Nova discriminació lingüística a Mallorca, aquesta vegada ha tingut lloc en un establiment de menjar preparat a la barriada de la Vileta, a Palma. Segons ha explicat la denunciant, els fets han tingut lloc aquest dimecres a un local on fan pollastres a l'ast i panets, on la víctima ha acudit per encomanar mig pollastre.

Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat explicacions públiques a la Delegació del govern espanyol pel cas de discriminació lingüística que un jove va viure a Búger i Inca per part de la Guàrdia Civil i ha reclamat que se sancioni els agents, a més de recordar que "negar-se a tramitar una denúncia formalitzada en català és una infracció greu del règim disciplinari de la Guàrdia Civil". El president de l'OCB, Toni Llabrés, ha explicat que el règim estipula que "segons l'article 8.38 LO 12/2007, "si un guàrdia civil es nega a tramitar una denúncia perquè s'ha fet en català, se'l pot deixar sense feina ni sou".

Nou cas de discriminació lingüística a les Illes Balears. Aquest cop, un jove catalanoparlant va rebre dues negatives a fer una denúncia pel fet de negar-se a parlar en castellà. Tant els membres de seguretat com els agents de la Guàrdia Civil varen deixar clar al jove que, si no parlava en castellà, no l'ajudarien. "Tots van dir-me el mateix, xerra en castellà, en català no t'entenem i no recollirem la teva denúncia", explica el jove que ha denunciat formalment els fets viscuts a la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears, l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i la Direcció General de Consum.

La inauguració del nou centre de salut de Santa Margalida ha vingut acompanyada d'una nova polèmica per discriminació lingüística a les Illes Balears. La retolació dels cartells fixos del centre sanitari està escrita en castellà i, a sota, en català, un fet que incompleix la normativa lingüística. El Govern s'ha defensat assegurant que es tracta d'un "error" de l'empresa encarregada de fer la retolació i ha anunciat que li demanarà "que faci les correccions oportunes".

Un client d'una entitat bancària ha denunciat a l'ARA Balears que no li van acceptar la seva documentació per finalitzar un procés hipotecari perquè la va enviar en català. Segons ha detallat l'home, va fer les gestions oportunes amb una gestoria i quan va presentar-la el banc les va rebutjar "perquè estaven escrites en català".

Nou cas de discriminació lingüística a les Illes Balears. Un agent de la Policia Nacional de Maó (Menorca) no va permetre que una dona menorquina presentàs una denúncia en català i li va remarcar que ell "era l'autoritat i les denúncies s'havien de presentar en castellà. Després de girar la llengua i parlar a l'agent amb castellà per presentar la denúncia, la dona en va presentar un altre per la vulneració dels drets lingüístics.

El proper 8 de març vindrà farcit de les dades habituals en clau de gènere. No cal ser gaire imaginatiu: la persistència de les bretxes salarials, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat i els majors índexs de pobresa entre les dones. Es parlarà de la necessitat que hi hagi més polítiques, de l’educació i de la sensibilització.

La recerca mèdica ha estat durant anys i panys un camp amb una visió androcèntrica. Melina Kibbe, degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Virgínia, als EUA, va adonar-se d’aquesta realitat quan un company li va preguntar: “¿I les femelles?”. Fins aleshores, en els seus estudis sobre malalties cardiovasculars, Kibbe havia utilitzat rates mascles sense qüestionar-s’ho. La seva experiència no és única. Malgrat els avenços en la conscienciació sobre la necessitat d’incloure femelles en la recerca (obligatori als EUA des del 2016), la desigualtat persisteix, amb conseqüències per a la salut de milions de dones.

L’Emma Vilarasau, amb el seu talent, els seus anys i les seves arrugues, aprofita els premis que rep per l’extraordinària interpretació de Casa en flames per llançar un discurs contundent: si el cinema ajudés a normalitzar la vellesa, diu, moltes dones deixaríem de castigar els nostres cossos.

Discriminació lingüística a una benzinera de Mallorca. Un client ha denunciat haver patit un episodi de discriminació lingüística en una benzinera de Mallorca quan s'ha dirigit en català al dependent per pagar. Segons el vídeo compartit a xarxes socials, el treballador li ha demanat que parlàs en castellà, a la qual cosa el client ha respost que li parlaria a poc a poc en tots dos idiomes. En aquell moment, un altre client s'ha interposat en la conversa i ha reaccionat de manera agressiva. La discussió ha escalat ràpidament fins al punt que aquest tercer individu ha proferit amenaces i insults contra el client catalanoparlant. Mentre client i caixer conversaven, el tercer en discòrdia li ha preguntat:

Plataforma per la Llengua ha denunciat que l'empresa Airport Parking Mallorca va discriminar una parella a l'aeroport de Palma per parlar en català: "Som a Espanya i aquí es parla espanyol". L'entitat ha rebut la queixa de la parella, en què relata com s'han vulnerat els seus drets lingüístics i, a través d'un comunicat, han anunciat que l'estan assessorant en tot el procés de resposta a la discriminació.

