El nombre de joves inscrits a les Balears però residents a l’estranger no ha deixat de créixer en els darrers anys. Segons les dades incloses a l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, aquest any hi havia 13.330 joves d’entre 15 i 34 anys empadronats a les Balears que vivien fora, una xifra que gairebé triplica la registrada el 2009, quan eren 3.409 (+291%). L’increment també és molt notable si es compara amb el 2015, any en què es comptabilitzaven 6.425 joves en aquesta situació. L’evolució sostinguda d’aquest indicador apunta a una possible sortida de joves formats cap a l’exterior, en un context que, paradoxalment, és de recuperació del pes demogràfic de la població jove a les Illes.

Poc podia imaginar-se Eva Maria Novoa (Barcelona, 1984) quan el seu pare la portava de joveneta a la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que ella, també, algun dia pujaria a aquell mateix escenari per recollir un d’aquests prestigiosos guardons. Ella, que des de nena s’havia promès mil cops que no es dedicaria a la ciència després d’haver mamat a casa com és d'exigent la carrera investigadora; ella, que havia vist menys del que li hauria agradat el seu pare, un químic físic dedicat en cos i ànima a la recerca.

Les enquestes d’opinió mostren un país poc optimista. Les grans xifres de creixement macroeconòmic no arriben al carrer. Com ja he escrit en alguna ocasió, l’explicació és, de fet, senzilla. Creixem per pura acumulació de força de treball, sense que això suposi que millorin les condicions de vida del ciutadà mitjà. No m’estranya el pessimisme sobre el futur.

En educació hem decidit mesurar-nos per l'alçada de les nostres intencions. I si els resultats no ens acompanyen, pitjor pels resultats! Qui surt guanyant amb aquesta actitud és la melmelada sentimental que ha envaït la pedagogia; qui hi surt perdent és la cultura comuna. Tenim, educativament parlant, un partit únic. No hi ha oposició. Es pot dissentir en els detalls, però no en la vigència del que Jordi Sales va anomenar el “nacional-constructivisme”.

Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.

El doctor en Economia i gerent de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, ha exposat avui les dades sobre la inadequació laboral que hi ha a les Balears. En destaca la dada sobre el talent illenc que està desaprofitat, una xifra que arriba al 34%. Es tracta de persones altament formades que no troben un lloc dins el mercat laboral balear. En aquest sentit, ha dit que això provoca una fuga cap a l'exterior i "desincentiva a formar-se".

A mesura que s’avança en el coneixement del covid-19 es va confirmant que la clau per despertar-nos del malson la tenen els nostres joves. És a qui menys afecta aquesta nova malaltia que ens ha confinat a tots durant setmanes i ha deixat al descobert quin és el rostre del nostre model econòmic i social. Un model econòmic amb un pes molt important del comerç i del turisme i una societat amb una taxa de pobresa del 21,3% (24% en el col·lectiu femení) i que només destina un 0,8% del PIB a prestacions socials per a la família i fills i un 0,1% per a habitatge, molt per sota de la mitjana europea.

Una setmana després que se sabés que Barcelona serà la seu del superordinador més ràpid d’Europa, el MareNostrum 5, que a partir del 2021 atraurà científics d’arreu del món, la ciutat va acollir aquest dilluns la presentació de la 'Talent Guide', la revista que fa de targeta de presentació per acollir els estudiants i investigadors que cada any arriben a la capital catalana, una publicació impulsada per Barcelona Centre Universitari (ACU) i concebuda i realitzada per l’ARA, en una doble edició anglesa i catalana. Els lectors d’aquest diari ja la van rebre diumenge passat –i la poden consultar en PDF a la web– i els estrangers que vinguin a fer recerca a Catalunya la rebran els pròxims mesos.