"El Col·legi de Teatre de Barcelona no va ser un centre segur on existís un treball previ de prevenció de violències masclistes, fet que incomplia el marc normatiu vigent". És la conclusió a la qual arriba el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, en la resolució emesa aquest dilluns arran d'una actuació d'ofici oberta després que l'ARA destapés la denúncia de 13 alumnes sobre les pràctiques abusives de vuit docents, especialment el cas dels abusos comesos per l'actor i director T.S., professor d'aquesta escola situada al Poble Espanyol de Barcelona. Després de reclamar informació al mateix centre i al Consorci d'Educació de Barcelona, la sindicatura conclou que aquest últim organisme ha tingut una actuació "insuficient" per garantir el "dret a la integritat i la dignitat personal de l'alumnat".

L'assemblea parlamentària del Consell d'Europa va emetre el passat mes de juny un informe titulat ¿S'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? El document feia referència a diferents qüestions, entre les quals també els presos polítics, les condemnes dels quals van tenir en compte declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats. El mateix dia, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la concessió dels indults als líders de l'1-O. Però el text anava més enllà de reclamar aquesta mesura de gràcia, també recomanava retirar les euroordres, les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i que no s'exigís als presos polítics que s'abstinguin de les seves conviccions a canvi de beneficis penitenciaris. Gairebé un any després de la publicació del document, el Síndic de Greuges ha facilitat un informe que en fa un seguiment per intentar aclarir en quin grau Espanya ha complert amb les recomanacions del Consell. La conclusió de l'òrgan és que a mitges.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i li ha proposat la creació d'una comissió de seguiment sobre l'informe del Consell d'Europa que es va fer públic el mateix dia en què el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar els indults, i que reclama alliberar els presos polítics i retirar les euroordres. "La comissió que proposem hauria de començar a treballar per veure com s'apliquen aquests acords", ha dit el Síndic, que ha proposat convidar el relator, el diputat socialista letó Boris Cilevics, que ha dedicat més d'un any a la redacció de l'informe, amb visita inclosa a Lledoners, així com el responsable del departament d'Afers Jurídics i Drets Humans del Secretariat de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Günter Schirmer.

El Síndic de Greuges demana situar la presència de l'extrema dreta als cossos de seguretat en el punt de mira. Per això, s'ha adreçat a la Moncloa, governs autonòmics i ajuntaments perquè analitzin "a fons" si hi ha casos d'agents amb ideologia ultra per així poder-los apartar. Segons el Síndic, els últims anys han sortit a la llum "comportaments i actituds perillosos" en aquest sentit i no n'hi ha prou que les institucions actuïn solament basant-se en els "casos aïllats", sinó que, a parer seu, cal fer una anàlisi en profunditat. Entre els organismes a qui ha traslladat la recomanació hi ha el departament d'Interior, que té la potestat sobre els Mossos d'Esquadra, i l'Ajuntament de Barcelona, que gestiona la Guàrdia Urbana, i en els dos casos el Síndic informa que la rebuda ha sigut positiva i s'han compromès ha iniciar aquest estudi.

El Síndic de Greuges investigarà els casos d'assetjament sexual, abús de poder i maltractament psicològic destapats per l'ARA a l'Institut del Teatre (IT). Davant de les denúncies dels alumnes per l'actuació d'alguns docents, entre ells el director teatral Joan Ollé, el Síndic ha decidit obrir una actuació d'ofici i ha reclamat informació a la Diputació de Barcelona, com a titular del centre, i al Consorci d'Educació de Barcelona. "El Síndic també vol saber si s'han rebut denúncies formals, i si s'han dut a terme actuacions per donar-hi resposta i el seu resultat", diu l'organisme en un comunicat. L'ARA ja va explicar diumenge que una alumna va presentar una instància al Síndic fa dues setmanes per denunciar el que havia patit a l'Institut del Teatre, però no va tenir recorregut perquè no s'admeten denúncies entre particulars.

