La Barcelona de fa un segle era una ciutat moderna i cosmopolita que des del principi del segle estava immersa en un procés de modernització i expansió en què l'obra de Gaudí, en aquell moment centrat exclusivament en la Sagrada Família, tenia un paper capital. Fem un viatge al passat a través de les imatges d'alguns dels indrets i monuments més importants de la ciutat per veure com s'han transformat en cent anys.

“Perdoneu si m’emociono, que ja sabeu que soc de Can Llàgrima”, avisava el director del Teatre Nacional, Xavier Albertí, al presentar L’Emperadriu del Paral·lel, que s’estrena aquest dijous a la Sala Gran. I, efectivament, l’emoció es va desbordar. No només perquè és la seva última direcció al TNC després de vuit anys al càrrec. No només perquè és un encàrrec a la dramaturga Lluïsa Cunillé, una de les seves còmplices més antigues i admirades. No només perquè serà la primera dona viva que estrenarà a la Sala Gran (en un teatre que es va fundar ja fa 25 anys). No només perquè el vestuari recupera vestits icònics signats per la figurinista María Araujo, que va morir de covid fa un any.

Q ueden pocs vestigis del Paral·lel de fa un segle. Els bars on ressonaven proclames anarquistes han quedat substituïts per restaurants de menjar ràpid i els teatres on van brillar grans estrelles del cuplet han tancat o s’han convertit en espais pendents de remodelació. L’esplendor de l’avinguda, que a principis del segle XX era un referent cultural a Europa i s’equiparava amb Montmartre, va quedar soterrada per la Guerra Civil i els noms d’algunes artistes que hi van triomfar s’han enterrat en l’oblit. L’escriptor Xavi Barroso (Granollers, 1984) s’ha proposat donar-los llum de nou i retre un homenatge a l’època daurada del Paral·lel amb la seva primera novel·la, L’avinguda de les il·lusions (Rosa dels Vents / Grijalbo). El debut literari ressegueix la vida de l’actriu María Green, un personatge fictici creat a partir de grans figures artístiques de l’època com Raquel Meller i Elena Jordi.

L'artista Carmen Picot, coneguda amb el sobrenom de Carmen Wernoff, ha mort aquest dissabte a les Franqueses del Vallès als 99 anys, segons han informat a Efe fonts pròximes a la família. Wernoff va néixer a Barcelona el 1920, pertanyia a una família de llarga tradició circense i va destacar fa unes dècades al teatre i al 'music hall' barceloní. Va debutar al Teatre Circo Barcelonés quan tenia només 17 anys i va cantar i ballar en l'edat d'or del Paral·lel. També era coneguda per ser la mare de la desapareguda actriu i vedet Christa Leem.

El grup impulsor Recuperem el Teatre Arnau celebrarà demà una jornada reivindicativa, amb activitats culturals, a l'Avinguda Paral·lel. Les activitats començaran a les 11.30 h amb l'actuació del Pallaso Miquelet i continuaran amb un concert de jazz i la lectura del manifest 'Recuperem el Teatre Arnau'. Aquest manifest demana la "intervenció urgent a l'edifici per acabar amb les goteres, la màxima catalogació de l'edifici", l'elaboració d'un pressupost per a la reparació integral de l'immoble, una gestió ciutadana del teatre i la continuïtat de l'activitat escènica.

Qui diu que, en època de crisi, ningú s'atreveix a fer musicals multitudinaris? El productor barceloní Joan Lluís Goas s'ha llançat a la piscina amb un nou muntatge que compta amb 28 actors a l'escenari i 8 músics en directe, però sabia que a dins hi havia aigua: el muntatge que s'estrena aquest dimecres en castellà al Teatre Apolo és un dels més famosos i representats de la història de Broadway, Hair.