El maltractament fiscal als catalans és una realitat objectiva de la qual és important distingir dos vessants. El primer està lligat a l’existència d’un dèficit fiscal amb l’Estat, provocat per la diferència entre el que l’Estat ingressa en concepte d’impostos pagats pels catalans i el que l’Estat gasta a Catalunya. Aquest dèficit representa prop del 10% del PIB català, un percentatge escandalós que s’ha anat mantenint més o menys constant al llarg de dècades, amb independència de qui governés a Madrid. La segona dimensió d’aquest maltractament fiscal no té res a veure amb l’Estat: és autoinfligida. Potser per això els polítics catalans no en parlen. Aquest vessant del maltractament té un significat molt tangible: els residents fiscals a Catalunya fa molt temps que paguen més IRPF, impost de patrimoni, impost de successions i donacions i impost de transmissions patrimonials (a més d’altres impostos especials) que la majoria dels ciutadans espanyols, cortesia exclusiva dels Governs catalans de torn amb el suport dels seus aliats parlamentaris. No és aquest l’espai per entrar en detalls, però és ben segur que els lectors damnificats en són ben conscients.

Després d'un any de funcionament de la reforma fiscal de mesures urgents en matèria tributària, 8450 persones s'han beneficiat de la supressió de l'impost de successions. De la xifra total, 7.707 contribuents –que pertanyen al grup u i dos que inclou descendents, cònjuges i ascendents– no han pagat res, mentre que 707 ciutadans –que formen part del grup tres que engloba germans, oncles i nebots– han abonat "la meitat del que pagaven abans de la reforma fiscal", segons ha explicat el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa.

El batle de Palma, Jaume Martínez, ha anunciat que l'Ajuntament de Ciutat bonificarà les plusvàlues al 95% en les successions entre pares i fills, padrins i cònjuges a partir de l'any 2025. A més, també ha detallat que s'aplicarà una baixada progressiva del tipus de gravamen de la plusvàlua que passarà del 25% al 18%.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

1. A mitjan febrer, Catalunya va tirant de pressupostos perquè, per als d’enguany, el més calent és a l’aigüera. Tot apunta que els acords, d’amagatotis, entre ERC i PSOE, al capdavall faran possible que Pere Aragonès se’n pugui sortir a Catalunya, igual que Pedro Sánchez al Congrés, com Jaume Collboni a l’Ajuntament. Enlloc no en tenen prou, de passar-se els vots, però sí que l’ajuda recíproca és imprescindible per sortir-se’n. Al Parlament, els comuns poden ser la tercera força per fer possibles, per segon any consecutiu, uns números avalats per un tripartit d’esquerres. Junts, que malda per no ser bandejat del tauler polític, ha fet la seva carta de mínims per negociar l’aprovació de pressupostos. De les 100 mesures que demana, el titular més llaminer se l’emporta la supressió de l’impost de successions, com a primer dels avantatges fiscals que miren d’obtenir per als ciutadans. Una bona idea, no només per a la seva parròquia.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha criticat el decret llei del Govern que elimina l'impost de successions i l'ha qualificat de "nyap", a més d'assegurar que perjudicarà les famílies, sobretot pel que fa a l'habitatge. Per això, el socialista ha animat el vicepresident de l'Executiu i conseller d'Economia, hisenda i Innovació a ser "humil" i "demanar disculpes" al respecte. Negueruela ha comparegut davant dels mitjans per informar de les iniciatives del PSIB en el ple del Parlament d'aquest dimarts, que també faran referència a les "amenaces" de la consellera d'Habitatge, Marta Vidal, a la sessió de dia 5; la llei contra el turisme d'excessos; i l'eliminació de l'Oficina Anticorrupció.

El Govern de Marga Prohens estrenarà la fórmula del decret llei poc més de deu dies després que la presidenta prengués possessió del càrrec, i ho farà per modificar de manera urgent l'impost de donacions i successions a cinc dies de les eleccions generals. Prohens i el seu equip han enllestit ja una fórmula per reduir el percentatge que hauran de pagar les famílies cada vegada que deixin en herència una propietat, un compromís que varen manifestar en campanya electoral. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, la revisió d'aquest impost afectarà, no necessàriament de la mateixa manera, les successions i donacions que tinguin lloc entre pares i fills, nets i padrins, i també entre cònjuges. "No es pagarà ni un euro", va dir Marga Prohens en més d'una ocasió durant els mítings i entrevistes preelectorals.

