Vint-i-dos anys i mig de presó per a Derek Chauvin. Aquesta és la condemna que ha rebut a Minneapolis l'expolicia que va asfixiar amb el genoll George Floyd el 25 de maig del 2020. Deu anys més del que marquen les guies legals de l'estat de Minnesota per a condemnats per assassinat en segon grau sense historial delictiu previ, com és el cas de Chauvin. El jutge Peter Cahill va argumentar que els agreujants del cas, com l'abús de poder i "l'especial crueltat" que, segons ell, va mostrar Chauvin, justifiquen la decisió. L'agonia de Floyd, gravada en vídeo per una vianant, va provocar les protestes contra el racisme institucional més grans en dècades.

"He vingut perquè estic molt emprenyada. Soc afrocatalana i he vingut molts cops a aquesta plaça. Soc filla de Barcelona, he estudiat aquí, soc infermera en un hospital. Són molts anys lluitant i estic cremada que em diguin: "Integra't, no n'hi ha per a tant". Aquí hi ha racisme com a tot arreu, som benvinguts mentre ens donen caritat, però quan reivindiquem els nostres drets ja no ho som tant. Els meus fills saben que han d'anar un pas per davant, perquè si a un blanc se li exigeix un 10, un negre ha de donar un 12", denunciava aquest migdia a la plaça Sant Jaume Maria Teresa Martínez Asumu. Milers de persones han omplert de gom a gom la plaça del centre de Barcelona en una protesta en el marc de l'onada de mobilitzacions antiracistes a tot el món arran de l'assassinat a mans de la policia de Georges Floyd a Minneapolis. Organitzada pel col·lectiu CNAAE (Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya), la protesta s'ha desenvolupat en un to reivindicatiu i s'hi han destacat els episodis de brutalitat policial contra persones negres o àrabs que s'han produït a Catalunya i Espanya.

Desarmada la Guàrdia Nacional i retirats els militars en actiu de la ciutat, Washington acull la manifestació més multitudinària de les que s'han celebrat fins ara a la capital des de l'inici de les protestes per l'assassinat a Minneapolis de George Floyd. Desenes de milers de persones participen en diferents marxes camí de la Casa Blanca, on des de primera hora del matí la reivindicació es manté en un ambient festiu. L'esclat de ràbia inicial ha donat pas a unes concentracions cada vegada més organitzades i serenes en què es repeteixen els càntics de "Black lives matter" (Les vides dels negres importen) i, cada vegada més, missatges contra Donald Trump.

Mentre la capital dels Estats Units sigui un districte federal i no l'estat número 51, vella aspiració de molts dels seus veïns, el president té un enorme poder sobre ella. Així ha sigut durant els últims dies, des que Donald Trump va ordenar desplegar als carrers adjacents a la residència presidencial milers d'agents de totes les agències federals imaginables. En total són gairebé 8.000 unitats, de les quals 1.700 són militars en actiu que, segons el canal ABC, tornaran immediatament a les seves bases. Una exhibició de múscul que ha irritat els veïns de la ciutat i la seva alcaldessa, la demòcrata Muriel Bowser, que ha fet pública una carta adreçada al president en què li demana la retirada de tots els agents.