MG és una marca de cotxes anglesa, amb seu a Birmingham, fundada l’any 1924, però que va passar per moments econòmics complexos després de la Segona Guerra Mundial, fins al punt de ser absorbida per BMC (British Motor Corporation) l’any 1952. MG (acrònim de Morris Garage) mai va acabar de remuntar el vol, i a inicis dels anys 60 del segle passat va ser comprada per Jaguar, formant un gran grup de fabricants automobilístics anomenat MG Rover que va fer fallida durant els anys 90, passant a integrar-se fins del grup BMW a finals del segle passat.

Malgrat la idea inicial d'Alemanya era que les ajudes per la compra d'un vehicle elèctric s'acabessin a la fi de 2024, el país on més vehicles d'aquest tipus es venen de tota Europa ha anunciat de cop i volta que avança aquesta decisió a finals de 2023. De fet, el passat 17 de desembre va ser el darrer dia que van tenir els ciutadans alemanys per sol·licitar una subvenció, ja que en plena negociació dels pressupostos estatals el Tribunal Constitucional ha impedit que es derivessin els fons previstos per aquesta comesa a través d'una sentència.

A la fira de l'automòbil IAA que es va celebrar a principis de mes a Munic, el canceller alemany, Olaf Scholz, va fer una crida als fabricants de cotxes del país instant-los a veure amb bons ulls la competència d'Àsia en lloc d'intentar frenar l'arribada de vehicles elèctrics (VE) fabricats a la Xina. Cap altre país, va insistir, no podia igualar l'experiència en matèria d'enginyeria automotriu d'Alemanya. No obstant això, si bé l'asseveració de Scholz era clarament vàlida en l'era daurada del motor de combustió interna, avui Alemanya no té l'experiència necessària per competir directament amb els fabricants de VE xinesos.

Els executius de la indústria automotriu d'Alemanya i dels Estats Units que van assistir al Saló de l'Automòbil de Xangai enguany potser esperaven èxits després de tres anys d'absència per culpa de la pandèmia. Tot i això, els fabricants occidentals es van trobar amb una dura realitat: desenes de nous vehicles elèctrics (VE) de fabricació xinesa que estan a punt de sortir al mercat.

Encara que sembli mentida, un dispositiu electrònic de pocs mil·límetres, fet de silici i recobert de plàstic, té el món trasbalsat. Una perfecta consecució de casualitats desastroses amb un futur incert per definir. La crisi dels microxips és una cadena d’esdeveniments que han afectat i afectaran diferents sectors industrials. Des dels Estats Units fins a la Xina, passant per Malàisia, Taiwan i l’Afganistan, s’han vist afectats per una crisi desenvolupada per un brot de demanda a la qual no es pot donar resposta. Les Balears no són una excepció a l’hora de patir-ne les conseqüències, com ara en els sectors automobilístic i tecnològic. Sense anar més lluny, a Catalunya la manca d’aquests semiconductors (microxips) ha desencadenat un nou ERTO de Seat que pot afectar fins a 11.000 treballadors. I és que aquests petits aparells, gravats de circuits electrònics i plens de conductors metàl·lics, s’utilitzen en molts més aparells dels que es creu: només en un cotxe n’hi ha més de 100.

La producció de vehicles a les plantes espanyoles es va situar en mínims històrics l'abril passat, amb un volum de 4.844 unitats, cosa que representa una disminució de el 97,8%, segons dades de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac). L'organització ha destacat que aquesta reduïda xifra de producció el mes passat s'explica per la paralització de les plantes espanyoles a causa de les mesures de restricció de la mobilitat per frenar la pandèmia del coronavirus que van motivar el tancament de les plantes.

L’economia és un estat d’ànim, i a Seat ho saben prou bé. Aquest dijous es va saber que el 2019 la companyia havia batut el seu rècord de cotxes venuts, amb 574.100 unitats. Però el cert és que l’empresa no estava per celebracions: la firma de Martorell ha iniciat l’any amb una innegable depressió postvacacional arran de l’adeu de Luca de Meo. “És una mala notícia”, repeteixen els treballadors, des dels de fàbrica fins als directius.

Ni el Golf, ni el Tiguan, ni el Jetta ni els Audi A3 i A6. El grup Volkswagen no podrà vendre aquests vehicles al mercat de Corea del Sud després que el govern d'aquest país l'hi ha prohibit com a conseqüència de l'escàndol d'emissions contaminants, el conegut cas Dieselgate.

