La investigadora de l'Imedea Anna Traveset ha estat reconeguda amb el premi Nacional d’investigació en la modalitat Alejandro Malaspina, dins l’àmbit de les Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals. El guardó reconeix una trajectòria científica de referència internacional centrada en l’estudi de les interaccions ecològiques i la biodiversitat en ecosistemes insulars.

Vaig fent la maleta mentre escric. Viatj cap a San Diego per primera vegada a la reunió anual de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer –l'AACR–, el congrés mundial més gran de recerca oncològica. Anys fent feina en recerca translacional i clínica sobre el càncer i mai no hi havia anat! Ara toca.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

Hi ha conceptes que malgrat haver estat encunyats fa quatre dies s'utilitzen com si disposessin d'un recorregut històric immemorial. Alguns arriben a ser tan exitosos que són emprats a tort i a dret i, en conseqüència, s'acaben desnaturalitzant. El concepte de negacionisme forma part d'aquestes paraules que van començar designant un fet ultraconcret però posteriorment van esdevenir una mena d'insult polivalent o una cosa encara pitjor, com veurem després. El 1987 l'historiador francès Henry Rousso va crear i desenvolupar la idea de négationnisme a l'assaig Le syndrome de Vichy amb el sentit que té actualment. El concepte feia referència específicament al corrent que en aquell moment negava la realitat de l'Holocaust i dels crims nazis en general, tant a França com en altres països europeus. Distingia el negacionisme d'allò que anomenava "revisionisme històric legítim", és a dir, una relectura fonamentada i crítica de la història basada en noves dades o perspectives. Què significa exactament aquesta distinció? Afirmar que el règim de Vichy comandat pel mariscal Pétain no va participar en la deportació de jueus francesos als camps d'extermini és un exercici extrem de negacionisme, perquè hi ha milers de proves documentals que així ho demostren. En canvi, replantejar-se la figura de François Mitterrand, o fins i tot de l'heroi de la resistència Jean Moulin, per exemple, a partir de documents i fotografies aparegudes en dates molt tardanes, a la dècada del 1980, representa una revisió històrica del paper real de França durant la Segona Guerra Mundial, no una forma de negacionisme encobert. Per cert, Rousso també és autor de l'exitosa expressió "un passé qui ne passe pas" ("un passat que no passa"). 

Arran d'un problema tècnic, el parapentista Peng Yujiang va acabar xuclat per un corrent ascendent que el va portar fins a 8.598 metres d'altura, segons el mitjà xinès Guangming Daily. Malgrat aquest viatge inèdit, el procés de congelació que va arribar a experimentar i la falta d'oxigen que va patir durant uns minuts, va poder aterrar sa i estalvi, perquè en cap moment va perdre el coneixement. Tot plegat va passar dissabte a la regió muntanyosa de Qilian, al nord-est de la Xina, i els vídeos enregistrats per la càmera de 360 graus que duia enganxada al parapent estan acaparant titulars als mitjans internacionals i vídeos a les xarxes. Però com va ser possible que arribés tan amunt i en tornés viu?

Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.

S'ha observat una manta (Mobula mobular) a Cala Santanyí. Aquests animals són propis de l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània i acostumen a habitar en aigües obertes, lluny de la costa. Per la seva mida, l'exemplar aparegut a les Balears sembla jove, ja que els adults poden aconseguir una envergadura de fins a 3,5 metres entre les punteres de les aletes i superar la tona de pes.

Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

L'administració de Donald Trump endureix el setge a la ciència amb una nova retirada de finançament. Primer va suspendre ajudes a projectes d'investigació, va retallar subvencions a institucions científiques i va censurar línies de recerca relacionades, per exemple, amb el canvi climàtic, cosa que ha empès molts científics a buscar una sortida professional fora del país. Ara és el torn de les revistes especialitzades, que són indispensables perquè els investigadors d'arreu del món puguin compartir el nou coneixement i estar al dia dels descobriments més recents. El primer cop ha estat contra la informació de salut, clima i medi ambient: segons ha pogut saber l'ARA, Environmental Health Perspectives, una de les publicacions més importants d'aquest àmbit, està a punt d'abaixar la persiana perquè el govern estatunidenc, que fins ara la finançava íntegrament, li ha retirat tots els fons.