Quan, en una de les primeres escenes de The monkey, una veu en off fa referència al llast d’una herència paterna de caràcter terrorífic, resulta gairebé impossible no recordar que som davant de la nova pel·lícula d’Osgood Perkins, el fill d'Anthony Norman Bates Perkins. Aquesta lectura extrafílmica es manté viva quan, en la seva croada contra un mico mecànic que es revela com un missatger de la mort, el pare i el fill que protagonitzen el film visiten un motel que recorda el de Psicosi. A més, cal dir que aquesta trama farcida de traumes familiars consolida la condició autoral (de culte) de Perkins-fill, que en la magnífica Longlegs ja va compondre un fresc satànic marcat per les figures d’un pare absent i una mare trastornada.

Tothom que hagi llegit Stephen King (Portland, 1947) recorda per quin llibre seu va començar: no ha oblidat el magnetisme de la trama i d'alguns personatges i, en molts casos, encara té present l'escena que el va deixar glaçat. "Vaig arribar a Cementiri d'animals quan tenia 10 anys i encara ara és el record de lectura més vívid, iniciàtic i definitiu que tinc. En un moment determinat, la història em va angoixar tant que vaig tirar el llibre al sofà, com si acabés de trobar un insecte repulsiu. Gràcies a aquesta novel·la vaig entendre l'immens poder de la ficció i que autèntica que podia arribar a ser", explica Mariana Enriquez, que l'any 2016 es va convertir en referent de la nova literatura de terror amb Las cosas que perdimos en el fuego (Anagrama).

"Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterridor, simplement genial. El millor de tots nosaltres". Aquestes paraules de Stephen King haurien pogut convertir l'autor nord-americà en una celebritat. No va ser el cas, o no ho ha estat fins fa poc. McDowell va escriure desenes de novel·les –moltes de les quals signades amb pseudònim– i va col·laborar en el guió de pel·lícules com Beetlejuice i Malson abans de Nadal. Va morir el 1999, quan només tenia 49 anys. Des de llavors, alguns dels seus llibres s'han reeditat en editorials independents com ara Valancourt Books, Centipede i Felony & Mayhem Press, sempre amb una repercussió més aviat modesta.

“No entenc -em va dir Stephen King- per què vols parlar amb mi en un moment com aquest”. Doncs, d’entrada, perquè aquest autor supervendes tan prolífic acaba de publicar un llibre nou, una recopilació de novel·les curtes titulada If it bleeds, que Plaza y Janés publica al juliol amb el títol La sangre manda. Però per dir-ho d’una manera una mica més poètica: així tindria l’oportunitat de saber com veia el món aquests dies un autor que en una apocalíptica novel·la, The stand [ La danza de la muerte ], va descriure amb gran realisme una pandèmia devastadora; un autor que, a més, té un profund coneixement de tot el que ens fa por. I, casualment, aquell vespre rúfol que vam parlar per primera vegada, quan la pluja fuetejava les finestres i el vent feia espetegar les persianes, semblava que fins i tot el mal temps convidés a mantenir una conversa amb aquell home de 72 anys. Per tant, tornem a la seva pregunta: per què volia parlar amb ell? Doncs perquè, com el mateix Stephen King va dir, “és molt estrany tot això que passa”.

Stephen King va escriure el seu primer relat quan tenia quatre anys, però no va ser fins que en va complir 18 que va vendre un text a una revista. En aquell moment, res li feia pensar que anys després moltes de les seves novel·les farien el salt a la pantalla. Tot va començar el 1974, quan va publicar Carrie, de la qual es van vendre quatre milions d’exemplars. Dos anys més tard aquesta primera novel·la va ser portada al cinema i va obtenir una recaptació de 34 milions de dòlars. Després van venir desenes d’adaptacions més, amb títols imprescindibles com El resplandor, Cadena perpetua o It, que el 2017 va batre tots els rècords de recaptació per a una pel·lícula de terror, amb 700 milions de dòlars a tot el món.

Continuen els elogis internacionals a la sèrie d'Antena 3 'La casa de papel'. Pocs dies després d'haver estat distingida com a millor drama produït fora dels Estats Units en la gala dels premis Emmy Internacionals, l'escriptor nord-americà Stephen King ha reconegut que és fan de la ficció.

Tot i que és un dels novel·listes més venuts de la història -supera els 350 milions d’exemplars-, fins ara Stephen King no ha tingut gaire sort en català. El seu últim llibre traduït va ser La història de Lisey (Edicions 62, 2007). Entre els seus títols canònics, es van poder llegir en català -encara que actualment es troben descatalogats- Carrie (1974), Cementiri d’animals (1983) i Misery (1987). “A la dècada dels 80 es traduïa sobretot alta literatura, costava que les editorials apostessin per títols orientats a un gran públic -diu Eugènia Broggi, editora de L’Altra-. Va ser amb l’èxit d’El codi Da Vinci [2003] que la situació va començar a canviar”. En aquells moments, però, l’univers creatiu de King estava molt ben representat en castellà i, a més, estava disponible en edicions de butxaca. “Els preus són imbatibles -reconeixen Ramon Mas i Ricard Planas, de Males Herbes-. No tindria cap sentit que ara traduíssim una novel·la com Apocalipsis [1978], que té 1.500 pàgines, quan es troba per 13 euros”.

Plou molt, però el petit Georgie vol provar el vaixell de paper que el seu germà gran li acaba de construir. El nen corre rere l’embarcació, que avança a tota velocitat, empesa per la pluja, però després de donar-se un cop al cap no pot evitar que vagi a parar en una claveguera. De dins en surten dos ulls groguencs: és el pallasso Pennywise, que té ganes de jugar. Si el Georgie vol recuperar el vaixell haurà de ficar la mà a la boca de la claveguera. ¿S’atrevirà a fer-ho? Com reaccionarà, el pallasso, que baveja i somriu amb malícia? Quan apareixen les seves dents esmolades, el desenllaç es fa evident.

Broadway veurà aquesta tardor el debut de Bruce Willis sobre els seus escenaris. L'actor serà el protagonista de l'adaptació teatral de 'Misery', la novel·la de terror d'Stephen King. Willis interpretarà Paul Sheldon, un escriptor que pateix un accident de trànsit i es segrestat per la seva fan número u fins que ell escrigui una nova novel·la en què ressuciti al seu personatge preferit, Misery Chastain.

Jonathan Demme, director de films com El senyor dels anyells i Philadelphia, ha anunciat que escriurà i dirigirà la versió cinematogràfica de 11/22/63, un nou llibre d'Stephen King que es posarà a la venda el 8 de novembre de 2011. El llibre narra la història d'un professor que descobreix l'existència d'un forat temporal al menjador d'un amic que comunica el present amb l'any 1958; el professor decideix viatjar al passat amb l'objectiu d'evitar l'assassinat de Kennedy. D'aquí el títol, que al·ludeix a la data de la mort del mític polític.

Una ment meravellosaLa torre fosca