Volkswagen ja té un sí preliminar del jutge dels EUA per començar a compensar els afectats pel trucatge de motors dièsel al país. El magistrat que supervisa el cas ha validat provisionalment l'acord assolit entre el grup alemany i les autoritats, que està valorat en prop de 15.000 milions de dòlars.

Brussel·les imposa una multa històrica a cinc fabricants de camions per haver exercit com a càrtel durant catorze anys. La Comissió Europea condemna MAN (del grup Volkswagen), Volvo (de Renault), Daimler (Mercedes), Iveco i DAF a pagar quasi 3.000 milions d'euros per haver pactat els preus de venda dels seus vehicles i haver repercutit sobre els compradors els costos que té per a aquests fabricants complir la normativa en matèria d'emissions contaminants.

L'any ha començat fluix de vendes per a Seat a Espanya. Les matriculacions del fabricant amb seu a Martorell acumulen fins a l'abril una caiguda del 12% respecte de l'any passat, segons les dades de la patronal espanyola Anfac.

L'escàndol de les emissions contaminants de Volkswagen s'estén i ja esquitxa els seus competidors. Un informe de les autoritats alemanyes ha detectat nivells de gasos contaminants -en concret d'òxid de nitrogen (NOx)- per sobre del permès en models de diverses marques.

Les emissions dels prop de 480.000 vehicles Volkswagen equipats amb el programari il·legal haurien causat 59 morts prematures als Estats Units, segons un estudi de la Universitat de Harvard i l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. Les dades, que s'han donat a conèixer aquest divendres, calculen que si Volkswagen limita les emissions dels vehicles a finals de l'any vinent, es podrien evitar fins a 130 morts en els pròxims anys i generar un estalvi de 840 milions de dòlars en costos socials.

Les cares llargues que es veien ahir a Wolfsburg, quan el president de Volkswagen, Matthias Müller, anunciava mesures “doloroses” per afrontar una de les pitjors crisis de la companyia es van estendre ràpidament fins a Martorell. L’ona expansiva de les mesures que prepara Alemanya per assumir la factura de l’escàndol sobre els motors trucats amenaça d’afectar Seat i ha deixat en l’aire les inversions compromeses per als pròxims anys, que sumen 3.300 milions d’euros.

Volkswagen revisarà totes les seves inversions després de l'escàndol de la manipulació d'emissions en alguns dels seus vehicles. El mateix president del consorci Matthias Mueller, ha assegurat que totes les inversions que no es considerin "absolutament necessàries" es paralitzaran o s'ajornaran, segons informa Reuters.

El ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, s'ha fet enrere en els plans que Volkswagen retorni immediatament les ajudes del pla d'incentius a la compra PIVE, tal com va dir fa dos dies. El ministre ha dit ara que la marca li ha dit que la manipulació no afecta les emissions de CO2, a les quals van lligades les ajudes del govern espanyol, sinó les d'òxids de nitrogen (NOX).

Poc a poc es van saber detalls sobre els vehicles afectats per la manipulació de motors dièsel del consorci Volkswagen. Encara hi ha incògnites, com saber quants circulen per Espanya i en quins anys es van vendre. El grup alemany s'afanya ara a enllestir els mecanismes per informar els conductors i citar-los properament als concessionaris per desactivar el 'software' fraudulent que porten 11 milions de vehicles a tot el món.

La fiscalia de Braunschweig, a Alemanya, ha obert diligències contra l'expresident de Volkswagen Martin Winterkorn per un presumpte delicte de frau per la manipulació de les emissions de gasos dels vehicles dièsel.

El consorci alemany Volkswagen escull Matthias Müller, fins ara president de Porsche com a nou màxim responsable de tot el grup. El nou president substitueix Martin Winterkorn, que va dimitir fa dos dies després de l'escàndol sobre el trucatge de motors dièsel a gran escala.

L'abast de la manipulació de motors al grup Volkswagen és un problema que afecta directament Europa, segons ha reconegut aquest dijous el govern alemany. L'executiu diu que treballa per conèixer quants dels 11 milions de vehicles de les marques de Volkswagen venuts amb aquest motor que amagava emissions estan circulant avui pel continent.