Quan els jugadors del Club Esportiu Berga van agafar el retolador per encerclar en vermell el cap de setmana passat al calendari per al partit contra el Torelló, una final en la lluita per l'ascens a Primera Catalana, van trobar que ja estava marcat: coincidia amb la Patum. Encara que el capità, Marc Torres (Bagà, 1994), assegurava que li era "indiferent", el seu era un cas aïllat. Oriol Ruiz (Berga, 2003), futbolista del club blanc-i-vermell des que té ús de raó, explicava amb la veu trencada: "No em vull posar massa sentimental, però és la nostra millor setmana. Ho portem molt endins i ens sentim molt orgullosos de formar-ne part". "Ho mamem des de petits", accentuava Guillem Maza (1993). També és de Berga, com la meitat de l'equip. I els que no, són fills de la zona.

Del reportatge de Josep M. Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a Mirador (11-VI-1931). Encara no feia dos mesos de l’adveniment de la República Espanyola i de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya com a fórmula succedània resignada per renunciar a l’estat català que havia proclamat Francesc Macià amb eufòria catalanista al caure la monarquia borbònica.

Diu la llegenda que els berguedans, si tal dia com avui posen l'orella a terra, encara que siguin a l'altra punta del món sentiran el batec del tabal. Però la llegenda no es pot complir. Avui no hi ha tabal ni tabaler, ni la música del ball de l'Àliga, ni centenars de patumaires esperant a la plaça de Sant Pere. Ni tan sols s'obriran les portes de la sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Perquè no hi ha res a anunciar: un segle i mig després, els regidors han votat en contra de celebrar la Patum durant la setmana del Corpus en un ple telemàtic que no ha durat ni deu minuts.

Llargs aplaudiments i crits de llibertat han omplert la plaça Sant Pere de Berga minuts abans de començar la primera Patum completa d'aquest any. Ha sigut al mateix moment que una vintena de familiars dels presos polítics i a l'exili han accedit al balcó consistorial. Puntuals a dos quarts de deu de la nit, els músics han marcat l'inici amb 'Els segadors', que el públic ha interpretat mentre es tenyia de groc amb pancartes on es podia llegir "Us volem a casa" i "Estem amb vosaltres". El to reivindicatiu que ha agafat des de bon principi la festa tampoc ha desentonat amb la plaça, farcida per a l'ocasió de llaços grocs, banderes estelades i lones amb les imatges dels presos polítics i a l'exili.