Els anys 1994 i 1995 els lampistes que treballaven a la Moncloa, entre ells un jove Miquel Iceta, anaven cada matinada al centre de Madrid a esperar la premsa del dia. Allà a les 4 de la matinada comprovaven in situ si aquell dia haurien de fer front a algun nou escàndol de corrupció. La incursió nocturna els donava unes hores de marge per preparar una resposta, abans que les ràdios engeguessin. Eren els temps finals del felipisme.

Després de blindar-se amb la nova executiva del PSOE, el president espanyol, Pedro Sánchez, fa un pas més i s'endú un altre dels seus més fidels escuders cap a la Moncloa. El director de comunicació del partit des de 2022, Ion Antolín, passarà a ser el nou secretari d'estat de Comunicació, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Antolín relleva en el càrrec el català Francesc Vallès, que ha fet aquesta funció els últims tres anys i mig i que havia demanat ser rellevat feia un temps. Vallès va tancar l'etapa com a secretari d'estat de Comunicació amb un últim acte oficial aquest dilluns: la presa de possessió dels nous consellers d'RTVE.

La batussa política per la DANA al País Valencià ha esclatat. En paral·lel a la recerca dels desapareguts i el balanç de danys materials, a mesura que passen les hores es multipliquen les veus que reclamen responsabilitats polítiques per la tragèdia, sobretot pel fet que no s'alertés abans la població per evitar que anés a treballar o, simplement, s'exposés als riscos. La Moncloa, en aquest sentit, ja ha apuntat a la Generalitat Valenciana, governada pel PP. Pedro Sánchez i Carlos Mazón han escenificat unitat i col·laboració en la seva compareixença conjunta aquest dijous al matí, però per darrere es multipliquen els retrets i, entre línies, també es perceben missatges carregats d'intenció.

Isabel Díaz Ayuso eleva el xoc contra Pedro Sánchez: no assistirà a la Moncloa i la seva parella s'hi querellarà. A diferència de la resta de barons del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid no anirà a la reunió a la qual l'havia convocat el president espanyol divendres que ve, en el context de la ronda de trobades amb tots els caps de govern autonòmics. Així, es desmarca del criteri d'Alberto Núñez Feijóo. D'una banda, pel rebuig al finançament singular català que, segons Ayuso, és "la preparació d'un nou cop"; i, de l'altra, perquè Sánchez va qualificar de "delinqüent confés" la seva parella, Alberto González Amador. Precisament, l'empresari reclama 100.000 euros de multa a Sánchez i 50.000 més al ministre Félix Bolaños com a pas previ a la presentació d'una querella per injúries i calúmnies.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al jutge Juan Carlos Peinado en què es mostra disposat a declarar per escrit en el cas de la seva dona, Begoña Gómez, investigada per tràfic d'influències i corrupció en els negocis. Segons l'escrit, avançat per l'agència Efe i al qual ha tingut accés l'ARA, Sánchez ha assegurat que la seva voluntat, "com no podria ser d'una altra manera", és la de "col·laborar" amb la justícia. D'aquesta manera, el president del govern espanyol s'ha mostrat obert a declarar pel cas, tot i que ha sol·licitat fer-ho per escrit: "És notori que la meva compareixença resulta inescindible de la condició de president".

Pedro Sánchez va decidir que havia de capgirar la judicialització del Procés. Va començar pels indults, va seguir amb la supressió del delicte de sedició i ho va culminar amb la llei d’amnistia. Ho va fer més per necessitat que per convicció, però al darrere hi havia una hipòtesi que el 12-M ha validat: desinflar el relat de la repressió suposaria un apaivagament del moviment independentista. La contundent victòria de Salvador Illa dona la raó a l’estratègia del president espanyol, que, lluny de voler donar una resposta mínimament satisfactòria a l’anhel sobiranista, el que sempre ha pretès és enterrar-lo i allunyar la idea que una majoria de catalans aposta per celebrar un referèndum. Ara bé, l’aritmètica al Congrés és la que és i el líder del PSOE segueix necessitant el suport de l’independentisme per tirar endavant la legislatura. Precisament, d'això el va advertir el PP, que celebra que torna a ser la primera força de la dreta espanyolista a Catalunya.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha fet una defensa aquest dimecres de l'"autonomia fiscal" en la clausura dels actes pels 40 anys de vigència de l'Estatut de les Illes Balears. Seguint el camí de la resta de presidents autonòmics del PP a l'Estat, la conservadora ha presumit de les rebaixes fiscals que ha introduït a l'inici del seu mandat en contraposició a l'aposta del govern espanyol. "No podem pretendre que, amb falsos pretextos harmonitzadors, s'ataqui la nostra autonomia fiscal des d'un centralisme jacobí", ha remarcat. 

