Una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que redueix terminis i simplifica requisits per regularitzar migrants que viuen a Espanya sense papers. De la nova norma se'n podrien beneficiar, segons el govern espanyol, unes 300.000 persones cada any durant els tres anys vinents, segons ha assenyalat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior al consell de ministres que ha donat llum verda a la mesura.

Loueila Sid Ahmed Ndiaye va ser un dels milers de criatures saharauis, nascudes en campaments de refugiats, que als estius viatjava a Espanya amb els programes de Vacances per la Pau, un nom que ara l’horroritza. Finalment es va traslladar amb la família a les Canàries, on va estudiar dret i es va especialitzar en immigració i asil, i ara és un referent en la defensa dels drets humans dels que es busquen la vida. L'advocada ha participat a Barcelona en un acte convidada per entitats contràries a la política europea comunitària d'immigració.

Quan el Xavier va fer 65 anys va voler tramitar la seva jubilació i va demanar, tal com toca, cita prèvia a la Seguretat Social. No va trigar a intuir el malson. "Apareix un calendari a dos mesos vista i pots escollir data o bé que l'ordinador te'n doni una: però és igual el que triïs, perquè a l'hora de confirmar-la sempre diu que aquell dia està ple". Ha estat 8 mesos intentant parlar amb algú. "És una sensació d'impotència total". La Maria, administrativa de professió, diu que això passa des de la pandèmia. Ella s'hi ha trobat per motius de feina i també personals. "Abans, en quatre o cinc setmanes et donaven cita, ara és directament impossible", assegura. Després de molts dies intentant demanar hora per a un tràmit personal, a Piera, només li van oferir tres opcions, a Vic, Amposta o Tremp: a centenars de quilòmetres. "I hi accedeixes, perquè caduca el termini per fer el tràmit, i arribes el dia i l'hora que et toca i penses que allò estarà ple; i resulta que no. No hi tens ningú, ni al davant ni darrere teu. Estan sols. Només hi ha els funcionaris, asseguts als taulells", diu sorpresa. La Vera, de 39 anys, ha tingut més sort i després de cinc dies seguits intentant demanar cita –diversos cops al dia– per tramitar l'atur, finalment n'ha trobat una, a prop de casa seva.

La Policia Nacional ha detingut 69 persones en diferents territoris, n'ha investigades 25 i ha desarticulat un entramat que bloquejava el sistema de cites en línia d'estrangeria mitjançant un 'bot' informàtic amb el qual aconseguien les cites disponibles per després vendre-les, tot i que és un tràmit gratuït. Una nova fase ha culminat amb detencions a les Balears, Madrid, Albacete, Alacant, Almeria, Badajoz, Barcelona, Biscaia, Burgos, Cadis, Còrdova, Marbella, Múrcia, Tarragona, Tenerife, Toledo i València. Així mateix, hi ha un total de 25 investigats no detinguts a Madrid i Cadis.

El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

L’anunci a Wallapop diu que es venen cites per fer l’empremta dactilar a qualsevol oficina d’Estrangeria de l’Estat, un dels tràmits més comuns dins el procés perquè les persones migrants aconsegueixin la residència legal. L’anunci inclou un número de mòbil i l’avís que només s’atén per WhatsApp. En demanar, per aquesta via, si és possible aconseguir un torn a Palma, la resposta és que sí. “Quan tregui la cita t’avís. El cost són 20 euros”, respon. Aquesta és una de les moltes publicacions fetes per particulars que es troben a la xarxa (webs de compravenda, fòrums de migrants...). I és que aconseguir una cita per a qualsevol tràmit a Estrangeria és tan complicat, que moltes persones acaben pagant per aquest servei que és gratuït. A més, la saturació que hi ha a l’oficina de Palma està fent que els tràmits tardin fins a vuit mesos a resoldre’s, malgrat que el termini normal hauria de ser de tres com a màxim. 

Fa dues setmanes que Mohamed Said Badaoui no passa per la casa que comparteix amb els seus tres fills i la seva dona. L’home, un veí de Reus i activista pels drets de la població musulmana, té des del 5 d’agost una ordre d’expulsió d’Espanya, acusat d’haver-se radicalitzat i de publicar missatges a les xarxes promocionant l’odi en contra d’Occident. Said ho nega i al·lega que es tracta d’un muntatge policial, que ha construït un informe ple de “mentides”. “No en tenen cap prova”, ha dit, després de l’acte que el grup de suport al seu cas ha fet al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en què han participat, entre d’altres, la diputada republicana al Congrés Maria Dantas i el regidor cupaire reusenc Edgar Fernández.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament d'estrangeria que facilitarà la incorporació d'immigrants al mercat laboral. El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que pilota José Luis Escrivá, ha impulsat la iniciativa que pretén facilitar els permisos de residència i de treball a persones migrants perquè puguin treballar a l'estat espanyol, especialment en els sectors on fa falta més mà d'obra. La fórmula per aconseguir-ho és una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que no caldrà que passi pel Congrés i que entrarà en vigor 20 dies després que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). "Volem propiciar una immigració regular, ordenada i segura", ha defensat Escrivá en roda de premsa. L'objectiu del ministeri és acabar amb llargues situacions d'irregularitat de les persones immigrants i també posar límit a l'economia submergida. Quins canvis hi haurà en el reglament?

Agents de la Policia Nacional han detingut tres persones, de 22, 30 i 42 anys, com a presumptes autors d'un delicte de falsedat documental. Segons ha informat Europa Press, la investigació es va iniciar arran d'una inspecció rutinària feta a un restaurant, en la qual es va identificar l'amo i dos treballadors.

A l’octubre el govern espanyol va retocar el reglament de la llei d’estrangeria per regularitzar la situació dels joves que, venint com a menors i sense família, quedaven desprotegits a la majoria d’edat. Era una llei que venia de lluny. A finals dels 90 es va detectar l’arribada de molts joves, vinguts sobretot del Marroc, que dormien en descampats de Barcelona. Amb els anys es van trobar algunes solucions. Mentrestant, molts d’ells van ser maltractats quan es va intentar demostrar, amb proves arcaiques (el queixal del seny, la soldadura del canell), que eren majors d'edat per no haver de reconèixer que, per sobre de tot, eren menors i no estrangers, utilitzant nomenclatures despectives. El pitjor va ser quan el canvi de la llei els va deixar a la intempèrie i va començar el seu calvari. Patien el que mai hauríem tolerat per a qualsevol dels “nostres” joves: més de vint anys de maltractament institucional i social.

“Si ens diuen que marxem d’aquí, ocuparem un altre local. N’hi ha molts per aquí”. El Rafael viu en una d’aquestes botigues tancades per la crisi al Guinardó. Fa tres setmanes que va forçar el pany d’un comerç de jardineria buit que tot just havia tancat i s’hi va instal·lar amb sis membres de la família, entre els quals dos nebots menors que van a l'escola del barri i la seva dona embarassada de pocs mesos. Abans d’aquest sostre n’havien ocupat altres per la mateixa zona. Agafen les quatre pertinences que tenen i se’n van quan els comuniquen que seran desallotjats per no tenir problemes. “No tenim massa alternatives i un pis tampoc ens soluciona res perquè treballo en la ferralla”, explica amb la porta mig oberta, mentre a l’interior un dels parents s’afanya a tapar amb paper de colors els vidres de l’aparador “per tenir una mica d’intimitat”.