Mallorca Nova farà aquest dissabte horabaixa el seu IV congrés a La Col·lectiva, a Palma, amb la voluntat de consolidar-se com a referent del jovent mallorquinista i d'esquerres davant el nou cicle polític i electoral. Sota el lema 'Mallorca, endavant!', l'organització juvenil vinculada a MÉS per Mallorca renovarà la direcció i definirà les línies estratègiques que marcaran la seva acció durant els pròxims dos anys.

Falten 10 mesos per a la campanya electoral i manco d’11 per a les eleccions. I no s’ha mogut res amb relació a fa dos anys, quan es començava a veure una oposició d’esquerres deprimida i sense ànim, que el Govern torejava Vox i que el PP i la ultradreta tornarien sumar la vegada següent.

Ferran Montero Sitges, actual regidor de Cultura i Educació, serà el pròxim candidat a la batlia de Manacor per MÉS-Esquerra, partit que es converteix així en el primer a mostrar públicament les seves cartes i fer oficial la cara per a les eleccions de maig de 2027. En parlam una estona.

L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.

La secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, Amanda Fernández, ha anunciat aquest dimarts la seva candidatura per encapçalar la llista del PSIB al Consell de Mallorca a les eleccions de 2027.

El període de sessions al Parlament es tanca després d’alguns moviments tàctics. El PP ha maniobrat per escenificar un distanciament respecte de Vox. Amb l’aprovació de la Llei òmnibus, els populars donen per liquidats els deutes del pacte pressupostari i consideren que ja no han de pagar més peatges en qüestions delicades, com la llengua. Ho va deixar clar amb una decisió que és un missatge en si mateix: aprovar la limitació de vehicles a Mallorca amb l’esquerra al Consell sense esperar Vox, per enviar l’endemà mateix el text al Parlament. La decisió va agafar l’extrema dreta desprevinguda i es va acabar abstenint en veure que, si no, es quedava sola en el vot en contra. El Govern ha avisat que farà el mateix amb la llei agrària, la de costes i els pressupostos. Però Vox no perd els nervis i interpreta els gestos del PP en clau electoral. “Es volen fer els moderadets de centre ara que acaba la legislatura, però és mentida”, critica una font de Vox.

És la primera vegada que un independent encapçala una llista des que es va fundar MÉS per Mallorca. David Pujol (Palma, 1980) liderarà la candidatura de MÉS per Palma a les eleccions municipals del 2027, amb Xisca Mir com a número dos. Diu que són temps convulsos i que precisament per això fa aquesta passa, a la recerca d'un front ample d'esquerres. Ara bé, també és conscient que va a contrarellotge i que l'onada de l'extrema dreta és difícil d'aturar.

La recent cantada popular de ‘La Balanguera’, convocada per l’Obra Cultural Balear, va comptar amb la participació de Marga Prohens i d’altres càrrecs del PP. La voluntat pareixia ser, per part de l’organització, la de fer un acte simbòlic transversal políticament i desproveït de connotacions ideològiques. Es va aconseguir i el resultat va ser un gran èxit de participació. 

Decide Calvià, Esquerra Unida de Calvià, Moviment Sumar Illes Balears i MÉS per Calvià han presentat aquest dissabte la coalició Esquerra per Calvià, una candidatura unitària amb la qual les quatre formacions preveuen concórrer a les eleccions municipals del maig de 2027.

“Estam en xoc, al·lucinant”. “És molt frustrant”. “Fem el que fem a les Illes, la realitat del PSOE ens passa per damunt”. “És un tsunami”. Són algunes de les reaccions entre càrrecs del partit socialista de les Illes després de dues setmanes de titulars a escala nacional sobre la presumpta corrupció al PSOE. La tempesta a Ferraz ha impactat en la moral del PSIB en un moment delicat: amb el lideratge de Francina Armengol en dubte i en ple canvi d’estratègia de Iago Negueruela al Parlament.

