Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

Mai el va veure "perillós". Era un company de classe, sis anys més gran, peculiar, però ni de bon tros podia intuir el que acabaria passant. La Joana –nom fictici per preservar la identitat de la víctima– va ser agredida sexualment quan tenia 19 anys per un company de classe de la UPC, G.S. Ho va acabar denunciant i ara està pendent de judici. La Fiscalia demana dos anys de presó al presumpte autor de l'agressió. Durant el procés, la Joana va sentir que la seva universitat li fallava.

La Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha duit a terme aquest dilluns un acte en record de Guillem Comamala, el jove de 20 anys que va morir el 23 d'agost a Cala Bona, quan un iot que anava a una velocitat elevada va impactar contra la petita embarcació en la qual pescava amb el seu germà i el seu padrí. "Guillem, et trobarem a faltar, però sempre estaràs en el nostre cor", ha expressat el degà de la Facultat, on el jove cursava segon curs del grau de Matemàtiques, on destacava com a alumne brillant i apassionat.

El futur d’Europa a l’espai s'ha tornat a enlairar aquest dimarts amb el llançament inaugural de l’Ariane 6, el nou coet de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest esdeveniment representa el començament d’una nova etapa en l’exploració espacial europea amb un programa ambiciós que inclou més de trenta enlairaments en els pròxims quatre anys. Europa recupera així la sobirania de la posada en òrbita de nous satèl·lits, que fa un any va perdre amb la fi de les missions de l’Ariane 5, i redueix també la dependència d'altres agències i companyies privades americanes. “Per a l’Europa de l’espai és una fita històrica”, comenta Lucía Linares, responsable d’estratègia de transport espacial i vols institucionals de l’ESA.

Davant la trista notícia de la mort del professor Gabriel Ferraté i Pascual, els he de dir que ha estat el meu exemple a seguir a la universitat. Començaré descrivint el primer moment en què el vaig conèixer i el darrer que vaig compartir amb ell.

Si preguntem per assignatures difícils als estudiants de primària i de secundària és fàcil que molts coincideixin a assenyalar-ne una: les matemàtiques. Claudi Alsina fa temps que fa pedagogia perquè sapiguem explicar-les, entendre-les i, fins i tot, estimar-les. És catedràtic de matemàtiques jubilat de la UPC i ha exercit entre altres càrrecs com a director general d’Universitats i coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU).

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

Jaume Peraire (Barcelona, 1960) és catedràtic d’aeronàutica i astronàutica al Massachusetts Institute of Technology (MIT) amb una llarga trajectòria en la recerca de tecnologies crucials per al futur del transport aeri i la conquesta de l’espai. La seva expertesa li ha valgut per ser investit recentment doctor honoris causa a la UPC, universitat on es va formar com a enginyer de camins, canals i ports fa quasi quatre dècades.

El 25 de maig del 1977 es va estrenar La guerra de les galàxies als Estats Units. Una pel·lícula fonamental de la història del cinema, la baula inaugural d’una saga que manté viva fins avui en dia la seva capacitat d’influència i de connexió amb vells i nous públics. Un fenomen que ha superat amb escreix la seva inicial adscripció fílmica. Una prova fefaent? Doncs que l’Escola d’Enginyeria de Barcelona, adscrita a la UPC, ha organitzat una jornada –Star Wars a l’EEBE– que vincula la mítica saga galàctica imaginada per George Lucas amb la difusió dels estudis científics empresos des de la universitat. Aprofitant l’efemèride de l’estrena, els professors Emilio Jiménez, Luis Carlos Pardo i Jordi José en són els impulsors i, en col·laboració amb l’Associació Star Wars de Catalunya, han organitzat un esdeveniment que connecta el coneixement universitari amb la popularitat immensa de la saga. Una de les finalitats, expliquen, és que la recerca científica que duen a terme al campus tingui difusió i els mateixos alumnes se la sentin com a pròpia: “Mobilitzar-los, estimular-los, recuperar la vida universitària tan malmesa des de l’esclat de la pandèmia”, concreta Pardo. El ganxo de Star Wars permet no tan sols fer divertides associacions d’idees entre la realitat i la ficció, sinó també ajudar a la divulgació i a fer més propera i tangible la ciència: “És important que els joves percebin la ciència com quelcom proper, atractiu, capaç de despertar vocacions”, explica José.

¿És viable viure en una casa 100% sostenible enmig de la ciutat? ¿Filtrar l'aigua de la pluja, separar tots els residus, obtenir l'energia només del sol i viure, per exemple, sense nevera? Un grup d'estudiants d'arquitectura de la UPC ha decidit comprovar-ho en primera persona. "Fa un temps uns companys van construir aquest prototip de casa sostenible per dur-la a un concurs internacional", explica l'Adriana Núñez, estudiant del màster en arquitectura i investigadora de la universitat, mentre ensenya la casa modular, ara instal·lada al Campus Besòs de la UPC. "Un dia hi vam venir a fer classe per veure-la per dins i ens va sorgir la pregunta de si realment seria pràctic viure-hi", afegeix. I van decidir comprovar-ho. Van presentar un projecte d'investigació a la universitat per portar el prototip "al límit". L'objectiu? Viure-hi durant sis mesos –entre el febrer i el juliol d'aquest any– i analitzar, dia a dia, què significa viure en una casa 100% ecològica i fins a quin punt es poden aplicar certs sistemes als habitatges actuals a la ciutat. "No es tracta d'avaluar l'eficiència energètica; això va molt més enllà, significa viure la sostenibilitat de manera radical i analitzar-ne els pros i els contres", explica Gonzalo Macías, un altre dels estudiants de màster i investigador de la UPC.