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres un nou escut social que inclou la bonificació del transport públic per als usuaris freqüents arreu de l'Estat. Per tant, les Illes Balears rebran 43 milions d'euros de l'executiu espanyol perquè el transport torni a ser de franc el 2024. El Govern balear va anunciar la setmana passada que només prorrogaria la gratuïtat dels trens, metro i autobusos de les Illes fins al febrer, llevat que l'executiu espanyol ho finançàs per al 2024. La Moncloa ha abordat la qüestió abans d'acabar l'any, que es farà a través d'una pròrroga del decret desplegat fa més d'un any per afrontar la crisi energètica i de preus, i que decau el 31 de desembre.

Pocs minuts després de dos quarts d'una del migdia, Pedro Sánchez i Pere Aragonès han entrat al Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat per reunir-se i inaugurar, així, la nova etapa de diàleg. L'última vegada que Sánchez va trepitjar el Palau de la Generalitat per reunir-se amb Aragonès tots dos encara portaven mascareta. Era el 15 de setembre del 2021 i va ser una trobada prèvia a la segona reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa en la qual Junts ja no va participar. Llavors feia pocs mesos que s'havien concedit els indults als líders independentistes i la pandèmia havia deixat en standby el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Dos anys després, el president espanyol torna aquest dijous a Barcelona per reunir-se amb Aragonès en un context ben diferent: a banda dels indults, el govern espanyol ha derogat el delicte de sedició, la llei d'amnistia ha començat el seu tràmit al Congrés i Junts també s'ha afegit a l'estratègia negociadora –sense coordinació amb ERC–. Un cop Pedro Sánchez ha revalidat la presidència del govern espanyol gràcies als vots de l'independentisme, la trobada d'aquest dijous al migdia suposa escenificar l'inici d'aquesta segona fase del diàleg amb l'Estat.

L'exbatlessa de Palma i actual delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo, serà la nova secretària d'Estat d'Igualtat. Així ho ha anunciat la ministra del ram, Ana Redondo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha aprovat el seu nomenament. Es converteix en la número dos d'Igualtat, un lloc que en la passada legislatura ocupaven dues representants de Podem, Noelia Vera (actual directora de comunicació de Yolanda Díaz) i Ángela Rodríguez 'Pam'.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha estat rebuda pel cap d'Estat, Felip VI, aquest divendres al Palau de la Zarzuela, i ha complert així el tràmit necessari per a l'organització de la ronda de consultes amb els partits amb vista a la investidura del pròxim president del Govern. La socialista ha estat rebuda pel monarca a les 10.30 hores amb la finalitat d'informar el cap d'Estat de la constitució del Congrés que es va produir aquest dijous després de ser elegida presidenta de la Cambra amb l'ajuda de 178 diputats: els del PSOE, Sumar, PNV, Bildu, Junts i ERC. Un cop finalitzada la reunió, la tercera autoritat de l'Estat ha tornat al Congrés per fer la primera reunió de la Mesa triada aquest dijous.

Dimecres passat l'entitat Amics de la Casa del Poble es va reunir amb el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, i la directora de Programes, Elena Marquínez, a la Moncloa. La trobada, a la qual també assistiren altres entitats memorialistes, tenia per objectiu preservar la memòria del solar que fou de la Casa del Poble.

La Moncloa no afluixa amb Castella i Lleó. Tot i que a hores d'ara encara no es coneix la concreció del polèmic pla antiavortista del govern del PP i Vox –els dos partits, de fet, discrepen sobre el seu abast–, el consell de ministres ha enviat aquest dimarts un segon requeriment a l'executiu autonòmic per mirar d'evitar qualsevol retrocés en els drets de les dones. El govern espanyol, que encara no ha rebut resposta del primer requeriment, ha explicat que en aquesta ocasió "es requereix per incompetència" la Junta de Castella i Lleó en relació a "qualsevol actuació que vulneri o menyscabi la llei orgànica 2/210 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció de l'embaràs". Segons fonts de l'executiu espanyol, es tracta d'un pas previ abans de plantejar un "conflicte de competències" al Tribunal Constitucional (TC). La Junta té un termini d'un mes per respondre-hi.

