Aquesta setmana vaig entrar a l'Hospital de Sant a Pau com acompanyant en una intervenció quirúrgica d’aquelles d’una nit d’ingrés i cap a casa. I vaig tenir l’alegria de comprovar que també a les grans organitzacions públiques és possible millorar el servei escoltant els usuaris.

La Carlota (nom fictici) acaba de conèixer les futbolistes del primer equip del Barça des d’un llit a l'Hospital de Sant Pau. L’adolescent pateix una discapacitat intel·lectual i està hospitalitzada a l’àrea de pediatria del centre. Arran de l’ingrés a l’hospital, ha perdut el contacte amb els amics de l’escola i amb alguns familiars. Tot i això, la companyia d'Alexia Putellas i Aitana Bonmatí, entre altres jugadores blaugranes, suposa una injecció d’alegria en la seva rutina. Després de la visita, la jove passa les hores confeccionant una polsera personalitzada per a cadascuna d’elles.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

L’ARA se suma a l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte del Palau de la Música, amb un monogràfic de l'Ara Diumenge on responem 12 preguntes que ens permeten una immersió curiosa i divertida a la seva vida i obra. Per què recomanava enviar a dida l’Orfeó Català? Qui va destrossar la façana de la casa Lleó Morera? Qui era el «ximple» que li va amargar els darrers anys de vida? Per què va trencar l’eix de l’Eixample a l’Hospital de Sant Pau?... Ho fem sense cap afany enciclopèdic sinó com a incentiu per fer conèixer la polifacètica i fascinant personalitat d’aquest arquitecte, historiador, polític i humanista que va marcar la vida social, cultural i política de Catalunya en el tombant del segle XX, però que ha quedat amagat sota l’ombra de Gaudí o Puig i Cadafalch. Inspirats per les biografies que ha publicat aquests anys el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, el volem reivindicar com el gran heroi, discret però imprescindible, del Modernisme a Catalunya.

Són les 11.30 del matí d’un divendres i a la sala de parts de l’Hospital Sant Pau de Barcelona la directora del servei de ginecologia i obstetrícia, Elisa Llurba, entra per preguntar a les llevadores com està la situació. Hi ha cinc gestants, tres de les quals amb el treball de part ja començat, i de les tres una amb un nadó que ve de natges. El part de la quarta gestant és de risc per preeclàmpsia i la cinquena és una pacient de ginecologia amb un sarcoma uterí, ingressada per control del dolor. Cap al migdia potser ja hi haurà el primer naixement, però ni les tres llevadores -l’Olga Gómez, la Lola Cabaña i la Verónica Paredes- ni la resident de segon any, Berta Sellés, hi posen la mà al foc. L’exactitud horària no existeix en un treball de part. “Per això fem jornades diàries de dotze hores, perquè puguem acompanyar les dones tantes hores com puguem”, diu Gómez. El matí que entrem a la sala de parts, com molts altres dies, hi ha més gestants que llevadores.

Serà cada cop una malaltia més freqüent perquè vivim molts més anys i ho fem amb uns hàbits poc saludables i més exposats a la contaminació i a les desigualtats socioeconòmiques. A Catalunya, l'ictus és la primera causa de discapacitat i la tercera causa de mortalitat. Cada any més de 13.000 persones ingressen a un hospital per un ictus i, tot i que s'acarnissa sobretot en la gent gran, ja afecta més de 500 menors de 40 anys i gairebé 1.000 persones d’entre 40 i 50 anys. Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, l'ARA entrevista el cap de la unitat d’ictus de l'Hospital de Sant Pau, Joan Martí-Fàbregas.

Es diu Daniela i està perfectament sana. Una mare que va donar positiu per coronavirus ha donat a llum a través d'una cesària induïda a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona a una nena sense símptomes, tot i que la vigilaran i la sotmetran per precaució a la prova de la Covid-19 en les pròximes hores. Es tracta del primer cas a Catalunya, segons ha avançat l'agència Efe. Fonts de l'Hospital de Sant Pau han explicat a l'agència que la cesària no va estar motivada pel coronavirus sinó per motius obstètrics i que la mare, el nadó i el pare estan junts en una habitació aïllada de la resta de la planta. La mare, Evelyn Yamileth, ha pogut agafar la seva nena en braços amb mascareta i també està podent donar-li el pit, encara que desinfectant-se mans i mugrons prèviament.

El policia nacional que va ser ferit molt greu durant els aldarulls de la vaga general del 18 d'octubre a Barcelona ha sigut traslladat aquest dijous al matí a un hospital de Vigo, la seva terra natal, segons ha confirmat el departament de Salut.

Tot estava a punt a l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, al carrer Sant Quintí, per rebre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest matí ha visitat el policia nacional ingressat ferit durant les protestes de divendres passat. A l'entrada l'esperaven dues persones de l'equip directiu de l'hospital -però no la directora del centre ni ningú del departament de Salut ja que s'ha considerat una "visita privada"-, així com manifestants amb pancartes de "Llibertat presos polítics" i un cordó policial per protegir l'entrada del president espanyol, que ha sigut escridassat pel personal sanitari i altres manifestants.

Torna una nova edició del 080 Barcelona Fashion, que comença aquest dilluns i s’allargarà fins divendres. Per a aquesta edició estiuenca l’organització repeteix escenari: el recinte modernista de Sant Pau, tot i que una de les novetats és la nova 080 Barcelona Fashion Beach, un espai dedicat a la moda de bany que es farà al Club Patí Vela, a la Barceloneta, on desfilaran aquest matí les firmes Como un pez en el agua i Guillermina Baeza. “Aquesta és la novetat més destacada d’aquesta edició”, confirma Miquel Rodríguez, gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat (CCAM). “Volíem oferir un espai específic per a la moda de bany, i la platja és l’escenari ideal”.

Terrible, misteriosa i devastadora. Així és com se sol qualificar la malaltia d'Alzheimer. Terrible perquè destrueix allò que més identitat confereix a una persona: els records, el llenguatge, el raonament. Misteriosa perquè la ciència encara no ha tret l'entrellat de com funciona. Devastadora perquè no hi ha cap fàrmac capaç d'aturar-la. Tot i que el misteri continua, els últims anys s'han fet progressos importants: avui se sap que la malaltia neix i es desenvolupa durant 10, 15, 20 anys sense provocar símptomes; un cop es manifesta, és massa tard per fer-hi res. Més avenços: hi ha dues maneres de detectar-la abans dels símptomes: mitjançant la presa d'imatges del cervell i amb l'anàlisi del líquid cefaloraquidi que envolta el cervell i la medul·la espinal. El que encara no se sap, però, és quins són els mecanismes biològics que donen lloc a la malaltia, ni al cap de quants anys pot aparèixer en els casos en què es detecta precoçment, ni, per tant, com tractar-la ni prevenir-la.