El partit Més, el sector sobiranista de dins de Compromís, ha decidit tirar pel dret i abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats i passar al grup mixt. Així ho ha confirmat el resultat de la consulta feta aquest dilluns entre el consell nacional de la formació, que ha validat l'estratègia de l'executiva valencianista que fa setmanes que reclama als seus socis fer aquest pas. El resultat de la votació ha sigut de 190 sufragis a favor (92,68%), 8 abstencions (3,9%) i 7 vots en contra (3,41%). La participació s'ha elevat fins al 88,74%.

Continuïtat en el full de ruta gràcies a una victòria per la mínima, però molta divisió. Aquesta és la situació del nacionalisme valencià que aquest cap de setmana ha referendat els lideratges d'Amparo Piquer, en el cas de Més –la principal formació de Compromís–, i Josep Barberà, en el d'Esquerra Republicana.

El puritanisme, com el dogmatisme, és pervers. Camí directe cap al mal en nom del bé, obre un ampli espai perquè se’n puguin beneficiar els més descarats a l’hora de sacrificar la veritat en favor de l’interès propi. I si poden vestir la seva falsa indignació d’exigència moral, llavors ja és extraordinari. El cas Oltra és un exemple rodó de la banalitat de certa política.

El PSPV i Compromís han tancat un pacte per "reeditar un govern progressista" a la Diputació de València, que estaria presidida pel socialista i alcalde de Mislata (Horta) Carlos Fernández Bielsa. Les dues formacions han convidat a sumar-se a l'acord Ens Uneix, la formació comarcal que té la clau en el desempat entre el bloc progressista (socialistes i Compromís) i el conservador (PP i Vox), tots dos amb 15 diputats.

La campanya de les eleccions del 28 de maig posarà a prova la capacitat de fer equilibris de Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona i ministra de Treball haurà d'exhibir capacitat de contorsionisme per poder fer campanya per Unides Podem i, al mateix temps, fer-ne per Més Madrid o Compromís, formacions que s'enfronten als liles en comunitats com Madrid i el País Valencià. Més fàcil ho tindrà a Catalunya, i per això serà el territori on més actes farà. Hi serà fins a quatre vegades i, com Pedro Sánchez, tancarà la campanya a Barcelona. Els comuns fan valer la seva aliança estreta amb Díaz perquè doni impuls a l'actual alcaldessa, Ada Colau, en una cursa que estarà disputada fins al final i en què Barcelona en Comú s'hi juga revalidar el govern municipal per tercer cop.

Joan Ribó va néixer a Manresa el 1947 i no va ser fins a acabar el batxillerat que va marxar a València, d'on ara és alcalde des de fa vuit anys. Tot i que les enquestes dibuixen un resultat molt ajustat, es mostra confiat que els ciutadans revalidaran el suport al bloc progressista.

Un grup d’extrema dreta va boicotejar aquest dijous la presentació del llibre sobre el senador de Compromís Carles Mulet, a l’Espai Cultural Menador de Castelló de la Plana. Les protestes també es van dirigir als autors de Carles Mulet, una temporada al Senat (publicat per Onada Edicions), els periodistes Emma Zafón i Jordi Maura, així com a la regidora de Cultura, Memòria Democràtica, Feminismes i LGTBI de l'ajuntament de la ciutat, Verònica Ruiz, a qui l'extrema dreta acusa de prevaricació per la retirada de la creu franquista del parc Ribalta.

No ha estat una decisió de la comissió executiva de la coalició, ni tampoc una declaració explícita, però les paraules d'aquest dilluns de Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés, tancant la porta a concórrer amb Podem i Esquerra Unida en les eleccions autonòmiques de l'any vinent, semblarien bastant aclaridores. "Sumar no és amuntonar", va respondre Baldoví quan li van preguntar en una entrevista a À Punt si considerava beneficiós un acord amb les dues forces de cara als comicis del 2023.

Compromís ha arribat a un acord amb el PSOE i Unides Podem per votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat. Ho farà, segons ha informat la coalició aquest dimecres, després de pactar unes esmenes que suposaran incrementar en 62,8 milions d'euros les inversions i transferències al País Valencià que inicialment eren de 1.269 milions.

Els partits que conformen el famós acord del Botànic revalidarien la victòria a les eleccions autonòmiques vinents segons l'enquesta anual que Levante-EMV realitza amb motiu del Nou d'Octubre. Segons el sondeig, articulat a partir de 1.510 entrevistes, el PSPV s'imposaria com a partit més votat, seguit pel Partit Popular i per Compromís. Una de les dades més significatives seria l'augment dels escons del partit, encapçalat per Ximo Puig, que passaria dels 27 actuals a 36. L'altra valoració que ens deixa l'enquesta seria l'escassa repercussió de la imputació de Mònica Oltra en l'electorat valencià, ja que Compromís només perdria 1 escó, i es quedaria amb 16. Unides Podem sumaria dos representants més a les Corts, i passaria de 8 a 10. Finalment, pel que fa a les forces de dreta i d'ultradreta, no sorprèn la davallada de Ciutadans, que malgrat la refundació anunciada, desapareixeria com a grup parlamentari i perdria els seus 18 diputats. El PP pujaria de 19 a 25 escons, un increment lleugerament superior al de Vox, que passaria de tenir 10 parlamentaris a 13.

