Queden tretze mesos per als comicis autonòmics i tots els partits balears ja estan en plena marxa electoral o, en el seu defecte, hi estaran ben aviat.

El PP ha presentat desenes d’esmenes a la llei de projectes estratègics que no tenen res a veure amb l’objecte de la norma. Algunes li han servit per crear gairebé una norma paral·lela. Altrament, ha convidat Vox a presentar alguns dels seus pactes sobre el català i immigració, també a través d’esmenes.

Cursa contra rellotge del PP per dur endavant el nombre màxim possible de modificacions legislatives abans de les eleccions. El seu principal entrebanc és la lentitud de la tramitació de les lleis al Parlament. Per evitar-lo, s’ha empescat algunes solucions: un abús de la figura del decret llei que divendres passat va criticar el Tribunal Constitucional en una sentència, i el farciment de les iniciatives legislatives d’esmenes que no hi tenen res a veure. Però amb la tramitació de la llei d’acceleració de projectes estratègics els populars s’han passat de frenada: han presentat 88 esmenes que afecten fins a 70 normes diferents, la majoria, sense relació amb els projectes estratègics. A més, hi han introduït alguns dels acords amb Vox contra el català i la immigració.

A partir d'aquesta setmana començarem a veure cap a on pot anar la relació entre el PP i Vox i, per tant, tendrem una idea aproximada sobre com impactarà a la política baleàrica just després de les eleccions de l’any que ve.

Francina Armengol comença a mostrar senyals de dubte. “Fa un any expressava que volia ser candidata a les Illes en les converses de passadís”, assegura una font que la tracta habitualment: “Darrerament, no està tan clar”. Aquesta sensació d’inseguretat també ha impregnat els quadres del partit, que ja comencen a demanar-se com s’ho faran si, finalment, la socialista opta per no presentar-se. Davant això, el PSIB ha activat el càsting de possibles successors. Falta poc més d’un any per a les eleccions i s’han de moure. Fonts de l’aparell confirmen que la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, guanya pes a les travesses. També ho fa la líder de la formació a Mallorca, Amanda Fernández, encara que la previsió inicial és foguejar-la, abans de res, com a candidata al Consell de Mallorca.

Com s’ha d’organitzar l’espai a l’esquerra del PSOE per frenar l’auge de Vox? Aquesta pregunta ha estat darrere de diferents moviments recents a Madrid: la crida de Gabriel Rufián (ERC) a construir un front republicà i l’anunci de Yolanda Díaz que no repetirà com a candidata de Sumar el 2027. Per ara, MÉS per Mallorca ha evitat pronunciar-se sobre aquests canvis ni ha donat pistes sobre el futur. Però el debat en què està sumida l’esquerra l’afecta en primera persona. Val la pena tenir un diputat al Congrés? Si torna a presentar-s’hi en coalició, quines aliances li convenen? Quin paper ha de tenir l’ecosobiranisme balear a Madrid? Les fonts consultades només coincideixen en el punt de partida: AraMés ha de liderar la candidatura a les Balears, sigui quina sigui.

El tercer any de mandat de Marga Prohens serà de precampanya. Desembre ja ha marcat el to del 2026 amb les eleccions a Extremadura, per un costat, i el congrés de MÉS per Mallorca per l’altre, perquè l’oposició també es prepara per als comicis del 2027. La presidenta ha descartat per ara la possibilitat d’avançar eleccions a les Illes, malgrat les tensions amb els socis de Vox. Però aquest escenari pot canviar en funció dels resultats de les eleccions d’Aragó i Andalusia, que serviran per comprovar quines són les opcions del PP. També dependrà de les necessitats del líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, que cerca el moment propici per posar fi al ‘sanchisme’ i compta amb els barons populars com a arma.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha posat en relleu l'"estabilitat" del seu Executiu i ha remarcat que les eleccions anticipades "no es poden convocar per oportunisme polític".

Corea del Sud gira full i elegeix president el líder de l'oposició Lee Jae-myung per posar fi a la crisi política. Aquest dimarts davant del Parlament s'ha desencadenat l'eufòria de milers de partidaris de Lee amb la victòria del candidat que esperen que sàpiga restaurar la confiança en la democràcia.

