El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha mostrat el seu rebuig a una baixada "generalitzada" d'impostos per la guerra a l'Iran i Orient Mitjà, però sí que reclamarà la limitació dels preus de l'energia o mesures per a la protecció de l'ocupació i l'activitat econòmica, si són necessàries. El dirigent sindical ha avançat que aquesta serà la posició que defensarà CCOO davant la reunió que mantindrà aquest dijous amb representants del govern espanyol i altres forces sindicals, per avaluar possibles actuacions pels efectes del conflicte.

El darrer consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura del llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 i la darrera crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns migdia, en què també ha fet balanç del darrer any. De moment, aquests són els elements clau.

Després d’un any com a presidenta de les Balears, Marga Prohens (Campos, 1982) referma la utilitat del pacte amb Vox, partit que no vol ubicar a l’extrema dreta i que li va fer possible governar en minoria. No només s’ha hagut d’enfrontar a les dificultats per legislar a causa de les exigències dels socis, sinó que també ha vist com el descontentament de part de la societat s’ha traduït en manifestacions multitudinàries.

El govern d'Alemanya augmentarà un 20% l'impost dels bitllets d'avió que les companyies hauran de pagar a partir del mes de maig pels trajectes que parteixin des dels aeroports nacionals, segons el projecte de llei de finançament pressupostari aprovat aquest dilluns. Concretament, l'agència de notícies alemanya DPA ha informat que la taxa creixerà fins a situar-se entre 15,53 i 70,83 euros per passatger en funció de la destinació final del viatge. L'augment de l'impost al trànsit aeri haurà de ser ara aprovat pel Bundestag i forma part del paquet de mesures del govern per pal·liar el dèficit pressupostari de milers de milions que es generà a conseqüència d'una interlocutòria del Tribunal Constitucional.

Tots els tributs locals i autonòmics es podran pagar a través de Bizum a partir d'aquest dilluns al portal de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), sempre que l'import sigui menor de 1.500 euros. Aquesta forma de pagament se suma així a les ja vigents via telemàtica (a través de la banca electrònica de les entitats col·laboradores o amb targeta bancària), segons ha informat en nota de premsa la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació.

El Partit Popular ha tornat a dur al Parlament el seu reclam per fer una baixada generalitzada d'impostos per fer front a la crisi econòmica derivada de la guerra d'Ucraïna. Aquesta vegada, el diputat del PP Toni Costa ha criticat que la presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, no davalli impostos mentre "altres presidents socialistes i del Partit Popular" sí que ho han fet.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha posicionat en contra de "la centralització impositiva de moltes coses" i del "dúmping fiscal que crea inequitat i injustícia". Així ha respost la cap de l'Executiu balear a una pregunta després de la Conferència de Presidents.

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys, segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

La invasió russa d'Ucraïna està agreujant la situació de crisi econòmica i la inflació derivada de la covid. Tot i que el president del govern estatal, Pedro Sánchez, ha atribuït aquest dimecres en el Congrés dels Diputats l'escalada de preus a la guerra provocada per Vladimir Putin, és una conjuntura que s'ha ennegrit progressivament en les darreres setmanes i mesos. Després de la junta de portaveus, els grups parlamentaris illencs han llançat diverses propostes que giren al voltant de la independència energètica, en el cas de l'esquerra, i de la baixada d'impostos pel que fa a la dreta, a més d'una aposta per la mobilitat elèctrica en el cas d'El Pi.

El PP de les Balears ha registrat una proposició de llei al Parlament per abaixar els impostos 200 milions d'euros. Aquest objectiu es duria a terme a través de diferents mesures que segueixen la línia del partit estatal. En concret, proposen la supressió de l’Impost de Successions, el de Transmissions Patrimonials a la compra d’habitatge per a menors de 30, la reducció de l’Impost de Patrimoni o la rebaixa en mig punt del tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes inferiors a 30.000 euros. Com a novetat, els populars proposen tres deduccions en despeses socials com les de naixement o adopció, les derivades de cures de majors de 65 anys o per a arrendadors.

L'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) ha obert una oficina a Sóller per gestionar i recaptar els tributs municipals. Aquest nou punt, obert des de dimarts passat i ubicat en el consistori, ofereix atenció presencial a les persones interessades, tant per qüestions relacionades amb els tributs locals, com els autonòmics, informa el Govern en una nota.

Ja sabem que els pressupostos de la Generalitat no naixien amb 3.000 milions més sota el braç; només “aixecaven en 3.000 milions el sostre de despesa respecte als del 2017” [sic]. Però com que el sostre de despesa respecte al 2019 creixia menys del 3%, l’augment de la despesa hauria estat d’uns 750 milions. La despesa extraordinària pel coronavirus ja s’ho ha endut diverses vegades. Ja sabem també que la despesa sanitària del 2019 havia quasi recuperat els nivells reals del 2009, i que el 2020 s’anava a superar (amb la despesa pel coronavirus ja l'ha passat de llarg). Però això només són mossegades de la realitat.