El govern de Pedro Sánchez es prepara per a una nova situació d'excepcionalitat l'endemà de l'estat d'alarma, quan perdi del tot els poders extres –sobretot en Sanitat– retinguts durant més de tres mesos. I té intenció de seguir anant de la mà en aquesta etapa del PNB i Ciutadans. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que regula l'anomenada nova normalitat, negociat i pactat amb els dos partits, que regirà la vida de tots els ciutadans de l'Estat de forma indefinida, fins que no existeixi una "teràpia eficaç per derrotar el coronavirus", és a dir, una vacuna. En la mesura que els territoris superin la fase 3 i segur que a partir del 21 de juny, quan ja no hi ha hagi estat d'alarma, caldrà continuar portant mascareta al transport públic, en espais interiors i allà on no es pugui mantenir una distància de seguretat d'1,5 metres. Qui no ho faci, s'enfrontarà a una multa de fins a 100 euros. La norma ha aixecat polseguera perquè, d'acord amb l'esborrany que es va fer arribar divendres a les comunitats, el ministeri de Sanitat es reservava de nou plens poders, per sobre del Consell Interterritorial de Salut –que reuneix tots els consellers autonòmics del ram–, per actuar en contra del criteri d'una comunitat autònoma.

Aquests dies estem envoltats de mort. De morts que tenen nom i cognom, persones que estimem o que els que estimem estimen. Persones que perduraran en la nostra memòria perquè sabem qui eren. Les estadístiques, aquestes que el govern espanyol no aconsegueix harmonitzar, augmenten deixant en evidència que estem veient desaparèixer una generació d’avis que són els que ens van cuidar i els que van reconstruir el país després de la Guerra Civil. Els que ens van donar les eines per intentar fer-ho millor col·lectivament i de manera individual i a qui no sabem si acabarem decebent o honrant. La tria és urgent.

Forma part de la naturalesa humana: quan encara no divisem la llumeta al final del túnel, ja hem començat a especular sobre si, i de quina manera, la pandèmia canviarà el món, l’economia, les estructures i les relacions socials, la política, la governança, etcètera.

La voluntat de reformar l'Estat no és ni molt menys hegemònica, entre els espanyols. I, en el cas d'haver d'encarar aquesta transformació –com preveu l'acord entre PSOE i C's, que inclou la reforma de la Constitució en sentit federal–, menys clar és encara cap a on s'hauria d'encarar. I és que, segons el baròmetre de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un 39,9% dels espanyols és partidari de mantenir el model autonòmic actual, mentre que un 22,7% aposta per dotar de més competències les autonomies i un 25,7%, per contra, vol restar-n'hi.

La secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, ha afirmat aquest dimecres que transferir l'educació a les comunitats va ser un "error". "És una realitat a la qual és molt difícil fer marxa enrere i amb la qual s'ha de treballar", ha afegit la dirigent popular en un acte organitzat pel diari 'ABC' a Toledo, durant el qual ha assegurat que el model educatiu és una de les principals "fortaleses" d'un país.