Acciona, la multinacional creada i controlada per la família Entrecanales, ha estat en el punt de mira des d'aquest dimecres per la seva aparició a l'informe de l'UCO sobre el cas Cerdán. En concret, els focus s'han posat damunt el negoci d'Acciona que es dedica a la construcció; presumptament, la trama formada per Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán rebia comissions il·legals a canvi d'afavorir que la companyia guanyés contractes d'obra pública.

L’enyorat Josep Fontana ho situava en els termes més concrets, despullats i correctes. Els pactes fundacionals de l’amnèsia constitutiva del 1978 –silenci, impunitat i oblit– no afectaven només el pou sense fons dels crims de la dictadura franquista. També impactaven directament en les enormes fortunes i les corrupcions sistèmiques que s’havien acumulat durant 40 anys de fosca i que, per art transicional, quedaren intactes, inqüestionades i immaculades. Los muertos de Atocha al hoyo y los vivos al Pryca, resava una pintada als murs del desencís. A propòsit de Ferrovial i la fuga fiscal ratificada en assemblea, al web de l’empresa, ahir espanyola i aviat holandesa, encara es pot llegir que va néixer, coses que mai no canvien, en un àtic de Madrid el 1952. L’acta fundacional, contracte d’estat i endogàmia d’antic, va sorgir d’una concessió de Renfe –on treballava l’avi, Fernando del Pino– per a "trauejar les travesses de fusta que assenten els raïls de les vies". El contracte va durar 16 anys. Abans, el fundador, Rafael del Pino pare, havia treballat i dirigit Vías y Construcciones entre 1947 i 1952, en aquells temps on tantes empreses pretesament reputades van fer servir els treballs forçats dels represaliats per acumular guanys a cabassos i a costa dels sofriments aliens i de l’explotació econòmica de la repressió.

Un dels últims esdeveniments que va tenir lloc al recinte Duque de Pastrana (Madrid) va ser la convenció estatal de Ciutadans. La formació taronja va escollir l'espai (com en altres ocasions) per presentar la seva nova imatge i lluitar contra, deien, el perill de desaparèixer a Espanya. Paradoxes de la vida, la junta general d'accionistes de Ferrovial aquest dijous preveia un trasllat i certificar la desaparició de la seva seu legal a Espanya per posar rumb als Països Baixos.

Hi haurà trasllat de seu de Ferrovial d'Espanya als Països Baixos. La constructora que presideix Rafael del Pino ha obtingut l'aval de la majoria dels accionistes per tirar endavant el que suposa un gir històric per a una empresa que va néixer fa més de 70 anys a Espanya. La junta general d'accionistes que s'ha celebrat aquest dijous al migdia a Madrid ha votat favorablement a la fusió inversa entre Ferrovial SA (matriu de la constructora a Espanya) i la filial neerlandesa Ferrovial International SE (FISE).

Ferrovial té un objectiu: traslladar la seva seu fiscal d'Espanya als Països Baixos. Per això necessita el vistiplau de la junta general d'accionistes que se celebrarà demà dijous. L'operació no tirarà endavant si els titulars de, com a mínim, el 2,5% del capital de la firma s'hi oposen i alhora es desprenen de les seves accions, exercint el que s'anomena el dret de separació. Per això, qualsevol moviment en aquest sentit és una mala notícia per als plans del president de la constructora, Rafael del Pino.

La decisió de Ferrovial de traslladar la seva seu als Països Baixos tindrà oposició. El Fons de Pensions Global de Noruega ha anunciat aquest dimarts que votarà en contra d'aquest trasllat en la junta general d'accionistes que s'ha de celebrar aquest dijous i que ha de servir per ratificar la decisió de l'empresa. De moment, només havia transcendit que un dels germans de Leopoldo del Pino, accionista de la constructora, es decantava pel no. El fons noruec té una participació d'un 1,49% a Ferrovial. L'operació no tirarà endavant si els titulars d'un 2,5% del capital de la firma s'hi oposen, segons va anunciar la mateixa constructora.

La migració de Ferrovial d’Espanya als Països Baixos per motius fiscals ha fet evident per enèsima vegada com, en l’era de la globalització, les possibilitats de les empreses multinacionals per disciplinar els governs estatals a través de la marxa (o amenaça de marxa) cap a altres jurisdiccions creix més que la capacitat dels governs per fixar aquestes empreses en el territori. En la mesura que aquestes empreses són sovint beneficiàries d'ajudes públiques, aquesta capacitat de "votar amb els peus" davant situacions polítiques que no les satisfan esdevé un mecanisme més per "socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis". Des del 2020, Ferrovial ha rebut subvencions de l'Estat per valor de 3,2 milions d’euros.

El capitalisme d’estat que tant agrada al nacionalisme espanyol té avui una pedra a la sabata. Ferrovial marxa. Un canvi de seu que no tindria més transcendència si no fos per qui el protagonitza: el senyor Del Pino, des d’un vaixell insígnia de la marca Espanya, del bo i millor de la llotja del Bernabéu sospitosa de contubernis per finançar els partits polítics, mostra de les grans obres que són capaços de fer els espanyols al món i amb una fundació arrelada a la capital.

