitat, els tres eren un sol aparell: l’iPhone. Amb la seva al·locució, Jobs va provocar els aplaudiments del públic i va fer possible el renaixement d’Apple i el començament d'una nova era en la tecnologia. L’smartphone prenia el relleu de l'ordinador de sobretaula com a centre de la informàtica personal.

La venda de smartphones al món va créixer molt poc l’any passat, entre l’1 i el 4%, respecte a un 2020 desastrós per la pandèmia en què el mercat ja va caure el 10%. Durant la primera meitat del 2021, les vendes de telèfons havien anat prou bé, amb un creixement del 13%, però a partir de l’estiu es van estroncar per la manca de components amb què els fabricants es van trobar. El darrer trimestre del 2021 va ser encara pitjor, amb vendes del 8% per sota de les del mateix període del 2020, que tampoc havia estat precisament gloriós.

Avui dia hi ha 8.100 milions de smartphones funcionant a tot el món, quan fa deu anys eren onze vegades menys, uns 720 milions. Però el volum de dades transportat per les xarxes mòbils ha crescut d’una manera encara més impressionant en el mateix període: gairebé 300 vegades més. Això es deu en gran part a l’aparició i posterior proliferació de les xarxes i els smartphones 4G durant la dècada passada. I és més que previsible que en aquesta el creixement sigui igual d’espectacular, gràcies al 5G.

Les consultores Counterpoint i Canalys pronostiquen que aquest any es vendran al món uns 1.400 milions de smartphones, més o menys els mateixos que el 2020. La diferència és que ara són més cars: una altra firma, Strategy Analytics, estima que el preu mitjà dels aparells haurà pujat un 11%, dels 279 als 310 dòlars bruts, de manera que se superarà per primer cop el llindar dels 300 dòlars. Però parlem d’un mercat amb una varietat enorme: encara una quarta consultora, IDC, creu que el preu mitjà de venda dels models 4G caurà un 30%, dels 277 dòlars de l’any passat als 206 d’aquest 2021. L’explicació, esclar, és la generalització dels models compatibles amb les xarxes 5G: també segons IDC, l’smartphone 5G mitjà costa 634 dòlars.

La penúria de xips que el món viu des de fa mesos està afectant seriosament la fabricació de cotxes, ordinadors, consoles, smartphones, equips de telecomunicacions i tot tipus de productes que incorporen semiconductors avançats. Moltes fàbriques de cotxes han hagut de tancar part de la seva producció i així estaran setmanes. És el cas de Toyota, Volkswagen (inclosa la planta de Seat a Martorell), Ford, General Motors, Fiat Chrysler (ara Stellantis) i Honda.

Gastar-se més de mil euros en un telèfon mòbil pot semblar obscè en un moment d’incertesa econòmica per a tants consumidors. Però els models de gamma alta que surten ara a la venda van ser dissenyats mesos abans de la pandèmia i revisar-los és pertinent, ni que sigui perquè d’aquí a un any trobarem les seves característiques i prestacions en aparells que aleshores costaran un 30% menys, i d’aquí a dos anys la meitat que ara.

La setmana passada, mentre esperava que comencés un concert de corda que el programa de mà anunciava que duraria vuitanta minuts, dues mestres parlaven, en francès, a la fila del darrere. L’una explicava que ella ja no va a l’òpera perquè no té tres hores perquè li expliquin una història. Massa lent, tot plegat, per plantejar el conflicte, el nus i el desenllaç. Netflix t’ho fa més curt, més fàcil i –deia– més digerible. Abans-d’ahir llegíem que les editorials publiquen cada vegada llibres més prims. D’un any per l’altre, les novel·les han perdut vint pàgines de mitjana perquè algú s’ha adonat que ni els lectors de pedra picada ja no destinen tant temps a llegir. Aquesta setmana he assistit a una reunió on l’expert en màrqueting tecnològic d’una gran empresa ens va explicar que els vídeos publicitaris a les xarxes socials han de donar el seu missatge abans dels primers sis segons perquè, després, perdem l’atenció en progressió geomètrica. Després d’aquella trobada, m’he adonat que, certament, quan miro un vídeo de més d’un minut, se’m comença a fer llarg, feixuc. I, normalment, no arribo al final. La pressa i la impaciència s’han imposat en moltes de les nostres vides. Ja no cal esperar a les hores en punt per sentir les notícies a la ràdio. Els mitjans audiovisuals van començar, ja fa anys, a crear cadenes de producció contínua que ens fan la feina de garbellar-nos la informació durant 24 hores. Ara, per primera vegada a la història, ja no cal que anem a buscar les notícies. Les portem a la butxaca, al telèfon mòbil. “Smartphone”, en van dir, perquè ens penséssim que els intel·ligents érem nosaltres. Tot breu, tot ràpid, tot immediat. Correm tant que, per més que creixi l’esperança de vida, potser ens semblarà que ens morim abans. I, en aquell moment, potser ens sabrà greu no haver dedicat el temps que cal a contemplar un paisatge, sense córrer a treure el mòbil per fer la foto, testar-la en tots els filtres i penjar-la a Instagram.

]]>

Tots els cotxes tenen quatre rodes però es distingeixen per la carrosseria. Amb els smartphones no és així. Te n’adones quan tens al davant els nous models emblemàtics de les tres marques que més unitats venen al món amb sistema Android: el P30 Pro de Huawei, el Galaxy S10+ de Samsung i el Mi 9 de Xiaomi són tres rectangles de vidre tàctil amb diagonals al voltant de les 6,4 polzades.

]]>