Avui, Nou d'Octubre, s'ha celebrat la diada nacional del País Valencià, una data força assenyalada en el calendari polític valencià. Aquest any s'ha tornat a la normalitat prepandèmica, amb la realització dels actes tradicionals: al matí, el discurs i lliurament de premis per part del president, Ximo Puig; al migdia, la processó cívica i desfilada de la senyera pels carrers de València, i a la tarda, les tres manifestacions organitzades per sindicats, associacions i partits.

Ha passat un altre cop. La processó cívica del Nou d'Octubre havia tornat a la normalitat després de dos anys de pandèmia, recuperant el recorregut habitual i sense cap mena de restricció, que ha propiciat imatges dels carrers pels quals ha desfilat la Reial Senyera plens de gom a gom.

El valencià Joan Baldoví (Sueca, 1958) ha explicat que de petit somiava amb ser alcalde de la seva ciutat, fita que va assolir entre els anys 2007 i 2011. Però també ha confessat que li hauria agradat ser meteoròleg. No ho va aconseguir, tot i que s'hi va acostar una mica: va treballar de professor de física fins que la política el va apartar de les aules.

“Sent que m'han utilitzat i que després m'han deixat tirada”. Són paraules de la jove que va ser abusada quan era una menor per l'exmarit de l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i van dirigides a dues de les persones que més la van animar a denunciar el cas. D'una banda, a l'exmembre de Vox Cristina Seguí i, de l'altra, a l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra Espanya 2000 –tots dos encapçalen les acusacions contra la conselleria d’Igualtat que comandava Oltra–. Per això, des de l'entrevista a Levante que han revifat les denúncies de “guerra jurídica” i “cacera política” fetes per Compromís just quan s'acosta la declaració davant del jutge de la líder de la coalició aquest 19 de setembre.

Mónica Oltra ha anunciat aquest dimarts que dimiteix com a vicepresidenta del govern valencià i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives arran de la seva imputació en el cas que investiga el possible encobriment del seu departament de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez. La dirigent de Compromís ha justificat el seu canvi de posicionament –divendres passat va reiterar que no deixaria el càrrec– perquè els socialistes no comptin amb un argument per expulsar la coalició de l'executiu valencià. "Que quede ben clar, que jo no vaig a ser la coartada, i que si tiren Compromís del govern, de segur que no serà per mi", ha emfatitzat. El mateix president, Ximo Puig, s'havia mostrat reticent a la continuïtat d'Oltra.

L'Ajuntament de Vila-real (Plana Baixa) ha aprovat una moció de Vox que "requereix" als col·legis i instituts públics de la ciutat que compleixin amb la llei espanyola i col·loquin una bandera espanyola a cada centre educatiu, i també ho "aconsella" per als privats i concertats. La moció, que reclama el compliment de la llei de banderes i ensenyes aprovada el 1981, ha aconseguit el suport de PSPV, Unides Podem, el Partit Popular, Ciutadans i Vox, i únicament Compromís hi ha votat en contra.

El president de la Generalitat Valenciana i líder del PSPV, Ximo Puig, ha afirmat aquest migdia que la decisió de Compromís de votar en contra de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma no ha generat "cap tipus de tensió" entre els tres partits que conformen el Consell.

Les paraules de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la sessió de control al govern espanyol d'aquest dimecres, amb les quals la dirigent socialista va relativitzar l’impacte de l’infrafinançament que pateix el País Valencià i va reclamar al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, que no "s'inventi problemes que no existeixen", han provocat la reacció de la formació valencianista. Compromís ha anunciat aquest dijous que "no donarà suport" a l’executiu de Pedro Sánchez "en les pròximes votacions [inclosa la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma]" si el repartiment del fons de 16.000 milions d’euros creat per reduir l'impacte de les despeses assumides per les comunitats autònomes per lluitar contra el coronavirus no es duu a terme tenint en compte el pes poblacional de cada territori.

Una vintena d'empresaris de diverses comunitats autònomes han marxat aquest dimecres d'una taula de debat en el marc del Congrés d'Àrees Empresarials de la Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana (Fepeval) després que el diputat de Compromís, Josep Nadal, es negués a fer la seva intervenció en castellà.

Compromís ha registrat aquest dilluns davant la Junta Electoral Central la candidatura Més Compromís, amb què es presentarà a les eleccions estatals del 10 de novembre en coalició amb Més País, la formació liderada per Íñigo Errejón, a la qual també s'han sumat Equo i la Chunta Aragonesista.