És possible prendre-li el pols a la natura? Com es pot saber què passa a dins de les selves tropicals, els grans pulmons del món, si són llocs pràcticament inaccessibles? Els científics reconeixen que no saben com funcionen realment aquests ecosistemes, bàsics per a la vida al planeta, ni com hi conviuen els animals i les diferents espècies. El temps, a més, els juga en contra: "Són un hàbitat essencial per a la regulació del clima i, en canvi, desapareixen més de 40 camps de futbol de selva tropical cada minut a tot el món. En menys d'un segle ha desaparegut la meitat de la selva a tot el món", alerta Michel André, professor, investigador i director del laboratori d'aplicacions bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La destrucció és tan ràpida, diu André, que no se sap ni tan sols quina és la biodiversitat que està desapareixent. "Anem a contrarellotge", lamenta.

El 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, no hi havia ni un núvol al cel. De sobte, va refulgir una enorme bola de foc, van aparèixer núvols de fum i es va sentir un so estrident. Primer, segons els testimonis, va ser com el so del foc d’artilleria i després com l’espetec dels mosquetons. Alguns ho van interpretar com un missatge del cel: era el dia de Nadal i Europa estava immersa en la Guerra de Successió. Malgrat que austriacistes i borbònics ho van intentar utilitzar políticament, en realitat era un meteorit que es va batejar, molts anys més tard, amb el nom de Meteorit de Barcelona i del qual fins avui es creia que no se n’havia preservat cap fragment. En el moment que va caure, però, ningú va dubtar que era un missatge diví, perquè fins a finals del segle XVIII no es va arribar a la conclusió que les "boles de foc" venien de l'espai.

¿El confinament total i les mesures de distanciament social han afavorit el descens en la corba de contagis de covid-19? Els experts consultats per l'ARA opinen de manera unànime que sí. On no coincideixen tant és en si la tornada a l'activitat laboral dels treballadors no essencials el 13 d'abril ha obstaculitzat i frenat la velocitat d'aquesta desescalada i si d'aquí uns dies, quan els infants puguin sortir al carrer, hi pot haver un repunt de casos. O pitjor: un rebrot. Mentre alguns especialistes consideren que les mesures de relaxament després de Setmana Santa han tingut un "efecte neutre" en la corba, altres creuen que el rebrot ja s'espera arraulit a la cantonada.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) torna a Mart: els sensors que mesuraran la velocitat del vent del planeta vermell han estat dissenyats pel grup de recerca en micronanotecnologia (MNT) de la UPC en el marc de la missió de la NASA Mars 2020. És el tercer cop que els investigadors treballen en una missió de la NASA que està explorant si hi ha restes de vida a Mart.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon-Quirónsalud i l'empresa d'I+D Sense4Care han desenvolupat un dispositiu pioner que permet monitoritzar l'estat motor de les persones afectades per aquesta malaltia neurodegenerativa i, alhora, facilitar la medicació justa per a cada pacient. L'aparell es diu Stat-On. A partir de l'1 de juny diversos pacients podran començar a substituir el diari on apunten el seu estat clínic per aquest nou dispositiu, que emmagatzemarà tots els seus moviments durant el dia per detectar les fluctuacions que condicionen la seva capacitat motora.

Vint estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) volen ser els primers universitaris a llançar un coet propi a l’espai. Per assolir aquesta fita, prevista per a l’any 2022, porten un any i mig fent proves amb els primers coets dissenyats i fabricats per ells mateixos i llançats des d’Alcolea de Cinca (Osca). Els joves que formen part d’aquesta aventura treballen sota el nom de l’equip Cosmic Research i provenen de diferents disciplines universitàries, principalment de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), l’Escola Tècnica Superior de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), totes de la UPC.

Segons indica un informe del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) presentat en roda de premsa aquest dimarts, un 70% de la població de l'Estat pateix la síndrome visual informàtica com a conseqüència de la sobreexposició a les pantalles, ja siguin de televisió, ordinador, mòbil o tauleta, entre d'altres. Els principals símptomes d'aquesta síndrome són fatiga visual, sequedat, picor, visió borrosa, envermelliment, llagrimeig o visió doble.

Televisions, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils... La nostra exposició a les pantalles és constant i en els darrers anys s'ha incrementat fins al punt de ser excessiva, tal com alerta un informe del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), presentat en roda de premsa aquest dimarts. Després d'enquestar un total de 1.400 persones de l'estat espanyol d'entre 14 i 70 anys, l'estudi arriba a la conclusió que "la majoria de la població passa mirant una pantalla més temps del que seria recomanable, unes dues hores al dia com a màxim".