Valladolid és la província des de la qual van sortir les cartes remeses aquesta setmana al president espanyol, Pedro Sánchez; la ministra d'Interior, Margarita Robles; una empresa armamentística de Saragossa, i les ambaixades d'Ucraïna i els Estats Units a Madrid, segons han detallat fonts de la investigació. La policia va enviar divendres a la tarda un informe al jutjat de guàrdia en què indica que l'autoria dels sis paquets bomba sembla correspondre al mateix origen i que la procedència seria aquesta província de Castella i Lleó. De moment, no hi ha cap persona identificada com a possible responsable i no hi ha cap diligència sol·licitada per la policia al jutjat.

La policia, que havia acordonat l'ambaixada ucraïnesa a Madrid davant un nou enviament sospitós, ha informat que el paquet ha donat negatiu en el test d'explosius però que a dins conté un "ull d'animal aixafat", similar als que s'han rebut en set legacions europees més. Aquest nou enviament, a diferència dels anteriors, no tenia franqueig espanyol, per tant s'hauria enviat des de l'estranger. Així doncs, aquest paquet no tindria a veure amb els que es van enviar també contra autoritats espanyoles amb material pirotècnic, que ja van causat un ferit lleu a l'ambaixada ucraïnesa, i sí amb els que s'estan rebent a Europa.

On eren els líders del Procés el dia del referèndum? Com el van viure els responsables polítics i policials que s’hi oposaven?

El curs polític ha començat a Madrid amb un Pedro Sánchez i un PSOE hiperactius, amb multitud de lleis i iniciatives legislatives en marxa. La consigna davant la immobilitat de Feijóo és clara: moure's, moure's i moure's.

Pedro Sánchez ha engegat oficialment aquest matí el curs polític d'un any preelectoral que serà clau per al govern espanyol. El president es juga la seva continuïtat a la Moncloa i, ara per ara, les enquestes li assenyalen la porta de sortida. Per això, Sánchez s'ha proposat posar fil a l'agulla i que l'acció de govern arribi a la ciutadania, sobretot tenint en compte el que plasmen els últims sondejos: que la distància entre l'executiu espanyol i la població no para de créixer. L'estratègia de la Moncloa passa, doncs, perquè Sánchez torni al carrer. Ho va fer aquest cap de setmana a Sevilla, en el primer acte de campanya d'El govern de la gent, i aquest dilluns ha fet un pas més: ha obert les portes del Palau de la Moncloa perquè hi entressin una cinquantena de ciutadans. Persones seleccionades –entre 250.000– pel govern espanyol que havien escrit cartes a Sánchez al llarg del seu mandat expressant-li preguntes, dubtes o preocupacions.

"Una cosa és informar i l'altra intoxicar [...] Les intoxicacions no tenen res a veure amb el que penso i en com actuarem aquest semestre, que crec que és important". D'aquesta manera el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tret ferro a les informacions publicades aquest dilluns sobre una possible remodelació de l'executiu. Un canvis que tindrien per objectiu encarar el que queda de legislatura, però també les cites electorals de l'any que ve, tant les municipals com les autonòmiques en alguns casos.

La Moncloa ha denunciat aquest dilluns que l'any passat es van espiar els telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programa troià israelià Pegasus. Així ho ha comunicat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa de caràcter urgent aquest dilluns. Bolaños ha explicat que es tracta "d'una intrusió externa i il·lícita" perquè no tindria aval judicial. En el cas de Sánchez, es van perpetrar dues intrusions: un atac el maig del 2021 i un altre el juny de l'any passat, mentre que l'atac al terminal de Robles va ser només el juny del 2021, ha explicat el ministre de la Presidència, que ha avançat que ara comproven la resta de telèfons mòbils de tots els membres del govern espanyol per veure si l'espionatge amb Pegasus va més enllà de Sánchez i Robles.