Diana Taurasi ho té clar: “Hi haurà un nou Jordan, hi haurà una altra Taurasi, però haurà de renunciar a la seva vida. Jordan va abandonar la seva vida per ser el millor jugador de bàsquet del món. I això és el que has de fer. En qualsevol professió. Si vols ser el millor, has de renunciar a la teva vida. I no és fàcil”. L’emissió del documental The last dance a Netflix ha servit per recordar alguns dels passatges més memorables de l’exjugador, però també per rescatar una voracitat competitiva que en alguns moments es converteix en malaltissa. Alguns excompanys la consideren tòxica.

Gairebé dues dècades després de ser gravades, Michael Jordan va autoritzar la utilització de les imatges exclusives de la temporada 1997-98 per a la creació d’un documental sobre la seva última temporada als Chicago Bulls. Preocupat per la imatge que podia transmetre (“La gent pensarà que soc horrible”, deia), l’exjugador no es va decidir a donar el sí fins que va veure com LeBron James aconseguia complir la seva promesa i convertia els Cleveland Cavaliers en campions de la NBA. Era l’any 2016 i aquella gesta colossal podia obrir el debat de qui era el millor jugador de bàsquet de la història. Moment per desempolsar èxits del passat que les noves generacions no havien vist en directe.