<![CDATA[Ara Balears - ciència]]> 10 <![CDATA[Atalaiant des de l’espai: una col·lecció per descobrir el territori a través de les imatges de satèl·lit]]>

El Repositori Institucional de la Universitat de les Illes Balears ha incorporat la col·lecció Atalaiant des de l’espai, que reuneix 91 articles de divulgació científica publicats pel doctor Joan Bauzà Llinàs, membre del grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) i del Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica (CTIG), entre els anys 2016 i 2020 a l’edició de cap de setmana de l’ARA Balears.

]]> <![CDATA[Un senyal, de moment]]> Un flaix de llum. Zap! Un instant d'energia que queda enregistrat en un tanc de xenó líquid, un quilòmetre i mig sota terra a Dakota del Sud, la nit del 16 de juny del 2023. Tres anys després, l'equip que el va detectar surt a explicar-ho al món. “Hem descobert la matèria fosca”, dirien, si es tractàs d’una obra de ciència-ficció. A la realitat, els investigadors han sortit a dir: “De moment, és una observació que necessita validació”. 

]]> <![CDATA[Llum als extrems]]> El 2025, un equip de la Universitat de Calgary va posar quatre ratolins anestesiats dins d’una cambra fosca i els va enfocar amb una càmera hipersensible. Va captar allò que l’ull no veu: una llum molt feble que sortia de la pell dels animals. Quan van morir, la llum va desaparèixer.

]]> <![CDATA[Trenta anys de Dolly]]> Tres dècades després de néixer, el 5 de juliol de 1996, l’ovella més famosa de la història, Dolly, gira dissecada lentament dins una vitrina del Museu Nacional d’Escòcia, a Edimburg. La seva “creació” va demostrar que una cèl·lula adulta es pot reprogramar fins a estats embrionaris, amb tot el potencial de desenvolupament per endavant.

]]> <![CDATA[Troben a Mallorca un cranc de fa 35 milions d'anys desconegut fins ara a la península Ibèrica]]>

Mallorca continua desvelant els secrets del seu passat més remot. Un equip d'investigadors vinculat al Museu Balear de Ciències Naturals ha identificat a Randa, a Algaida, les restes fòssils d'un cranc marí que va viure fa uns 35 milions d'anys i que mai no s'havia documentat fins ara a la península Ibèrica.

]]> <![CDATA[Un mallorquí lidera un projecte per provar un nou fàrmac contra el càncer]]>

El bioquímic mallorquí Miquel F. Segura Ginard lidera un ambiciós projecte europeu que vol obrir una nova via en el tractament del càncer infantil. Des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Segura coordina PHOENIX, una iniciativa finançada amb 8,5 milions d’euros per la Unió Europea que impulsarà el primer assaig clínic pediàtric amb el fàrmac experimental ibrilatazar.

]]> <![CDATA[La distància]]> Quatre cèl·lules amb infinita càrrega ètica i moral. Un embrió humà de pocs dies. 

]]> <![CDATA[Els principals experts en modelització oceànica del món es reuneixen a Mallorca]]>

Palma acull per primera vegada a Espanya la trobada més important per a la comunitat científica que es dedica a la modelització oceànica, la 16 edició de l'International Workshop on Modeling the Ocean (IWMO 2026).

]]> <![CDATA[Anna Traveset rep el premi Nacional d’investigació Malaspina]]>

La investigadora de l'Imedea Anna Traveset ha estat reconeguda amb el premi Nacional d’investigació en la modalitat Alejandro Malaspina, dins l’àmbit de les Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals. El guardó reconeix una trajectòria científica de referència internacional centrada en l’estudi de les interaccions ecològiques i la biodiversitat en ecosistemes insulars.

]]> <![CDATA[On es decideix el futur de la recerca del càncer]]>

Vaig fent la maleta mentre escric. Viatj cap a San Diego per primera vegada a la reunió anual de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer –l'AACR–, el congrés mundial més gran de recerca oncològica. Anys fent feina en recerca translacional i clínica sobre el càncer i mai no hi havia anat! Ara toca.

