Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) constitueixen una entitat clínica complexa amb una característica comuna, la incapacitat dels pacients per interaccionar, comunicar-se i interpretar els estímuls socials. El comportament autista té una elevada heretabilitat, és a dir, és determinat per factors genètics. De fet, hi ha malalties minoritàries sindròmiques en què els nens i nenes presenten diversos òrgans afectats –a més del trastorn de conducta– i en aquests casos, la seqüenciació del genoma del pacient i dels seus pares permet identificar una mutació o mutacions en un gen causatiu relacionat amb el comportament humà. Tanmateix, la majoria de casos de TEA són idiopàtics, no hi ha una causa genètica clara sinó que els pacients presenten un conjunt de variants genètiques en diversos gens; cada variant amb un baix impacte, però que, a causa de l’addició o sinergia de totes les variants, juntament amb factors ambientals que actuen en l’embrió o el fetus, acabaran causant aquest trastorn del neurodesenvolupament.

Quan vostè, lector, acabi de llegir aquest reportatge, hauran mort almenys set infants menors de cinc anys al món per malària, la majoria a l'Àfrica. Aquesta malaltia tropical desatesa, que es contagia a través de la picada d’un mosquit anòfel infectat per paràsits, afecta prop de 250 milions de persones cada any, i en mata 608.000, la immensa majoria nens i nenes petits, així com dones embarassades, segons dades del 2022 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Francisco Doblas, investigador Icrea al capdavant del departament de ciències de la terra al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), és conegut a escala mundial per la seva recerca en clima i canvi climàtic. Autor principal del cinquè i sisè informes d’avaluació del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), participa aquests dies en la conferència anual que celebra la Societat Europea de Meteorologia i que aplega més de 900 experts internacionals. La trobada, que se celebra a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, arriba a la 25a edició i enguany se centra a explorar el paper de la recerca per configurar les polítiques públiques que facin possible que Europa assoleixi el 2050 la neutralitat de carboni.

“Si poguéssim aixecar l’aigua del mar i mirar a sota, estaríem tots espantats”, etziba l’ecòleg marí Joaquim Garrabou. Des del seu despatx a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, banyat per la platja del Somorrostro, aquest científic estudia i documenta l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes marins costaners i n’és un dels experts més reconeguts. Amb una barreja d’incredulitat i de ràbia, afegeix: “En 25 anys estan canviant molt les coses, a molta velocitat i de forma molt exagerada. I la gent no se n’adona, perquè va a la platja i només veu el blau del mar, les onades, el vent. Però sota l’aigua estem al caire del col·lapse”.

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.