La cursa geopolítica entre els Estats Units i la Xina pel lideratge global ha completat aquest dijous un altre capítol, en aquest cas en el camp de la intel·ligència artificial. Quatre mesos i mig després que la Xina publiqués el primer conjunt de normes a què s'haurien de sotmetre tant els xatbots com els sistemes de creació d'imatges que volguessin operar al país, almenys quatre grans tecnològiques han posat a l'abast del públic els seus respectius programaris.

Cada 4 de juny, milers de persones se solien congregar al Victoria Park de Hong Kong per commemorar les víctimes de la matança de la plaça Tiananmen de Pequín el 1989. La ciutat era un oasi de llibertat dins del règim repressiu xinès fins que fa dos anys va entrar en vigor la llei de seguretat nacional. El 2020, el govern hongkonguès va prohibir per primera vegada la tradicional vigília, oficialment per la pandèmia de covid-19, però ja enmig de l'enduriment de la política de l'executiu xinès cap a l'excolònia britànica.

La Universitat de Hong Kong ha retirat una escultura en memòria de la tragèdia del 1989 a la plaça de Tiananmen de Pequín. Era un dels pocs recordatoris que quedaven de la massacre que hi va haver durant la violenta repressió dels manifestants pro democràcia en una de les places més emblemàtiques de la capital xinesa. Els fets d'aquella nit encara són tabú en gran part del país.

La casa transformada en museu on es va fundar el Partit Comunista Xinès (PCX) a Xangai s'ha convertit enguany en un lloc de pelegrinatge. Turistes individuals però sobretot molts grups d'empreses, associacions i escoles fan cua diàriament per fer-se la foto preceptiva davant la porta i presentar els seus respectes portant flors. Fins i tot s'ha construït un annex per fer front a l'allau de visitants i millorar l'experiència de conèixer un lloc històric on es va forjar el futur de la nació.

Aquest any els hongkonesos hauran de ser molt creatius per recordar els morts de la matança de la plaça de Tiananmen i evitar qualsevol concentració o acte que es pugui qualificar de subversiu. Un gran nombre de polítics i activistes han sigut condemnats a penes de presó simplement per haver convocat o participat en manifestacions des de l'entrada en vigor de la nova Llei de Seguretat Nacional el 30 de juny del 2020.

Cantant consignes com "Alliberem Hong Kong", milers de persones s'han saltat aquest dijous la prohibició de les concentracions a l'illa per commemorar, com cada any, la massacre de la plaça de Tiananmen, una impressionant mostra de desafiament contra l’enduriment de les polítiques de Pequín a l'illa semiautònoma.

La sagnant repressió que va ordenar contra els manifestants de la plaça de Tiananmen va fer que es guanyés el sobrenom d''el carnisser de Pequín'. Li Peng, primer ministre de la Xina entre 1987 i 1998, va morir dilluns a la nit als 91 anys amb el reconeixement de l'aparell polític xinès, que li ha valorat que no li tremolés la mà davant la revolta dels estudiants i declarés la llei marcial a la capital per contenir la protesta dels joves que es van pensar que podrien canviar el país i obrir-lo al món. La massacre policial va deixar un nombre indeterminat de morts, de ferits i de desapareguts que passades les dècades encara s'amaga.

La nit del 3 al 4 de juny del 1989 el govern del Partit Comunista Xinès va decidir posar fi contundentment a les protestes de centenars de milers d’estudiants i de treballadors que durant dos mesos havien ocupat la plaça de Tiananmen demanant reformes al país. Soldats i tancs es van obrir pas fins a la plaça i van causar una matança. No s’ha donat mai una xifra oficial de morts però oscil·larien entre les 400 i les 3.000 persones, segons diferents fonts. Els manifestants no s’esperaven que l’Exèrcit d’Alliberament Popular, que fins aquell moment era reconegut com un exèrcit al servei del poble, obrís foc contra civils.

Si es pregunta a un mil·lennial xinès què sap de la matança de Tiananmen, la resposta és una cara de circumstàncies: la majoria no en saben res. El govern xinès ha aconseguit esborrar la memòria d’uns fets que dimarts farà 30 anys que van passar, que van tacar la imatge de la Xina a Occident i que es van convertir en un símbol de la repressió perpetrada pel Partit Comunista a la Xina.

El govern xinès ha detingut desenes de persones en els últims dies per mirar d'evitar la commemoració del 30è aniversari de la revolta de Tiananmen, que es compleix dimarts, 4 de juny. Com cada any, els familiars de les víctimes de la massacre del 1989 han estat posats sota vigilància estricta i molts d'ells han estat forçats a abandonar casa seva per fer unes "vacances vigilades", segons ha confirmat l'organització Human Rights Watch (HRW).