]]> <![CDATA[Farmaciola cel·lular]]> En pocs anys, les teràpies CAR-T han passat de promesa espectacular a eina clínica real –encara que no sempre fàcil d’aplicar. Parlem de CAR-T per referir-nos a un tipus d’immunoteràpia en què es modifiquen genèticament els limfòcits T –un tipus de cèl·lules sanguínies– del mateix pacient perquè expressin un receptor quimèric (CAR) que reconeix una proteïna concreta de les cèl·lules tumorals. Després s’expandeixen al laboratori i es reintrodueixen al pacient perquè reconeguin la diana tumoral i es combati el tumor cancerós. Una mena de ‘farmàcia de cèl·lules vives’.

]]> <![CDATA[Cruis i esquerdes]]> Vivim temps de cruis i esquerdes a la vida i la geopolítica. L’episodi de Groenlàndia –i Veneçuela– recorda fins a quin punt tot és incert i a punt de canviar en qualsevol moment. En paral·lel, aquests dies a ca nostra també hem vist com les infraestructures només ‘existeixen’ quan fallen –sobretot per les (extremes) dretes. L’accident ferroviari d’Adamuz ha deixat més de quaranta víctimes mortals, amb el trànsit d’alta velocitat afectat i un país sencer en estat de commoció.

]]> <![CDATA[Tardor biològica]]> La tardor, més que decadència, és transició. Les fulles que cauen no moren de cop, sinó que responen a un programa biològic precís, escrit per la mateixa naturalesa que les va fer créixer. L’envelliment humà no és gaire diferent: un procés gradual, programat, però també modulable. La ciència comença a entendre’n els ritmes amb una precisió que ens obliga a revisar el calendari de la vida.

]]> <![CDATA[Córrer una marató]]> Aquest diumenge particip per primera vegada a la Marató de Nova York. Una experiència que serveix de punt de partida per parlar de la ciència darrere dels 42,195 km. Una fita física –i emocional, almenys a Nova York, on s’ha batejat com “el millor dia de l’any” a la ciutat– que, a més, ens ofereix una finestra científica per entendre millor la fisiologia i els límits del cos humà.

]]> <![CDATA[Prediure salut]]> Llegir la història clínica dels pacients és la base del nou model ‘Delphi‑2M’, un model de llenguatge generatiu publicat recentment a ‘Nature’. Igualment com funcionen els ‘xatboxs’ com ChatGPT i Gemini –entrenats per completar textos de manera probabilística–, Delphi transforma dades clíniques de diagnòstics, edat, sexe i hàbits de vida en ‘tokens’ i aprèn patrons temporals per predir quines malalties podràs tenir –i quan.

]]> <![CDATA[Un estudi pioner a les Balears revela que les reserves marines connectades protegeixen millor els peixos]]>

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

]]> <![CDATA[Estrelles i àtoms]]> Amb tot el que passa al món –conflictes que no s’aturen, discursos que crispen, ecosistemes que col·lapsen– a vegades un es pregunta si mirar les notícies serveix d’alguna cosa més que per afegir angoixa al dia. I potser per això, cada cop més, el refugi d’un llibre, el cel estrellat o l’interior d’una cèl·lula no semblen mal llocs on perdre’s una estona. No per fugir de la realitat, sinó per recordar-se que encara hi ha espais que ens poden meravellar. Que la ciència, malgrat tot, continua descobrint i obrint finestres.

]]> <![CDATA[Les vacunes no són ideologia]]> Poques estratègies de salut pública tenen un impacte tan clar com les vacunes. Han estat clau per reduir dràsticament malalties com el xarampió, la poliomielitis i la verola, i avui continuen sent essencials contra infeccions com la covid-19 i el virus del papil·loma humà. Però el seu potencial s’estén més enllà de la prevenció d’infeccions. 

]]> <![CDATA[Despleguen quatre sensors al fons de la mar Balear per controlar la temperatura, la salinitat i els corrents]]>

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

]]> <![CDATA[La carta nàutica del genoma]]> Aquest mes es compleixen vint-i-cinc anys del llançament del UCSC Genome Browser, una eina digital que ha tingut un paper clau en la revolució genòmica. Creat el 2000 per un equip de bioinformàtics de la Universitat de Califòrnia-Santa Cruz, el navegador es va concebre com una resposta urgent a la necessitat de visualitzar el genoma humà, que acabava de ser seqüenciat. Avui, continua sent una plataforma imprescindible per a la recerca biomèdica.

]]>