L'assassinat de sis ostatges israelians a Gaza per part de Hamàs ha provocat amenaces de revenja molt pujades de to per part de Netanyahu. En cas de consumar-se, portaran a una altra resposta armada de Hamàs, cosa que implicarà amb tota seguretat més violència per part d'Israel, la qual empenyerà Hamàs a... L'espiral sembla inacabable i no va començar precisament abans-d'ahir. D'acord amb la situació geogràfica de la regió, potser podríem formular la pregunta en termes bíblics: quin és el pecat original de tot plegat? La varietat de perspectives és enorme, i els possibles referents cronològics on ubicar l'espiral també. N'hem triat un –com n'hauríem pogut triar un altre– degut a una determinada relectura estival. El 1957, Josep Pla va fer un extensíssim reportatge sobre el nou estat d’Israel i els països àrabs que l’envolten. Pla no sentia una simpatia especial pels àrabs, però tampoc va ser un incondicional absolut dels jueus. Només cal pensar en els seus judicis de valor, força despectius, sobre el personal dels guetos hebreus de Polònia abans de la Segona Guerra Mundial, l'any 1925, quan va anar a visitar la Rússia soviètica. 

Sembla que el món ha interioritzat amb massa normalitat la idea que els conflictes que semblen anàlegs s'haurien de tractar, tanmateix, amb diferents vares de mesurar, és a dir, justícia a la carta.

Un gran núvol negre sobrevola fa dies el Pròxim Orient, i no està format pel dolor, la pols i el fum provocats pel terratrèmol de Turquia i Síria. No, és allò que podríem anomenar “el núvol Colau”. Des de dimecres passat, els habitants de Tel-Aviv viuen les vint-i-quatre hores del dia als refugis antiaeris, el govern Netanyahu es troba reunit permanentment en sessió d’urgència i les forces armades israelianes estan en alerta màxima davant del gegantí tomb geopolític desfermat des de l’altre extrem de la Mediterrània: l’Ajuntament de Barcelona ha suspès el conveni d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv i ha trencat relacions institucionals (¿les ciutats es relacionen de tu a tu amb els estats?) amb Israel. Esclar, comences creant una tinència d’alcaldia de Justícia Global i t’acabes creient que ets l’Assemblea General de l’ONU, el Consell de Seguretat i el Tribunal de la Haia, tot en una peça.

Trencar les relacions de la ciutat de Barcelona amb l‘Estat d’Israel no és una bona idea. I no ho és, justament, perquè es tracta d’un país amb un conflicte armat. Tampoc seria una bona idea trencar els agermanaments amb ciutat de països conflictius, sigui per guerres o autocràcies. Seria el cas de Sant Petersburg (Rússia), Dubai (Emirats), Esfahan (Iran), Istanbul (Turquia), Tel-Aviv (Israel), Xangai (Xina) o São Paulo (Brasil) en l’època de Bolsonaro. Totes són ciutats agermanades amb Barcelona. Explico el motiu.

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut la proposta, que es pot posar aviat a votació, de trencar l’agermanament de la ciutat amb la de Tel-Aviv, que és vigent i oficial des de l’any 1998. Veiem aquesta proposta i aquesta possibilitat amb una gran alarma, tristesa i preocupació, i en conseqüència demanem als grups polítics democràtics barcelonins que refermin aquest agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv, que ha estat profitós per a les dues ciutats, per a la cultura, la convivència i la pau.

Jueus i àrabs es van manifestar ahir a la plaça Rabin de Tel Aviv contra el pla d’annexió israelià de Cisjordània en una protesta organitzada per partits d’esquerra i grups antiocupació. L’acte, en què es van exhibir banderes palestines i israelianes i estendards vermells, denunciava el pla del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’annexionar-se unilateralment una part del territori ocupat palestí a partir del juliol.

Israel demanarà a Iberia que sancioni el pilot que quan aterrava aquest dimecres a Tel Aviv va donar la benvinguda a Palestina, segons el ministeri d'Exteriors israelià.

"El dia que tots els que, segons vostè, no s'atreveixen a demanar la independència malgrat que la volen ja no hi cabrem als carrers de Barcelona!". Ha sigut la resposta que Artur Mas ha donat a una catalana, preocupada per la poca visibilitat del sobiranisme i la por d'expressar-ho d'alguns ciutadans, en el seu col·loqui a la Universitat de Tel Aviv aquest diumenge a la tarda. S'ha valgut de l'èxit de les manifestacions populars sobiranistes de les darreres diades. Entre el públic, majoria de professors, estudiants i personal de la delegació catalana. I també algun català, com ha sigut el cas.

Banderes amb l'arc de Sant Martí onegen aquests dies als carrers principals de Tel Aviv; també en bars, restaurants i clubs, tot i que només quatre estan pensats per als homosexuals. Amb aquests colors s'ha pintat també un pas de vianants.