La batalla entre Elon Musk i Donald Trump continua. I puja de to. Musk ha intensificat els seus retrets i ha arribat a suggerir que podria fundar un nou partit per enfrontar-se a Trump i el president li ha respost amenaçant-lo amb aplicar-li tota la força de les retallades públiques, una amenaça velada a les seves empreses que reben diners de l'administració, com SpaceX.

La baralla entre Elon Musk i Donald Trump ha acaparat l’atenció mundial. Hi havia apostes de quant temps duraria l’aliança atesa la personalitat de tots dos. S'havia especulat molt, i encara és una opinió molt estesa, que l’administració republicana governava en nom de l’oligarquia tecnològica de la qual Musk és un exponent molt visible. La idea no és nova; Marx i Engels afirmaven al Manifest comunista del 1848 que el govern no era més que el consell d'administració dels interessos de la classe burgesa. Certament, ho podria semblar, donada la representació de líders empresarials del món digital (entre d’altres, Mark Zuckerberg de Meta, Sundar Pichai d’Alphabet, Jeff Bezos d’Amazon, Tim Cook d’Apple, Sam Altman d’Open AI, a part de Musk de Tesla) a la primera fila de la presa de possessió de Trump. Ja havien intentat acostar-se al poder polític, amb Zuckerberg canviant la política de moderació a la xarxa, Bezos evitant que el Washington Post avalés un candidat abans de les eleccions i Cook prometent grans inversions d’Apple als EUA. Segurament els semblava bé el programa d’aprimar el govern (excepte els subsidis a les seves empreses, molt importants per a Musk a Tesla, salvada amb un préstec de l’administració Obama, i a Space X) i abaixar impostos. El pas de Musk pel govern, amb l’oficina DOGE per retallar despesa, ha estat catastròfic per als funcionaris acomiadats i per als receptors d’ajuda a tot el món a través de USAID, però també per als seus negocis, potser amb l’excepció de les dades privades que pot haver acumulat.

No és la primera vegada que els coets de Space X, la companyia d'Elon Musk, tenen problemes per enlairar-se o exploten a pocs metres de terra. Aquesta vegada, però, un d'ells ha explotat quan duia a terme proves d'ignició en terra per preparar-se per a un llançament. Això ha provocat una enorme bola de foc a la nau Starship, que es troba a la base de l'empresa del multimilionari.

L’any 2008, en un sopar amb una amiga, Rebecca Solnit va fer broma sobre escriure un assaig que portés per títol Els homes m’expliquen coses. L’amiga li va respondre que les dones, especialment les més joves, el necessitaven. L’endemà va començar el text, que va escriure gairebé d’una tirada i que es va convertir en un èxit mundial. El llibre va servir per convertir en viral el terme mansplaining i també per convertir-la a ella en un referent del feminisme, tot i que Solnit ja era una escriptora consagrada que havia reflexionat sobre la memòria, les lluites i l’art, entre d’altres. Ara acaba de publicar en català Elogi del camí inesperat (Angle/Lumen), on recopila diversos articles que permeten entendre el present però que funcionen alhora com un antídot contra la desesperació.

El duel d’egos del Despatx Oval estava condemnat al desastre. El narcisisme d’un acabaria fixant els límits del poder de l’altre. Però l’enfrontament retransmès entre Donald Trump i Elon Musk és molt més que un simple xoc de personalitats. Supera els espectacles televisats que el president dels Estats Units ofereix acompanyat dels mandataris internacionals que el visiten a la Casa Blanca. La nova Guerra Freda de Washington també té capacitat de destrucció mútua. Les empreses de l’home més ric del món necessiten contractes públics, i el president dels Estats Units sap que està en deute amb un Musk que es va convertir en l’instrument essencial del seu retorn a la Casa Blanca.

Nou capítol de la batalla entre Elon Musk i Donald Trump. El president nord-americà ha advertit aquest dissabte al magnat tecnològic, amb qui va protagonitzar una ruptura total de relacions dijous, que haurà d'enfrontar "conseqüències molt greus" si decideix donar suport a candidats demòcrates que s'enfrontin als republicans que votin a favor del seu megaprojecte fiscal.

El divorci entre Donald Trump i Elon Musk, amb encreuament de retrets i acusacions molt greus, ha deixat en segon terme un altre moviment recent que també implica el magnat tecnològic i ens afecta més directament com a usuaris de plataformes digitals, fins al punt que hauria de fer-nos replantejar la manera de comunicar-nos en l'era de la IA, per poc que ens amoïni la nostra privadesa.

Hi ha un post d’Elon Musk a X que hauria de definir el seu llegat. “Aquest cap de setmana ens hem dedicat a passar la USAID per la trituradora”, va escriure el 3 de febrer. I afegia que hauria pogut “anar a grans festes” però s’havia dedicat a això.

Quan Donald Trump va anunciar el novembre passat que Elon Musk lideraria una iniciativa per millorar l'eficiència del govern dels Estats Units, molts altres magnats es van mostrar encantats. Shaun Maguire, soci de la gestora de capital risc Sequoia Capital, va dir que era "una de les millors coses" que havia llegit. El multimilionari gestor de fons d’inversió Bill Ackman va redactar la seva pròpia guia en tres passos sobre com el Departament d’Eficiència del Govern (conegut com a DOGE) podria influir en les polítiques públiques. Fins i tot el senador d'esquerres Bernie Sanders va fer un tuit mostrant un suport moderat, en el qual deia que Musk tenia “raó”, tot assenyalant el malbaratament i el frau en el pressupost de defensa.