El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, i la diputada Maria Ramon han anunciat aquest dissabte la candidatura a les primàries de la formació ecosobiranista per encapçalar la llista a les eleccions autonòmiques de 2027. Ho han fet amb una crida a reforçar el projecte polític del partit i amb la voluntat de situar-lo en condicions de disputar el lideratge polític de les Illes.

La política ha esdevingut a Espanya una activitat de risc, una carrera permanent per sostenir majories improbables, tasca més pròpia d’acròbates i especialistes de cine. Gent que no pateixi en cap cas problemes vasculars. Fins i tot a Andalusia la majoria del PP no ha aguantat el desgast. Ansietat i equilibris: aquesta és també la situació en general a les Balears. Excepte a Eivissa. A l’illa més agitada del Mediterrani, tan moderna com febril, els polítics viuen en un benèfic oasi: és la màgia de la majoria absoluta. Falta un any per a les pròximes eleccions locals i autonòmiques (les darreres varen ser el 28 de maig del 2023) i aquí no es mou ni una fulla en un arbre. Certament, en les darreres setmanes Aena ha animat un poc el patí amb la seva delirant proposta d’ampliació de l’aeroport. Però ca! Aquí anam al que anam; d’aquí a dos dies ningú se’n recordarà, d’Aena i dels seus somnis megalòmans –que no dubteu que s’executaran en un percentatge elevat. Que comença la temporada i s’ha de fer caixa per a tot l’any.

“Esperam a les andaluses”. Aquest era el mantra que repetia el PP balear després dels resultats d’Extremadura i l’Aragó. Juanma Moreno Bonilla és un dels principals referents de Marga Prohens entre els barons populars. La presidenta ha cercat replicar tant el seu perfil gestor –amb les rebaixes fiscals i les lleis de simplificació administrativa– com el seu discurs moderat i el model de relació amb Vox. Però la victòria insuficient del president andalús que, amb 53 escons, s’ha quedat a dos diputats de la majoria absoluta, ha sembrat dubtes sobre la via andalusa, i obliga els populars a replantejar l’estratègia de cara al 2027.

MÉS per Mallorca ha donat el sus al procés de primàries per escollir els candidats i candidates al Consell de Mallorca i al Parlament. Ho ha fet després que l'Assemblea s'hagi reunit aquest dimecres a Palma i hagi aprovat el reglament pel qual es regiran aquestes eleccions.

Queda just un any per encetar la campanya electoral balear del 2027. Les direccions dels partits amb representació parlamentària fa temps que es preparen. Ja tenen decidits els caps de llista —si bé se’n guarden de dir-ho perquè se suposa que depenen dels processos interns de selecció o elecció— i van posant a punt el necessari per fer front al procés. Que els costarà molts de doblers.

Queden tretze mesos per als comicis autonòmics i tots els partits balears ja estan en plena marxa electoral o, en el seu defecte, hi estaran ben aviat.

El PP ha presentat desenes d’esmenes a la llei de projectes estratègics que no tenen res a veure amb l’objecte de la norma. Algunes li han servit per crear gairebé una norma paral·lela. Altrament, ha convidat Vox a presentar alguns dels seus pactes sobre el català i immigració, també a través d’esmenes.

Cursa contra rellotge del PP per dur endavant el nombre màxim possible de modificacions legislatives abans de les eleccions. El seu principal entrebanc és la lentitud de la tramitació de les lleis al Parlament. Per evitar-lo, s’ha empescat algunes solucions: un abús de la figura del decret llei que divendres passat va criticar el Tribunal Constitucional en una sentència, i el farciment de les iniciatives legislatives d’esmenes que no hi tenen res a veure. Però amb la tramitació de la llei d’acceleració de projectes estratègics els populars s’han passat de frenada: han presentat 88 esmenes que afecten fins a 70 normes diferents, la majoria, sense relació amb els projectes estratègics. A més, hi han introduït alguns dels acords amb Vox contra el català i la immigració.

A partir d'aquesta setmana començarem a veure cap a on pot anar la relació entre el PP i Vox i, per tant, tendrem una idea aproximada sobre com impactarà a la política baleàrica just després de les eleccions de l’any que ve.