El Síndic de Greuges de Catalunya ha iniciat una investigació sobre els presumptes abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida després que l'ARA en destapés els casos aquest cap de setmana. La investigació de l'ARA ha revelat els abusos que Antonio Gómez i un segon professor, Ruben Escartín, haurien perpetrat contra desenes d'alumnes, molts dels quals menors. L'any 2018 nou d'aquestes noies van denunciar els dos professors per abusos entre els anys 2001 i 2008, però els fets havien prescrit. Ara, però, han aparegut més casos de noies que van patir durant els últims anys les actituds i la mala praxi de Gómez. Arran de tot això, el Síndic investigarà els fets i la intervenció dels poders públics afectats.

No és fàcil gestionar el confinament dels infants i, des de fa dies, alguns es qüestionen si no hi hauria la possibilitat d'estudiar alternatives. "Per què un infant no pot sortir? Simplement ens hauríem de fer la pregunta i no donar-hi una resposta còmoda i fàcil", explicava fa pocs dies en un article de l'ARA Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista: "Tot plegat es fa des d’una visió adulta que no té en compte els infants. Ja han passat més de deu dies i hi ha coses que es podrien revisar. Si som capaços de regular tenint en compte la perspectiva de gènere, també ho hauríem de fer pensant en els infants, ells també són ciutadans, i no fer-ho des d’una perspectiva bucòlica o protectora".

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que iniciï els tràmits per investigar per un delicte de suborn impropi el síndic de greuges, Rafael Ribó. Segons publica 'El Periódico', el cas es remunta a quan Ribó va viatjar amb el seva filla a la final de la Lliga de Campions a Berlín el 2015 per compte d'un empresari imputat en el cas del 3%.

"Els felicito, és graciós: però trenca la neutralitat". Amb aquestes paraules ha respost el diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, al canvi de pancartes al Palau de la Generalitat, en què l'executiu ha substituït el llaç groc prohibit per la Junta Electoral Central (JEC) per un de blanc. Així, el partit taronja ha anunciat que ha tornat a denunciar la nova pancarta a l'òrgan (i d'altres que s'han col·locat en altres edificis públics, amb expressions com "Llibertat per als peixos polítics" i "Llibertat per als presos pacífics"). "Vostès ja són absolutament a prop d'haver comès una infracció penal. Ho diu la JEC i ho diu la Fiscalia", ha sentenciat el parlamentari, que ha proclamat que "els murs no tenen llibertat d'expressió". "Pensar-se que tots els edificis públics són només de la Generalitat de Catalunya és un atac a la democràcia", ha dit també posteriorment la líder del partit, Inés Arrimadas.

Després de dos requeriments de la Junta Electoral Central perquè el Govern retiri els llaços grocs dels edificis públics, el president, Quim Torra, ho farà, segons ell, per recomanació del Síndic de Greuges. El cap de l’executiu va assumir ahir l’informe de Rafael Ribó -que coneixia des de divendres- en què conclou que, en període electoral, les institucions han de “mantenir la neutralitat política” i s’han d’abstenir de situar simbologia política en els edificis públics. El Síndic coincideix, doncs, amb la resolució de la JEC, tot i matisar que es tracta d’una “mesura excepcional” aplicable només als poders públics -no als privats- en cas d’eleccions.

El Síndic de Greuges ha resolt aquest dimecres l'informe sobre els llaços grocs. I la resolució ha sigut clara: "Durant el període electoral, en els edificis institucionals, cal mantenir la neutralitat política i s'han d'abstenir de col·locar aquest tipus de simbologies de les façanes", ha considerat Rafael Ribó.

La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, veu negligència en l'actuació del Banc Europeu d'Inversió (BEI) respecte al projecte Castor. Concretament, per no haver respost a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que es va adreçar al BEI per demanar-li que deixés de finançar el magatzem de gas situat davant la costa de Vinaròs i les Cases d'Alcanar. Durant quatre anys, però, l'òrgan financer de la Unió Europea no va respondre a la plataforma. El Síndic de Greuges ha fet pública una resolució de l'òrgan defensor aquest dijous, en què qualifica de "mala administració" l'actuació del BEI per no pronunciar-se sobre la seva participació en el finançament del magatzem durant quatre anys.