 El Pi eliminarà l’impost de successions entre familiars per a tots els graus de parentesc. Així ho ha anunciat Josep Melià, el candidat de la formació a la presidència del Govern, davant el Col·legi de Notaris de les Illes Balears, aquest dijous. “La primera mesura que prendrem quan governem serà eliminar aquest impost. Moltes herències no es reben per l’alt valor tributari que han de pagar. Volem donar continuïtat i que es conservin els patrimonis familiars”, ha assegurat.

El PP de les Balears ha registrat una proposició de llei al Parlament per abaixar els impostos 200 milions d'euros. Aquest objectiu es duria a terme a través de diferents mesures que segueixen la línia del partit estatal. En concret, proposen la supressió de l’Impost de Successions, el de Transmissions Patrimonials a la compra d’habitatge per a menors de 30, la reducció de l’Impost de Patrimoni o la rebaixa en mig punt del tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes inferiors a 30.000 euros. Com a novetat, els populars proposen tres deduccions en despeses socials com les de naixement o adopció, les derivades de cures de majors de 65 anys o per a arrendadors.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, considera la Comunitat de Madrid com un "paradís fiscal" dins d'Espanya pel fet d'haver eliminat l'impost de patrimoni. Així ho destaca en un estudi publicat aquest dimarts en què fa esment entre d'altres a un altre article acadèmic publicat a finals d'any.

Ja sabem que els pressupostos de la Generalitat no naixien amb 3.000 milions més sota el braç; només “aixecaven en 3.000 milions el sostre de despesa respecte als del 2017” [sic]. Però com que el sostre de despesa respecte al 2019 creixia menys del 3%, l’augment de la despesa hauria estat d’uns 750 milions. La despesa extraordinària pel coronavirus ja s’ho ha endut diverses vegades. Ja sabem també que la despesa sanitària del 2019 havia quasi recuperat els nivells reals del 2009, i que el 2020 s’anava a superar (amb la despesa pel coronavirus ja l'ha passat de llarg). Però això només són mossegades de la realitat.

L’impost a la mort és una de les maneres com es coneix despectivament l’impost de successions i donacions, una de les taxes que la Generalitat té plenament transferides de l’Estat i una de les que aixeca més debats entre esquerres i dretes.

El president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno, ha anunciat aquest dilluns que el govern de la seva comunitat aprovarà el 9 d'abril, via decret llei, l'eliminació de l'impost de successions i donacions a la regió amb la bonificació del 99% del gravamen.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) continua el seu desplegament pel territori i, des de fa un any i mig, recapta tots els tributs propis i cedits de la Generalitat, segons un informe presentat aquest dijous pel Govern. En dos anys, l'ATC ha passat de recaptar el 43% al 100% del dos impostos cedits per l'Estat: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost de successions i donacions. A més, aquests dos impostos han augmentat la recaptació un 14% i un 22%, respectivament.

La creixent desigualtat en la distribució de la riquesa i els efectes encara perceptibles de la Gran Recessió han fet que la qüestió de la desigualtat se situï en un lloc destacat del debat públic internacional. I davant d’aquesta situació alguns defensen la utilització dels impostos sobre la riquesa com a instrument per reduir la desigualtat. Ara bé, a quins impostos ens estem referint?

A Pedro Sánchez se li complica molt la investidura. Els seus plans per explorar acords amb Podem i C's no semblen massa viables, atès que, mentre els d'Albert Rivera descarten formar part de cap executiu on hi hagi Pablo Iglesias, aquest tampoc no vol integrar-ne cap amb el partit taronja. Així, si bé el líder del PSOE va salvar la pressió interna dels 'barons' i va deslliurar-se les mans per negociar la presidència i allunyar l'entesa amb el PP, l'acord a tres bandes sembla tenir poques opcions, igual que un possible acord d'esquerres entre els socialistes, Podem i IU que requeriria del suport o abstenció d'ERC i Democràcia i Llibertat.