A la porta del lavabo d’homes de l’empresa pública hi apareix un cartell d’un color rosat clar, amb unes lletres, en rosat fosc, que diuen: “Què et passa? Que tens la regla?” A baix, en lletres més petites, també de rosat fosc, hi llegim: “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones”. A dalt, a mà esquerra, hi ha el símbol de gènere femení, però amb un puny tancat a dins de la rodona (és una mà dreta, veiem), com a senyal de lluita. Els símbols de gènere, el de la rodona amb la creu (que simbolitza el planeta Venus), per a les dones, i el de la rodona amb la fletxa (que simbolitza el planeta Mart), per als homes, es fan servir des de fa segles, i actualment n’hi ha d’altres que simbolitzen intersexe o transgènere. El cartell –en veig d’altres amb altres frases– fa referència al comentari, menyspreador, que una dona pot rebre després de segons quina reacció. En trobaria, d’equivalents masculins? Potser sí. “Vas mal follat”?

Un dels missatges més potents de la campanya de Trump ha estat aquell que clama contra els mals de la immigració: no només ens prenen la feina, sinó que fins i tot es mengen les nostres mascotes. Però, per absurd que soni, aquest discurs no és exclusiu de l'excèntric president americà. L’hem sentit molt més a prop, amb Vox o Aliança Catalana. Tots ells han captat la idea que, quan a una societat s’estén la desconfiança, la gent se sent atreta caps a líders forts que identifiquen un enemic amb cara i ulls. I, si té la pell d’un altre color, encara és més fàcil assenyalar-lo. La immigració s’ha convertit en el blanc perfecte de totes les frustracions. Però, realment els immigrants ens prenen la feina o hi ha alguna cosa més que cal entendre?

El sindicat STEI ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística a les Illes Balears. En aquest cas es tracta dels requisits per ser conductor dels busos de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) on Cort ha eliminat el requisit de l'A2 de català en la convocatòria per accedir a aquest lloc de feina. La reacció del sindicat se suma a la de l'Obra Cultural Balear, qui la setmana passada ja va denunciar que l'Ajuntament de Palma "posa el català per davall de l'anglès".

El virus de la pòlio va deixar les cames de Carme Garrido tan afectades que ara, als 64 anys, es mou en una cadira de rodes motoritzada. La mobilitat reduïda no la va aturar i, malgrat que no va ser escolaritzada fins als nou anys, es va diplomar en psicologia i teràpia humanista, i ha estat regidora de Vilafranca del Penedès. La seva ha estat una vida farcida de discriminacions i de sentir-se qüestionada per tot. Quan va conèixer el seu futur marit, poca gent va creure en aquella relació perquè, al cap i a la fi, ¿quin home sense cap discapacitat voldria estar amb una dona amb dificultats per caminar? “Fins i tot la família deia «que facin el que vulguin, mentre no tinguin fills»”, explica per il·lustrar fins a quin punt la sexualitat d’una dona amb discapacitat deixa de ser un aspecte íntim i particular per convertir-se en opinió de qualsevol. Els fills van arribar i Garrido torna a recórrer als records per relatar que quan va quedar-se embarassada, anant amb les crosses la miraven pel carrer i va haver d’aguantar comentaris ofensius en forma de pregunta: “«Per on ha sortit la criatura?», em deien. En aquell moment o et talles les venes o te les deixes llargues”, recorda davant d’un auditori que entén a la perfecció els atacs, les mirades inquisidores, la mirada paternalista i el sentiment de ser tractada com una nena.

Paula Leitón només té 24 anys, però ja és una referent al món del waterpolo. Amb 15 anys va jugar el seu primer Mundial, i amb 16 va participar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Als Jocs de París, l'egarenca ha sigut una de les grans protagonistes de la selecció espanyola de waterpolo, que s'ha penjat el seu primer or olímpic. L'equip, invicte en el torneig, s'ha convertit en històric. Aquest és el segon metall olímpic que guanya Leitón, després de la plata de Tòquio 2020, i la jove pot presumir d'una carrera exemplar amb un gran futur. Tanmateix, les xarxes s'han omplert de comentaris grassofòbics cap a la jugadora i el seu físic. Els atacs, però, no han desviat l'atenció del seu triomf.

El diputat de Sumar MÉS per Mallorca i Més per Menorca en el Congrés dels Diputats, ha titllat d'"inacceptable" la discriminació de la veïna de Santa Margalida, a qui varen denegar la nacionalitat espanyola per només dominar el català. "Aquests fets són inacceptables en un estat plurilingüe com l'espanyol, en un context en què les llengües minoritzades pateixen una gran ofensiva institucional". Així, Vidal ha defensat que "el deure d'un estat governat per una coalició progressista hauria de ser protegir i promoure la diversitat lingüística, actuar com a baluard davant aquests atacs i tallar d'arrel aquest tipus d'actuacions". En aquest sentit, el diputat ecosobiranista ha anunciat que ha registrat una pregunta escrita al govern espanyol per aclarir la raó per la qual la dona, resident en aquest municipi des de fa 30 anys, ha vist denegada, amb l'únic argument de només saber parlar el català, la seva petició d'adquirir la nacionalitat espanyola.