<![CDATA[Ara Balears - Jeanette Winterson]]> 10 <![CDATA["Si hagués nascut ara, crec que hauria acabat de delinqüent"]]>

L’escriptora Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és un far. Ho és per aquells que han llegit la seva obra, amb títols com Frankisstein o Per què ser feliç quan podries ser normal?, ambdues publicades per Edicions del Periscopi, i, sobretot, ho és per aquells que la volen escoltar. És a Mallorca en el marc de la primera edició de La Coma, festival literari organitzat per la Fundació Mallorca Literària, i ho té ben clar: anam de camí a una gran guerra i no n'estam gens preparats.

]]> <![CDATA[Passió lectora]]> Hi ha paraules que de tan polisèmiques que són poden arribar a ser antònimes de si mateixes, i sens dubte ‘passió’ n’és una. El seu sentit pot abastar des del martiri i mort d’una persona, com va ser el cas de Jesucrist segons el cristianisme, fins a aquells plaers més desfermats i arravatadors: hi ha qui té passió pel menjar, d’altres pels plaers de la carn i hi ha qui es deixa endur per una gran passió lectora. La passió és la idea que relliga els tres autors que m’agradaria convocar avui.

]]> <![CDATA["La intel·ligència artificial és una nova religió dirigida per ignorants"]]>

A Jeanette Winterson (Manchester, 1959) sempre li ha agradat la nit i tot el que comporta: la foscor, el misteri i els fantasmes. Encara que els esperits, benèvols o venjatius, ja hagin aparegut en algun llibre seu, no ha estat fins ara que l'autora britànica els ha dedicat un llibre sencer, Días de fantasmas (Lumen). Inclou "tretze relats de tema sobrenatural desvinculats del gènere de terror", segons explica l'autora, que participarà aquest dissabte al festival Kosmopolis del CCCB, el mateix lloc on va presentar Frankisstein (Periscopi/Lumen) el 2019, mesos abans del confinament.

]]> <![CDATA[Quins han estat els millors llibres del 2021?]]>

El 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

]]> <![CDATA[Necessitarem més cultura]]> Fa uns mesos l’escriptora Jeanette Winterson, en una visita a Barcelona, ens va regalar una intervenció plena de poesia i filosofia sobre el sentit últim de la creació artística. Avançant-se a l’aïllament a què ens hem vist abocats aquests dies, Winterson va fer referència a com la literatura, la música i l’art tenen la capacitat de fer-nos sentir acompanyats fins i tot en la més gran de les solituds. Algú, abans que nosaltres, haurà patit el dolor d’una pèrdua, el desamor o la por, que ens semblen tan únics i incomunicables quan ens toca viure’ls. L’art, en totes les seves manifestacions, ens permet justament connectar a través de l’espai i el temps amb els qui han viscut experiències que, tot i ser diferents de les pròpies, poden tenir-hi molt en comú. Aquesta connexió ens fa veure el que hi ha d’universal en aquelles vivències que ens han fet sentir tan sols, ens permet sortir del nostre enclaustrament i empatitzar amb aquells qui, amb les seves diferències, estan vivint o han viscut el mateix que nosaltres. Així, la creació artística, com una teranyina, construeix ponts, diàlegs i afectes entre humans que no s’han conegut mai, que potser han viscut en altres èpoques o es troben a l’altra punta del món. Potser, també, entre humans que viuen al mateix barri. Sense l’art, difícilment podríem tenir una idea d’humanitat ni de comunitat.

]]>