L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

L'1 d'abril el preu del barril de Brent, de referència a Europa, se situava en 74,95 dòlars. El dia 2 d'abril el president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer al jardí de la Casa Blanca per anunciar els aranzels que imposava a cadascun dels estats del món (malgrat que ara estan suspesos durant 90 dies, excepte per a la Xina), en el que va anomenar "dia de l'alliberament". Aquell mateix dia, el preu del petroli iniciava un descens en picat que va fer mínims el 8 d'abril, quan se situava en 62,82 dòlars, un descens de més del 16% en tan sols una setmana. Des d'aquell moment, el preu del petroli s'ha situat al voltant dels 65 dòlars el barril.

Les últimes decisions de Donald Trump no només situen els aranzels a la diana. El president dels Estats Units també hi ha col·locat el petroli. En particular, aquell que duu segell veneçolà. Trump ha revocat el permís a Repsol i altres petrolieres per poder exportar cru i derivats de Veneçuela a la resta del món. La decisió ha activat la via diplomàtica per l'impacte econòmic que pot tenir damunt la companyia que presideix Antoni Brufau –la setmana passada, en plena guerra comercial, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en va parlar amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, han explicat fonts del ministeri–. L'any 2024 Repsol va produir 67 milions de barrils diaris al país, amb una part important del cru proporcionat per la petroliera estatal veneçolana PDVSA com a pagament en espècie pel deute del país amb la companyia espanyola. La seva exposició patrimonial al país era de 504 milions d'euros, segons l'informe financer d'aquell exercici. Però ¿fins a quin punt la decisió de Trump afecta l'arribada de petroli a l'Estat?

El preu dels carburants ha continuat aquesta setmana amb la tendència alcista de l'últim mes i ha tocat nous màxims des de principis de setembre, a les portes de les festes de Nadal. En concret, el preu mitjà del litre de dièsel ha pujat aquesta setmana fins a 1,432 euros, i s'ha encarit un 0,06% respecte als 1,431 euros de fa set dies, per encadenar la sisena setmana d'increments, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea publicades aquest dijous.

Un vaixell petrolier rus s'ha enfonsat i un altre ha quedat a la deriva aquest diumenge a l'estret de Kertx, que separa la península ucraïnesa de Crimea –annexionada per Rússia el 2014– i la regió russa de Krasnodar, en dos accidents separats que han provocat el vessament de milers de tones de fuel. Cada un dels petroliers transportava unes 4.300 tones de combustible, segons han informat els serveis d'emergència a l'agència russa Tass.

L'hivern s'apropa ràpidament a l'oceà Àrtic, i cada cop és més perillós navegar per aquest mar, que en pocs dies quedarà cobert per una sòlida capa de gel. Malgrat aquestes condicions i les sancions imposades, el trànsit de vaixells que surten des dels ports de Sibèria carregats de petroli i gas russos no s'atura, tot i que molts d'aquests vaixells representen un autèntic perill per a la navegació.

Des dels atacs de Hamàs a Israel ara fa un any, la principal por als mercats del petroli ha estat que les tensions fessin una escalada per passar a una guerra regional entre Israel i l'Iran, que és el setè productor del món de cru. Fins fa poc, els dos estats semblava que intentaven evitar-la. Això explica que, malgrat la guerra de Gaza i els míssils dels houthis al Mar Roig, el nerviosisme inicials als mercats petroliers després del 7 d'octubre del 2023 aviat va donar pas a preus baixos i estables durant gran part de l'últim any.

Des que l'Iran va atacar Israel amb una pluja de míssils i va començar la lluita sobre el terreny al Líban el preu del petroli ha pujat, però no s'ha disparat com altres cops que s'han desfermat conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. De fet, la cotització del barril de Brent, de referència a Europa, va començar la setmana vorejant els 72 dòlars i aquest divendres se situava al voltant dels 78 dòlars. És a dir, una pujada de poc més del 8% en una setmana de conflicte bèl·lic.

El preu del barril de petroli ha patit aquest dimarts la seva pujada més gran d'aquest any, després de l'atac de l'Iran a Israel amb míssils. El preu del cru havia obert a la baixa als principals mercats. El barril de Brent, que va tancar el setembre a 72,35 dòlars, registrava a mitja jornada una baixada superior a l'1% i fregava els 70 dòlars el barril. Però a les sis de la tarda, quan ja s'havia conegut l'atac a Israel, el preu de l'or negre s'ha disparat un 5% als principals mercats.

A Mallorca, la benzina arribà abans del boom del cotxe. Va ser de la mà del navilier Manuel Salas Palmer (1833-1898), del barri palmesà de la Llotja. A final del segle XIX presencià la transformació dels combustibles. Era el moment en què els sòlids o gasosos es preparaven per ser líquids. Llavors, el querosè, principal derivat del petroli, començà a guanyar terreny en l’enllumenat (sobretot per als quinqués) i en la calefacció de les cases.

