La Comissió de Concerts Educatius de les Illes Balears ha acordat reduir les ràtios de quart d'Educació Infantil a centres de vuit municipis, amb la vista posada al curs 2023-2024. El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, ha esposat que la proposta és "passar de 25 alumnes a 22, una mesura amb la qual es pretén que els centres tinguin més possibilitats de distribuir l'alumnat". D'aquesta manera, es dona resposta a un doble objectiu: "Millorar l'atenció de l'alumnat i les condicions laborals del professorat, així com mantenir el nombre més alt possible d'unitats escolars el pròxim curs". Actualment, a les Balears hi ha 2.108 unitats d'ensenyament concertat. Malgrat tot, des del curs 2017-2018 i fins al curs actual, els centres concertats han perdut 2.285 alumnes a les etapes d'Infantil i Primària.

Les obres previstes inicialment al Pla d'infraestructures educatives 2016-2023 estaran finalitzades o a punt d'acabar-se abans que acabi l'any que ve, segons ha assegurat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, que va comparèixer dijous al Parlament balear. Així va respondre a les crítiques de l'oposició, que va reclamar endarreriments i incompliments en els projectes de construcció o millora dels centres educatius.

L’increment sense fre de la població escolar és un dels grans reptes a què han de fer front les Illes Balears en l’àmbit de l’Educació. El nombre d’alumnes matriculats a la Comunitat Autònoma no ha aturat de créixer els darrers 14 cursos i ha fet que s’intensifiqui la massificació als centres. Si el 2007-2008 hi havia 157.617 estudiants al sistema educatiu illenc, el 2020-2021 aquest nombre s’ha disparat fins als 193.057. Això són 35.440 alumnes més, que suposen un increment del 22,5%. Segons les dades del Ministeri d’Educació, l’Arxipèlag ha assumit una pujada mitjana de 2.531 alumnes l’any. La pandèmia ha fet que l’ascens no sigui tan gran –el darrer curs s’han sumat 855 matriculats–, però, així i tot, les Balears han estat una de les úniques tres comunitats que han engreixat el volum d’alumnat, juntament amb Cantàbria i Andalusia. A escala de l’Estat, s’ha registrat una davallada de 71.836 matrícules escolars.

La Conselleria d’Educació i Universitat va presentar ahir les diferents novetats que preveu el procés d’escolarització del curs 2018-2019, entre les quals destaca un període de matriculació extraordinari per atendre el nou alumnat que acabarà el dia 7 de setembre, ja que l’arribada de nouvinguts a les Illes Balears és constant. Només durant el mes de setembre del 2017 varen arribar a les aules de les Illes 2.000 alumnes nouvinguts i aquest curs curs ja se n’han acollit més de 3.000 a les aules de les Balears. “Allargant el període d’admissió donam una sortida a tota aquesta demanda”, va assenyalar el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.

Cop de Podem damunt la taula del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. La secretària política del partit, Laura Camargo, i el diputat Salvador Aguilera han criticat aquest dimecres dematí la "falta de planificació" de la Conselleria d'Educació davant de l'augment de població escolar i, en conseqüència, de barracons i la falta d'infraestructures educatives.

Quan falta una setmana per començar el curs, la Conselleria d'Educació i Universitat ha volgut fer balanç de les obres i reformes que s'han realitzat als centres. Aquest 2017/2018 hi haurà 75 centres reformats, la gran part amb obres que hauran acabat en el termini previst. Ara bé, encara hi haurà més alumnes fent classe en aules modulars –els coneguts barracons.

Pocs canvis pel que fa a l'elaboració i la gestió de la nova selectivitat. La suspensió de les revàlides, com estaven detallades, per part del Ministeri d'Educació ha desencallat una situació que ha generat incertesa a la comunitat educativa. Aquest dimecres, el conseller d'Educació i Universitat, Martí March, acompanyat del rector de la UIB, Llorenç Huguet, ha detallat, finalment, com es realitzaran aquestes proves.

"Estam parlant d'un triomf de la comunitat educativa i de les comunitats autònomes". Així ha celebrat aquest dilluns horabaixa el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la 'victòria' dels territoris de l'Estat contra el govern espanyol: adéu a les revàlides tal com estaven previstes fins ara.

Matemàtiques és l'assignatura pendent dels alumnes balears. Així ho reflecteix l'estudi sobre els resultats acadèmics realitzat per l'IAQSE, que ha presentat aquest dijous la Conselleria d'Educació. En concret, a Primària aproven el 86,9% d'alumnes, pel 90% assolit en àrees lingüístiques. Pel que fa als resultats en centres públics i privats, no hi ha gaires diferències. A Batxillerat, els percentatges d'aprovats en matemàtiques també és més baix que en altres matèries.

Que les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb pitjors resultats escolars i una taxa d'abandonament més alta és un fet que ha transcendit en diversos estudis i anàlisis. El conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat aquest dilluns al matí que són "conscients" de la situació i que cal fer un "esforç" per millorar-la. Per això mateix, la seva conselleria ha engegat el pla 'Cap a l'èxit educatiu', que engloba més de 100 mesures concretes en tots els àmbits en 11 línies d'actuació.

Les Illes Balears són una de les poques comunitats que mantenen la demografia escolar en positiu, ja que cada any hi augmenta el nombre de matriculats. El conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat que hi ha una "allau d'immigració escolar" que manté aquesta tendència. El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, també ha advertit que cada dia reben 20 sol·licituds de matrícula d'alumnes nouvinguts, que no s'han matriculat durant el procés ordinari. Aquest curs es ratifiquen les dades de l'any passat.

La Conselleria d'Educació incorporarà 60 professors el proper curs per fer front a la davallada de ràtios. Aquesta mesura l'ha anunciada el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antoni Morante, aquest dimarts fent valoració del curs. Morante ha explicat que s'invertiran entre 2,5 i 3 milions d'euros per dur-ho a terme. En concret, a Infantil s'incrementaran 45 professors i a Primària, 15.

La Conselleria d'Educació i Universitat deixarà de limitar les ràtios màximes de 4t d'Infantil a 20 alumnes. El Govern s'havia compromès en l'acord marc a no complir amb les ràtios que preveu la LOMQE per a aquest curs (25 alumnes). Davant les problemàtiques d'alguns centres per augmentar les unitats de 4t d'Infantil, Educació ha decidit prendre aquesta mesura.

La Conselleria d'Educació ha donat una passa endavant per aclarir als centres què succeirà amb les polèmiques revàlides de Primària. El conseller Martí March ja va decidir paralitzar les proves establertes per la LOMQE fins que la situació governamental a l'Estat es desencallàs en aquest aspecte. Ara bé, Educació sí que complirà la llei. Ho farà a partir de les pròpies avaluacions internes que facin els centres als seus alumnes. Una comissió d'experts externa, formada per membres d'Inspecció educativa i de l'Institut d'Avaluació i Qualitat Educativa (IAQSE), valorarà si en aquestes proves s'han adquirit les competències establertes.