MÉS per Mallorca ha presentat aquest divendres deu propostes per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua a Mallorca. El document recull un decàleg de compromisos "prioritaris" en matèria de recursos hídrics que abasten mesures d'àmbit autonòmic, insular i municipal. El decàleg proposa restringir els usos no essencials d'aigua potable en situacions de prealerta, alerta o emergència per sequera i establir moratòries o limitacions a noves piscines privades en zones amb estrès hídric o aqüífers sobreexplotats. Les mesures inclouen fer front al canvi climàtic i la sequera i accions per garantir infraestructures públiques i aigua de qualitat a tots els municipis, entre d'altres.

La festa egípcia de Sant Antoni de Portmany, amb piscina de 170 tones d’aigua inclosa, ha resultat la notícia de l’agost a Eivissa. Poques vegades un assumpte de tan poc calat –calat hidrològic, s’entén, perquè de polític sí que en té– ha provocat tal commoció. La carrinclonada egípcia per a 350 exclusius convidats, autoritzada a la pedrera de Can Coix, li està costant a l’Ajuntament portmanyí, del PP, un desgast sense precedents, i ha proporcionat al PSOE una munició política que ni s’esperava.

Les depuradores de les Illes Balears estan cada vegada més pressionades pel creixement de la població i de l’activitat turística. És la principal alerta de l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

El Govern invertirà 5,58 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per reforçar les infraestructures del cicle de l’aigua d’onze municipis de la serra de Tramuntana. Les actuacions tenen com a objectiu garantir el subministrament, augmentar la capacitat de reserva, reduir les fuites i millorar les xarxes de sanejament i drenatge.

Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Pacma ha presentat una denúncia administrativa i una sol·licitud d'accés a la informació pública i ambiental per aclarir la instal·lació d'un llac artificial durant una festa privada celebrada a la Pedrera, a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa.

Polèmica a Sant Antoni de Portmany per un llac artificial instal·lat durant una festa d'ambientació egípcia. L'Ajuntament ha assegurat que no tenia coneixement previ que l'organització preveiés crear aquest element ornamental ni destinar-hi aigua durant l'esdeveniment, fet la setmana passada a la Pedrera.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior, segons les dades de seguiment de la situació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica de les Balears.

Prop de 100.000 residents de les Illes Balears varen viure durant el 2025 en zones on l'aigua de consum va ser declarada no apta almenys en algun moment de l'any. En concret, es tracta de 98.452 habitants, una xifra que s'eleva fins als 145.027 si s'hi afegeixen les persones que resideixen en les 22 zones considerades "en risc", és a dir, amb incompliments recurrents que poden acabar derivant en la declaració de no aptitud.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

El GOB i l'Aliança per l'Aigua han criticat els canvis introduïts per la Llei òmnibus en matèria urbanística i de gestió de l'aigua, en considerar que debiliten els mecanismes de control ambiental sobre el creixement urbà en un moment especialment delicat per als recursos hídrics de les Balears.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

MÉS per Mallorca ha registrat al Parlament una sol·licitud de compareixença del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, perquè expliqui els canvis normatius aprovats pel Govern que permeten evitar o limitar informes de Recursos Hídrics en determinats projectes urbanístics. La iniciativa arriba després que l'ARA Balears revelàs que una modificació introduïda a la Llei òmnibus obre la porta a eximir alguns planejaments de tornar a acreditar la disponibilitat d'aigua.

Terraferida ha presentat una denúncia davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern perquè investigui el consum de recursos hídrics que genera una finca de Manacor i una altra de Llucmajor que disposen de sengles camps de golf d’ús particular.

Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

L'Ajuntament de Palma tindrà una dessaladora pròpia. Impulsada per Emaya, la instal·lació costarà uns 135 milions d'euros, segons recull el projecte del Pla de gestió sostenible de l'aigua. Aquest equipament, que està previst per a l'any 2035 i que tindrà una capacitat màxima de fins a 36 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, es planteja com un "pilar estructural" per garantir el subministrament. L'actuació pretén respondre a la manca d'aigua que anticipaven els tècnics de recursos hídrics del Govern als seus informes del Pla General de Palma l'any 2023.

MÉS per Palma ha acusat el Partit Popular de “privatitzar” la funció pública arran d’un contracte d’1,3 milions d’euros per externalitzar la redacció d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa una mala gestió dels doblers públics i debilita l’Administració. Segons defensa la proposta que el partit presentarà al ple de Palma, la gestió d’expedients vinculats a l’urbanisme i a l’interès general hauria de continuar en mans de personal públic per garantir la imparcialitat, la transparència i la seguretat jurídica.

“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.