Després de la tempesta ve la calma. O així ho espera Ferrovial, que aquest dimarts ha intentat calmar les aigües dient que Espanya sí que compta amb seguretat jurídica. "L'estabilitat jurídica espanyola està a l'altura de les millors del món i de tots els països europeus", ha emfatitzat Francisco Polo, que és encara director de comunicació de la companyia tot i l'anunci que serà rellevat, en una entrevista a TVE aquest dimarts. Unes paraules que han tingut efecte: "Celebrem la rectificació", ha dit la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics espanyola, Nadia Calviño, després del consell de ministres.

Beneficis. Els forats negres de la deslleialtat fiscal, que alimenten la captura tributària entre països de la Unió Europea, demostren com és de feble, encara, qualsevol intent de transparència i harmonització fiscal a nivell comunitari. Ara és Ferrovial, una empresa enriquida amb contractes públics i subvencionada pels costos de la pandèmia, la que ha decidit beneficiar-se del dúmping tributari que impera a la UE i, com moltes altres multinacionals i fortunes corruptes del món, traslladar la seva seu als Països Baixos –allà on donen lliçons sobre com tenir els comptes públics sanejats mentre guanyen un 30% dels seus impostos a través d’aquesta atracció de grans empreses–. Starbucks, Ikea, Inditex, Uber, Fiat i una llarga llista de grans empreses i fortunes personals s’han beneficiat dels forats fiscals del sistema holandès.

Aquest grup empresarial ha anunciat la voluntat de, mitjançant una fusió inversa, radicar-se als Països Baixos. Des del punt de vista estrictament econòmic té poques conseqüències, ja que fa temps que va deixar de ser una empresa espanyola. De fet, amb el començament d’aquest segle es va anar convertint en una corporació multinacional conformada per centenars de filials, 65 de les quals operen en paradisos fiscals. L’activitat a Espanya no arriba ni tan sols al 20% del seu negoci. Hi té les arrels, però l’arbre ha crescut més enllà de les fronteres. Els diners i encara menys les grans empreses que es deuen a accionariats només pendents dels dividends repartits no tenen “pàtria”. Com totes les grans corporacions ençà de la globalització econòmica, que va començar ja fa gairebé quaranta anys, el seu àmbit d’acció és el món, i tant en la producció com en la radicació, però especialment en funció de la fiscalitat, són d’on convé o d’enlloc.

Això s'anima. La llarga campanya electoral ens tindrà ben distrets. Tot s'hi val per llançar-se sobre el rival, ja sigui el cas Mediador, un sòrdid episodi de corrupció que afecta el PSOE, o la marxa de Ferrovial, de la qual segons el PP en té la culpa el govern per perseguir els empresaris. Hi ha raons per creure que aquesta campanya serà com les antigues batalles navals, quan els vaixells eren de fusta i anaven armats amb desenes de canons. Així ha sigut el signe de l'última setmana, en què l'ordre ha sigut batre la coberta de la nau oponent –no en direm enemiga– i abordar-la sense pietat. El debat ha transcorregut a cop de destral.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat aquest dijous directament contra Rafael del Pino, president de Ferrovial, per la seva intenció de traslladar la seu de l'empresa de Madrid als Països Baixos. Sánchez, des de Dinamarca, ha assegurat que els empresaris tenen una enorme responsabilitat social en la societat "en què neixen i desenvolupen tota la seva acció" i que, a més, a Espanya hi ha exemples "extraordinàriament positius" de grans empresaris compromesos amb el seu país. "Per descomptat, amb aquest anunci, no és el cas del senyor del Pino", ha sentenciat. El president de l'executiu ha dit que el govern seguirà aquest cas i comprovarà que s'ajusti a la legalitat.

S’acostuma a dir sovint que, des de fa més d’un segle, els sectors amb una influència determinant sobre l’economia i la política espanyoles són la banca, les elèctriques i l’obra pública, als quals s’han afegit més recentment les companyies de telecomunicacions. En aquesta elit privilegiada d’empreses influents hi ha una família que hi viu instal·lada des de fa més de 70 anys: són els Del Pino, propietaris de la constructora Ferrovial. Des del punt de vista purament monetari, se'n pot dir que l’actual cap de família, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo (1958), ocupa el tercer lloc a la llista dels més rics de l’Estat, només superat per dos membres del clan Ortega (Zara), amb un patrimoni estimat de 3.800 milions d’euros. Però els Del Pino són molt més que una xifra milionària: són bona part de la història de l’obra pública espanyola.

“Són empreses que ho deuen tot a Espanya i que han de demostrar el compromís amb el seu país. No resulta acceptable que una empresa que ha nascut i crescut a Espanya gràcies a la inversió pública dels ciutadans espanyols mostri aquesta falta de compromís amb el seu país. Espanya l'hi ha donat tot. És una decisió que va contra l’interès i contra la imatge del nostre país”.

Cop d'efecte a les grans constructores espanyoles. Ferrovial ha anunciat aquest dimarts que traslladarà la seva seu social, actualment a Madrid, als Països Baixos. El trasllat l'ha aprovat el consell d'administració i ara cal l'aprovació per part de la junta d'accionistes, amb la qual cosa es podrà fer efectiu cap al tercer trimestre d'enguany.

Els cotxes voladors ja no són ciència ficció. Encara estem lluny de deixar aparcats els vehicles privats i substituir-los per aeronaus per desplaçar-se per la ciutat o la carretera, però els taxis voladors que permetin viatjar d’una ciutat a l’altra amb menys temps que per carretera podrien arribar a Espanya pròximament. Es tracta d’aeronaus elèctriques de set places -sis passatgers i el pilot- desenvolupades per la start-up alemanya Lilium.