No fa tant de temps, a ulls de molts, Elon Musk passava per ser un personatge aproximadament antisistema. En el nostre temps d'ironieta sistemàtica, en què s'ha degradat la ironia a una mena de pasta de milfulls que embolcalla qualsevol enunciat, tenia el seu què que un dels tios més rics del món, o el més ric del món, o una bestiesa d'aquestes, fos un individu amb una intel·ligència presumptament visionària i amb suposada sensibilitat mediambiental (tot ens ho fèiem i ens ho menjàvem nosaltres mateixos, als mitjans i a les xarxes), jove, que havia sabut apostar pel cotxe elèctric quan les grans marques automobilístiques mundials hi eren reticents i que s'havia mostrat capaç de desafiar les prediccions dels gurus econòmics. Detalls no tan menors, com el seu projecte de vols aeroespacials amb SpaceX, o el fet d'haver triat com a marca dels seus automòbils el nom de Nikolai Tesla, un pioner mític de la primera edat de l'energia elèctrica, li proporcionaven una agradable aura pop, que quasi l'emparentava amb llegendes com David Bowie. Fins i tot quan Musk es va comprar Twitter per una milionada, alguns encara van voler creure que l'amo de Tesla posaria aquesta xarxa social al servei d'alguna cosa transformadora. Els agradava pensar que Musk era una espècie d'infiltrat dins el sistema, el fill rebel i punk del turbocapitalisme. Que la seva entrada a Twitter es fes a cop d'acomiadaments massius i improcedents, i amb la seva pròpia omnipresència egòlatra a la xarxa, no eren de tota manera massa bons auguris.

Cent trenta dies després de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca com un cavall sicilià, acompanyat, entre d'altres, per un fidel Elon Musk, el conseller delegat de Tesla, X i SpaceX, i l'home més ric del món, ha abandonat, almenys oficialment, l'administració i, en concret, el Departament d'Eficiència Governamental (DOGE), la maquinària que ha posat en marxa el magnat republicà per, presumptament, reduir el dèficit federal i racionalitzar la despesa. Com a mostra d'agraïment, Trump ha regalat a Musk una gran clau d'or dins d'una caixa de fusta, mentre recordava a la concurrència que "això només li dono a la gent molt especial".

Quan Elon Musk es va convertir en un dels aliats més pròxims de Donald Trump l'any passat, liderava mítings estridents i donava uns 275 milions de dòlars per ajudar-lo a guanyar la presidència, també consumia drogues amb molta més intensitat del que es coneixia fins aleshores, segons persones familiaritzades amb les seves activitats.

Quan Donald Trump va aconseguir per primera vegada la presidència dels Estats Units, el 2017, una de les preguntes que amb més freqüència es repetia en els cercles intel·lectuals de Washington era si els Estats Units s'enfrontaven a un episodi polític excepcional o, per contra, l'accés a la Casa Blanca d'un controvertit candidat procedent del show business i el negoci immobiliari –encausat, a més, pels tribunals de justícia–, revelava una realitat profunda del país que en el futur no podria ser ignorada. L'elecció del passat 5 de novembre no conclou segurament l'interrogant, ja que, com en la resta del món, la polarització als Estats Units és profunda i els girs electorals sempre són possibles, a condició que els ressorts essencials del sistema democràtic romanguin intactes. Però el que sí que demostra és que l'Amèrica que representa Trump existeix, i també que avui és majoritària.

El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

Pot ser que Elon Musk deixi de dirigir l'anomenat departament d'Eficiència Governamental (DOGE, per la seva sigla en anglès), però el seu llegat ja està assegurat. El DOGE està muntant un extens sistema de vigilància nacional per al govern de Donald Trump com no s'ha vist mai als Estats Units.

"El futur de Tesla és més prometedor que mai". Així ho va proclamar Elon Musk durant la seva última presentació de resultats el 22 d’abril. Segons el director executiu de l’empresa, Tesla manté el rumb per convertir-se en la companyia més valuosa del món, amb un valor que podria igualar el de les cinc següents juntes, mentre produeix flotes de taxis autònoms i exèrcits de robots humanoides.

Tensió a la Casa Blanca just quan els Estats Units inicien la seva guerra comercial amb el món. El multimilionari Elon Musk i l'assessor de Comerç i Manufactura Peter Navarro, dos dels consellers més propers a Donald Trump, han airejat públicament les seves diferències en un xoc que fins i tot ha comportat insults. Es tracta d'una nova mostra de les desavinences del magnat sud-africà amb altres membres del gabinet arran de les polítiques econòmiques del president nord-americà i arriba pocs dies després que s'hagi posat en qüestió la seva continuïtat al govern dels EUA.

El magnat sud-africà i assessor de Donald Trump, Elon Musk, ha recuperat el primer lloc entre els més rics del món, segons la llista que ha publicat aquest dimarts la revista Forbes, que li atribueix un patrimoni de 316.401 milions d'euros. Això suposa que la seva fortuna ha augmentat un 75% respecte al 2024 i, de fet, als 53 anys ja acumula més riquesa que cap altra persona que ha aparegut mai a la publicació. En aquest sentit, Forbes destaca que l'explosió del patrimoni de Musk coincideix amb "un any en què va consolidar la seva influència política", amb l'encàrrec del president dels Estats Units per comandar el DOGE (Departament d'Eficiència Governamental).

El criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.