El president de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), l'organització mundial dels defensors del poble, Peter Tyndall, ha donat suport aquest dijous al Síndic de Greuges de Catalunya davant les crítiques de Ciutadans (Cs) sobre la suposada manca d'independència de la seva figura i actuacions. En resposta a una queixa del grup parlamentari de Cs, Tyndall ha advertit per carta que l'IOI dona suport als membres que reben "amenaces". "Ens preocupa especialment garantir que no s'està minant la independència dels nostres membres", diu en la missiva. En aquest sentit, el president de l'IOI, que també és l''ombudsman' d'Irlanda, ha advertit a Ciutadans que "tinguin molta cura de no fer ni dir res que pugui amenaçar la independència de la figura del Síndic".

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha fet públic aquest divendres un comunicat en què considera que suspendre els diputats processats com a responsables de l'1-O vulneraria el "dret constitucional a l'exercici de càrrecs públics", d'acord "amb els criteris de capacitat i mèrit i en virtut de nomenament o d’elecció".

La situació política a Catalunya ha sigut el segon tema sobre el qual el Defensor del Poble Europeu ha rebut més queixes el 2017. Segons un informe publicat per l’oficina de l’Ombudsman en què es fa balanç de l’any passat, el síndic de la UE va rebre més de deu queixes sobre el conflicte català al llarg del 2017 –tot i que no és una qüestió que entri dins de les seves competències–, només per darrere de greuges relacionats amb els polèmics comentaris misògins d'un eurodiputat polonès en el ple de l'Eurocambra el novembre passat.

Després de la intervenció de l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé en el plenari del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides -una fita en la internacionalització-, ahir el cas català va tornar a ser a l’agenda dels alts càrrecs de l’ONU a Ginebra. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va mantenir una trobada d’una hora amb l’adjunta de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Kate Gilmore, i li va sol·licitar que estudiï la creació d’un òrgan ad hoc per investigar la regressió de drets a Espanya i, especialment, a Catalunya. L’Oficina de l’Alt Comissionat és un organisme que aixopluga i coordina tots els organismes sobre drets humans a les Nacions Unides. Ho va explicar el mateix Ribó en una trobada amb mitjans de comunicació davant del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, ciutat on ja s’havia desplaçat dilluns quan va participar en una conferència sobre la regressió de drets a Espanya, en què va aparèixer el president Carles Puigdemont.

Els Avis i Àvies per la Llibertat que es manifestaven durant la campanya electoral, tenien dret a fer-ho. Així ho reconeix ara la Junta Electoral Central (JEC) compartint, per tant, el criteri de la resolució emesa pel Síndic de Greuges en què consideraven les concentracions emparades pel dret constitucional de reunió.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dijous que la ciutadania de Catalunya i també l'espanyola poden "exigir" que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) doni informació "transparent" sobre la trajectòria vital de l'imam de Ripoll i els seus possibles contactes amb els serveis secrets de l'Estat. El síndic ha considerat que, a banda de la compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats, s'haurien de donar explicacions "públiques" sobre la qüestió. A més, ha demanat que es debati al Congrés sobre els atemptats de la Rambla i Cambrils, la prevenció i la gestió posterior, però també es faci al Parlament quan la cambra catalana torni a estar constituïda.

Els estudis internacionals indiquen que un 15% dels ciutadans de països amb sistemes de benestar com el nostre patiran abusos sexuals durant un moment o altre de la seva infància i adolescència. Aquí, la situació és semblant, segons les dades que aplega l’'Informe sobre l’abús sexual infantil a Catalunya', que avui ha presentat el síndic de greuges, Rafeal Ribó. Però d’aquest 15%, menys d’un punt percentual dels casos arribarà a mans dels Mossos d’Esquadra. El 2015 4,6 infants catalans de cada 10.000 constaven com a víctimes d’abusos i agressions sexuals als informes policials. Si aquest nivell de detecció és constant en el temps, diu l’informe del Síndic, "menys de l’1% dels infants consten al llarg de la seva trajectòria vital com a detectats pels atestats policials per abús o agressió sexual".