El govern de l'est de Líbia, liderat pel general Khalifa Haftar, ha decidit tancar gairebé completament el pou de petroli d'Al-Xarara com a represàlia per les indagacions iniciades per la justícia espanyola contra un membre del clan dels Haftar per violar l'embargament d'armes imposat per l'ONU. El pou, situat al sud-oest del país, està operat per una coalició de companyies petrolieres entre les quals figura l'espanyola Repsol. La producció diària del jaciment d'Al-Xarara és de 300.000 barrils de petroli, per la qual cosa, després d'aproximadament un mes del tancament, les pèrdues podrien ascendir a més de 600 milions d'euros.

Al meu parer, el català més interessant de l'últim segle va ser Pere Duran i Farell (1921-1999). Jordi Pujol i altres també són interessants, esclar, però, per a mi, menys. Duran i Farell combinava les personalitats de l'empresari i del filòsof, del somiador i de l'enginyer, del buròcrata i de l'agent secret. Tinc la impressió que coneixia tots els secrets d'una Catalunya i una Espanya que en tenien molts, però se'ls va emportar a la tomba.

El divendres 12 d'abril el barril de petroli Brent, de referència a Europa, tancava la sessió a un preu de 90,45 dòlars. Aquell cap de setmana va ser mogut al Pròxim Orient, amb l'atac de l'Iran a Israel amb drons i míssils de creuer. Dilluns, dia 15, un cop paït l'atac i amb tots els temors d'una escalada de les tensions, el barril de Brent va tancar a 90,15 dòlars, un preu inferior al d'abans de l'atac. I aquest divendres està cotitzant al voltant dels 86,5 dòlars.

Els combustibles fòssils són responsables de més del 70% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic i de més del 90% del CO₂ que alliberem a l'atmosfera antropogènicament. En el cas del CO₂, romandrà a l’atmosfera durant molts segles, mantenint el planeta massa calent, i, per tant, és urgent reduir-ne el consum massivament i tan ràpidament com puguem. Perquè això passi, cal visió de futur, coordinació entre països, i un seguit de requisits que sovint ens fallen, com demostren les convencions climàtiques que sempre acaben en paper mullat.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

Més clar no ens ho poden dir. Ara perquè tenim al cap el Nadal, però passat festes ens haurem d’enfrontar a les conseqüències personals, familiars i econòmiques de la falta d’aigua, incloses les restriccions a l’aigua de l'aixeta de casa, si continua la sequera. I això encara rai, perquè pensar que la falta d’aigua afecta cada vegada més la producció d’aliments a pagès encara és més inquietant.

A les negociacions de l'ONU sobre canvi climàtic les paraules són molt importants i les batalles per una coma o un verb poden durar hores. A la COP21, en què es va aprovar l'Acord de París, tot va estar a punt de saltar pels aires en l'últim moment per un "haurà" (shall) que havia de ser un "hauria" (should). Durant més de dues hores, Nicaragua va intentar fer un pols amb els Estats Units per no canviar la paraula, però va acabar cedint per poder tancar el text. L'Acord de París, doncs, no és pas vinculant (es va imposar el should), però confia en la pressió del grup (el que els anglesos diuen blame and shame, culpar i avergonyir) perquè tothom compleixi els compromisos. Una estratègia que ha funcionat només a mitges. Si bé estem lluny encara dels objectius de l'Acord, com alerten els científics, és cert que tothom fa l'esforç de presentar compromisos: cap país no vol veure's assenyalat com el dolent en la lluita climàtica. El negacionisme ja no té cabuda als fòrums internacionals i els productors de petroli i gas busquen altres formes de torpedinar la lluita climàtica per poder seguir emetent CO₂, sovint emmascarades com a solucions.

El petroli Brent, de referència a Europa, va tancar dimecres poc per sobre dels 74 dòlars el barril, i ahir es movia al voltant dels 75 dòlars. Això referma que el preu del cru està en clar descens des de finals de setembre, quan va superar els 95 dòlars el barril, i el descens ha arribat malgrat les guerres a Ucraïna i Gaza. L'abaratiment afavoreix clarament el consumidor i demostra que, a diferència d'altres vegades, les maniobres de l'Aràbia Saudita i de Rússia per encarir l'or negre no estan assolint els seus objectius.

El líder de la COP28 ha acabat d'enfonsar les expectatives, ja fredes de per si, que hi pogués haver sobre l'edició de la Conference of the Parties, o Conferència de les Parts, que és el que volen dir les sigles –COP– d'aquesta cimera que cada any celebren (és un dir) les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Per si no n'hi havia prou de celebrar-la a Dubai, un dels màxims productors de combustibles fòssils, el president d'aquesta Cimera del Clima ha declarat que “no hi ha cap evidència científica” que justifiqui reduir el consum d'energies fòssils, com el petroli, i que en cas de fer-ho “el món tornarà a les cavernes”. És interessant consignar el detall que el president de la COP28 és el sultà Ahmed al-Jaber, que casualment també és el president de la companyia petroliera dels Emirats Àrabs Units.

Finals d'agost del 2022. El preu del MWh del gas natural al mercat d'Amsterdam se situava al voltant dels 300 euros. Un preu mai vist. Els països europeus acaparaven gas als seus magatzems per la por del tall del subministrament rus arran de la guerra a Ucraïna. Però va passar l'hivern sense problemes, Europa va demostrar que tenia capacitat per parar el xoc, i el preu ara se situa al voltant dels 40 euros, molt similar al del gener del 2022, just abans de l'inici de la guerra.