La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

El GOB i l'Aliança per l'Aigua han criticat els canvis introduïts per la Llei òmnibus en matèria urbanística i de gestió de l'aigua, en considerar que debiliten els mecanismes de control ambiental sobre el creixement urbà en un moment especialment delicat per als recursos hídrics de les Balears.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

MÉS per Mallorca ha registrat al Parlament una sol·licitud de compareixença del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, perquè expliqui els canvis normatius aprovats pel Govern que permeten evitar o limitar informes de Recursos Hídrics en determinats projectes urbanístics. La iniciativa arriba després que l'ARA Balears revelàs que una modificació introduïda a la Llei òmnibus obre la porta a eximir alguns planejaments de tornar a acreditar la disponibilitat d'aigua.

Terraferida ha presentat una denúncia davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern perquè investigui el consum de recursos hídrics que genera una finca de Manacor i una altra de Llucmajor que disposen de sengles camps de golf d’ús particular.

Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

L'Ajuntament de Palma tindrà una dessaladora pròpia. Impulsada per Emaya, la instal·lació costarà uns 135 milions d'euros, segons recull el projecte del Pla de gestió sostenible de l'aigua. Aquest equipament, que està previst per a l'any 2035 i que tindrà una capacitat màxima de fins a 36 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, es planteja com un "pilar estructural" per garantir el subministrament. L'actuació pretén respondre a la manca d'aigua que anticipaven els tècnics de recursos hídrics del Govern als seus informes del Pla General de Palma l'any 2023.

MÉS per Palma ha acusat el Partit Popular de “privatitzar” la funció pública arran d’un contracte d’1,3 milions d’euros per externalitzar la redacció d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa una mala gestió dels doblers públics i debilita l’Administració. Segons defensa la proposta que el partit presentarà al ple de Palma, la gestió d’expedients vinculats a l’urbanisme i a l’interès general hauria de continuar en mans de personal públic per garantir la imparcialitat, la transparència i la seguretat jurídica.

“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.

La guerra de l’aigua no s’atura a Palma. De moment, l’Ajuntament de Jaime Martínez ha aconseguit llevar-se de damunt els informes preliminars de la Direcció General de Recursos Hídrics per donar llicències urbanístiques. L’argument oficial és que hi ha un “un embós” monumental, que fonts municipals han arribat a xifrar en 500 expedients. D’aquesta manera, Cort remarca que no s’han pogut atorgar projectes per fer front a la manca d’habitatge a causa del que defineix com a coll d’ampolla de Recursos Hídrics. Ara bé, segons dades consultades per l’ARABalears, la major part –fins al 80%– dels projectes que passen per la Direcció General que han de tirar endavant corresponen a xalets.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

L'Ajuntament de Sóller ha actualitzat les mesures per a l'estalvi i l'ús responsable de l'aigua i ha imposat també restriccions als establiments turístics. Inicialment, la normativa només informava de restriccions per als particulars, però aquest dijous han emès un decret actualitzat on detallen diverses mesures que afecten directament els hotels, habitatges de lloguer vacacional, bars, restaurants i cafeteries.

El Govern no modificarà els paràmetres de situació dels aqüífers de les unitats de demanda, en aquest cas del Pla, per declarar la situació d’emergència per municipis i no per unitats de demanda. D’aquesta manera, l’Executiu autonòmic podria justificar el pagament de les camionades d’aigua que costen més de 500.000 euros cada any a la Mancomunitat. Per contra, la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua s’ha compromès a treure una línia de subvencions abans d’acabar l’any perquè els pobles de la Mancomunitat puguin fer front als sobrecostos que suposa haver de comprar l’aigua per subministrar a Porreres, Algaida i, sobretot, a Montuïri.

El departament de Recursos Hídrics i el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil han duit a terme la primera d’una sèrie d’operacions al llarg de l’estiu per perseguir grans consumidors que extreuen quantitats importants d’aigua sense estar autoritzats. Fruit de la col·laboració entre els dos organismes, la setmana passada es va clausurar un pou il·legal a l’hotel rural Cap Menorca, a les antigues bateries militars de Llucalari (Alaior), on es treien sense permís fins a 40 tones d’aigua al dia.

L’extracció d’aigua potable dels aqüífers illencs, que són el principal recurs natural per abastir la població de les Balears, supera els paràmetres que marca la llei i que els tècnics recomanen. Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, totes les masses importants d’aigua subterrània superen el 80% d’explotació, mentre que el Pla Hidrològic fixa precisament aquest percentatge com a límit legal per garantir-ne la conservació.

Palma ja no podia assumir amb els recursos actuals el creixement de 26.000 habitatges nous prevists fins a 2038 al Pla General de 2023. L’aigua disponible no basta, varen concloure diversos informes del Govern, entre ells el de Recursos Hídrics, la direcció general competent en la matèria. Ara, l’escenari ha empitjorat amb la llum verda per construir fins a 20.000 pisos més (46.000 en total) gràcies al decret llei aprovat pel PP i Vox. Experts com el catedràtic de Geografia de la UIB Cels García adverteixen: “Els números de l’aigua no surten”.

L’aigua que abasteix a 7.281 cases de Maó, el 48 % de la població, no és potable. Ho ha descobert l’Ajuntament fa tot just 24 hores, un mes i tres dies després que l’empresa concessionària, Hidrobal, així ho comunicà a l’Administració. Però l’única funcionària que va rebre el correu estava de baixa i ningú no se n’ha assabentat fins ara. “Molt enfadat” per haver-se assabentat tan tard d’un fet tan greu. El batle Héctor Pons cridà tot d’una la seva regidora delegada Dolores Antonio al despatx i ordenà immediatament aturar la planta desnitrificadora de Malbúger, focus del problema pel seu incorrecte funcionament, i avisar la població.

Va arribar fa un any a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern balear, però coneix molt bé l’Administració perquè hi ha fet feina, i també el sector privat on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Joan Calafat (Palma, 1968) té un perfil tècnic i no ha perdut l’empenta inicial, però sap que en matèria de gestió de l’aigua res no canviarà fàcilment.

El Govern ha autoritzat els darrers dotze mesos 1.200 noves perforacions per extreure i emprar aigua per al subministrament humà i per a l’agricultura, segons les dades aportades per la Direcció General de Recursos hídrics a l’ARABalears. Aquests pous nous s’afegeixen als més de 50.000 legals que any rere any xuclen la sang de la terra i aprofiten aquest recurs que emmagatzema el subsol de cada illa per abastir-se.