Dues marxes paral·leles rivals, una en suport del candidat liberal proeuropeu Rafal Trzaskowski i una altra dels partidaris del conservador Karol Nawrocki, han recorregut el centre de Varsòvia aquest diumenge, una setmana abans de la segona volta de les eleccions presidencials poloneses en les quals es decidirà qui presidirà el país fins al 2030. Les manifestacions, que no van confluir en cap moment, posen en evidència la divisió del país: una Polònia més liberal i europeista, que encarna Trzaskowski; i una altra, la de Nawrocki, més conservadora, nacionalista i en contra d'una Unió Europea amb més competències. Era la primera vegada des del 1989 que es produïen dues marxes simultànies en una mateixa ciutat amb candidats presidencials rivals. Segons l’Ajuntament de Varsòvia, a la marxa nacionalista hi han participat unes 50.000 persones, i a l’europeista, unes 140.000.

De Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumenge electoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

L’extrema dreta lidera la mobilització electoral a Romania. La primera volta de les presidencials, celebrades aquest diumenge, han donat el 40% dels vots al candidat ultra, George Simion, defensor de la Gran Romania, contrari a l’ajuda europea a Ucraïna, declarat trumpista i partidari de la “melonització” d’Europa. Simion s'enfrontarà ara a l'alcalde centrista de Bucarest, Nicușor Dan, que va quedar vint punts per sota però que espera recollir el suport del vot proeuropeu a la segona volta, prevista per al 18 de maig. 

El debat sobre quin rol tenen els adolescents en la societat i els condicionants que afronta aquesta generació és recurrent, sigui per l'aparició d'una minisèrie viral de Netflix, com ha estat el cas d'Adolescència, com amb la decisió de la part minoritària del govern espanyol (Sumar) de tornar a plantejar la pregunta de si s'ha de poder votar a partir dels 16 anys. Els detractors del canvi a la llei electoral al·leguen, entre d'altres, manca de maduresa, mentre que qui ho defensa ho veu una forma de representar les inquietuds d'aquest col·lectiu i retornar amb drets alguns dels deures que ja se'ls poden atribuir.

Miquel Oliver Gomila va anunciar fa un parell de dies a l'ARA Balears que no es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals de 2027. És a dir, que no optarà a tornar a ser batle de Manacor quatre anys més. Una decisió vital i política pensada i repensada durant els darrers mesos. Parlam una mica més sobre el tema i sobre l’actualitat política i urbanística del municipi.

El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, que va assumir el càrrec el 14 de març després de la dimissió de Justin Trudeau, ha decidit avançar sis mesos les eleccions, que se celebraran el 28 d'abril. Carney vol aprofitar que les enquestes li són favorables. El sondeig de la radiotelevisió pública canadenca, CBC, atribueix al seu Partit Liberal (PL) una intenció de vot del 37,5%, que li permetria aconseguir 174 dels 338 escons de la Cambra dels Comuns. Si ho aconsegueix seria la quarta victòria consecutiva del partit.

Les eleccions d'aquest diumenge dibuixen un mapa d'Alemanya polític molt diferent del de fa quatre anys. La davallada dels socialdemòcrates d'Olaf Scholz (SPD) i l'ascens de la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) són dos fets comuns a tot el territori alemany, però hi ha alguns indrets on la força populista i xenòfoba d'Alice Weidel s'ha imposat amb més del 30% dels vots, fins al 38,76% que ha obtingut al land de Turíngia.

Prop de mig món estava cridat a votar aquest 2024, i ara que les urnes han parlat, el món que queda és més incert i una mica menys democràtic. "El cicló electoral del 2024 ha deixat la democràcia una mica més masegada", diu l'informe del Cidob El món l'any 2025: Deu temes que marcaran l'agenda internacional, coordinat per Carme Colomina. Més de 1.600 milions de persones han dipositat la seva papereta en una setantena de països. I ho han fet, majoritàriament, per castigar els dirigents que estaven en el poder i per triar candidats "que desafien l'statu quo d'unes democràcies en crisi", diu l'informe. L'equip d'investigadors del Cidob intenta posar ordre a la ressaca postelectoral per explicar el món que ens espera aquest 2025.