Llegim a l’ARA el cas d’una dona, Yaqui, que buscava feina com a cuidadora i va ser violada per l’home que havia contestat el seu anunci. La dona, que estava en situació irregular quan van passar els fets, va tenir por de denunciar-ho per si la deportaven.

Inspiren i expiren. Posen les mans a la panxa i al pit per notar el moviment de l’aire, tal com els ha indicat el psicòleg. L’objectiu és que aquestes sis participants del grup de cuidadores aprenguin a relaxar-se, a estar tranquil·les cada cop que la càrrega de les cures a un familiar dependent les supera. Les dones seuen en rotllana, i algunes deixen la bossa a prop, potser per tenir el mocador a mà. Hi haurà llàgrimes per la pena o la ràbia pròpia, i per l’emoció de la companya. 

S'entén com a generació sandvitx aquell col·lectiu de persones de mitjana edat (40-64 anys) que, a més de treballar, es fan càrrec dels seus familiars grans i, sovint, també dels seus fills, amb importants repercussions sobre la seva salut i situació econòmica. Es tracta d'una massa de la població sovint invisibilitzada i que la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb la cooperativa Suara, ha volgut posar en rellevància a través d'un estudi que analitza l'impacte econòmic i la projecció a escala social d'aquesta situació.

“L’amor no paga factures ni cotitza”. La frase l’exhibien en pancartes el 8-M les desenes de mares amb fills amb discapacitats que aquell dia van voler sortir al carrer per fer sentir la seva fatiga crònica i denunciar que, on haurien de trobar suport, topen amb burocràcia i tràmits. No hi ha descans ni vacances per a les cuidadores familiars, més del 90% de les quals són dones que es fan càrrec de fills, germans, marits i fins i tot sogres. Bé perquè les persones que cuiden requereixen una atenció de 24 hores, bé perquè la desconnexió és complicada i estan sempre pendents del mòbil, explica Marta Torruella, una prematura cuidadora de bona part de la seva família i fundadora de l’entitat Cuidadores Familiars. 

La pandèmia ha contribuït a visibilitzar en certa manera la tasca de les cures, però, així i tot, aquestes funcions continuen recaient majoritàriament sobre dones i estan molt infravalorades, tant a escala social com econòmica. Prova d'aquesta feminització són els resultats de la darrera Enquesta de Característiques Essencials de la Població i l'Habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística, publicada recentment i amb dades del 2021. Segons aquest estudi, només el 12% dels homes a les Illes Balears s'encarrega majoritàriament de les cures de persones dependents dins de casa.

Fins a 18.444 persones varen rebre ajuts per cuidar familiars dependents durant el 2021, segons ha informat la Conselleria d'Afers Socials en un comunicat. Per aquestes prestacions, s'han destinat 47,2 milions d'euros i el pagament mensual al desembre superava els quatre milions d'euros.

No sé què hauria estat del meu tancament sense les coronaconverses, per batejar-les d'alguna manera. Com diu una amiga editora, venen temps estetoscòpics en què serà vital escoltar la respiració aliena. Jo, d'entrada, em vaig posar còmoda a la butaca, em vaig treure els cabells de sobre l'orella i, amb la calma de qui es prepara per a un ritual, encara que sigui telefònic, em vaig acostar a l'aparell per escoltar la Yésica.