"El Barça m'ho ha donat tot". Després de 18 anys al club, set al planter, d'on va marxar per tornar, i onze al primer equip, Jordi Alba no ha pogut contenir les llàgrimes en el seu comiat. Tremolós, amb un paper a la mà, per no oblidar-se de donar les gràcies a tothom que l'ha ajudat en la seva trajectòria com a professional, ha romput a plorar quan ha parlat del seu avi Paco: "Mai em podré treure l'espina clavada que no em veiessis jugar amb el Barça a Primera Divisió. Et dedico tota la meva carrera".

En totes les presentacions dels fitxatges d'aquesta temporada, Joan Laporta ha tingut paraules d'agraïment cap als seus companys de junta: "Sou uns valents!" No era casual. El president va haver de convèncer la directiva i l'àrea econòmica per poder construir un equip amb cara i ulls. Entre el deute, majúscul, i les restriccions del fair play de la Lliga, el club va necessitar diners extres per complir amb dos objectius fonamentals: tancar els comptes en verd i poder fitxar. Les "palanques" –venda d'actius– dels drets de televisió i de Barça Studios van generar al voltant de 800 milions d'ingressos comptables. Una última palanca, BLM, l'empresa que comercialitza el marxandatge, es va guardar al calaix. Però al Camp Nou tenen coll avall que, o hi ha un miracle en forma de pluja de milions, o s'hauran de vendre també "la joia de la corona" la temporada vinent.

La imatge crua i lleument grotesca de Jordi Alba a la banqueta del Camp Nou durant el partit contra l’Elx –badalls, barba de dos dies, mirada espessa, reminiscències d’aquelles formidables ressaques que tots hem tingut– va aixecar una onada d’indignació i sorna populars cap al lateral de l'Hospitalet.

L'últim partit del Barça 2021/22 va ser un amistós a Austràlia. Xavi Hernández i el gruix de la plantilla van volar en xàrter a Sydney durant més de 10 hores. El viatge, comptant la diferència horària, va suposar quasi un dia sencer. Un esforç considerable —per a 90 minuts de futbol contra una selecció d'estrelles del país oceànic— que va despertar crítiques de la plantilla. Entre els més molestos amb l'obligació de formar part de l'expedició hi havia Jordi Alba, un dels dos capitans que van agafar l'avió (Piqué i Sergi Roberto estaven lesionats). Espontani i expressiu, el lateral català es queixava de l'amistós davant dels companys, alguns dels quals eren joves del filial. "Preguntava per què s'havia de fer aquell viatge i la resposta era molt senzilla: per pagar contractes com el seu", expliquen a l'ARA des del vestidor culer.

El terme revolució feia temps que es reclamava en un Barça en decadència en les últimes temporades. L'afició demanava veure cares noves i, en el seu aterratge a la banqueta en un conjunt en turbulències, Xavi Hernández va continuar entregant les claus als tòtems dels últims anys, entre ells a Gerard Piqué i Jordi Alba. Després d'assolir uns objectius de mínims, classificar-se per a la Champions, l'egarenc va començar a l'estiu amb la seva desitjada reestructuració. A finals del curs passat va comunicar les seves intencions als descartats i també va mantenir una conversa amb el central de la Bonanova. Xavi va anar de cara i li va transmetre a Piqué que el seu protagonisme aniria clarament a la baixa.

La valentia ha portat Xavi Hernández a deixar a la banqueta dos antics companys amb qui va fer-se un tip d’aixecar trofeus. “Estan en aquesta situació, però poden canviar-la perquè la temporada és llarga”, deia l’entrenador després de la imatge viral de Gerard Piqué i Jordi Alba asseguts i inèdits contra el Valladolid. Cares serioses, mirades veteranes, equilibris d’ego i mastegar que el final és cada cop més a prop mentre s’imposa, en paraules de Xavi, “la meritocràcia”. La llei inexorable del pas del temps els ha convertit en suplents de luxe. Un luxe que contribueix de manera determinant en el pes insostenible de la massa salarial i que condiciona els moviments per millorar l'equip. Van saber aprofitar la mamella de l’expresident covard fins que no va quedar-ne res i les renúncies reals a diferiments infinits no formen part del vocabulari. 

El desenllaç del mercat estival del Barça serà un concentrat intens d'emocions. Igual que fa un any, quan entre altres coses l'entitat va signar a correcuita la cessió per dos anys de Griezmann a l'Atlètic de Madrid, va enviar Emerson al Tottenham i va portar Luuk de Jong del Sevilla, la quantitat d'operacions que es tancaran sobre la botzina serà considerable. Venen 48 hores d'infart en què s'haurien de confirmar les sortides de Pierre-Emerick Aubameyang, Sergiño Dest i Martin Braithwaite i aclarir la situació de Miralem Pjanic, que ha portat una proposta dels Emirats Àrabs, i d'Ez Abde, que té ofertes de diversos clubs espanyols per marxar cedit. Més tranquil sembla estar Memphis Depay, que de moment aguanta a Barcelona després que s'hagi trencat la negociació que mantenia amb el Juventus. Si resisteix dos dies més, el neerlandès podrà complir l'any de contracte que li queda al Camp Nou i serà el sisè davanter en la rotació de Xavi Hernández.

Algunes relacions salten de l'amor a l'odi en un tres i no res. Sol passar. Tens una persona al costat que t'estimes i de sobte t'adones que no t'agrada l'olor del seu alè, ni la música que escolta ni els acudits que explica. Al futbol també passa. Jugadors que durant moltes temporades han estat baluards, autèntics herois, de sobte cauen en desgràcia. Al Barça és una tradició, això. Pocs jugadors s'han escapat d'una xiulada.

Falten tres dies perquè comenci la Lliga i Xavi Hernández encara no té clar si podrà comptar amb set dels seus jugadors. La participació dels cinc fitxatges d'aquest estiu (Lewandowski, Kounde, Kessie, Christensen i Raphinha) i dels dos refitxats (Dembélé i Sergi Roberto) contra el Rayo aquest dissabte (21 h) depèn de la validació per part de la Lliga de la combinació de palanques i estalvis salarials en què el Barça treballa les últimes setmanes.

Aquest estiu s’han complert deu anys del fitxatge de Jordi Alba pel Barça. L’adquisició que el 2012 van negociar Andoni Zubizarreta, el llavors màxim responsable esportiu blaugrana, i Manuel Llorente, en aquell moment president del València, ha donat un rendiment extraordinari. Així ho confirmen els números de tota una dècada. A canvi d’un traspàs xifrat en 15 milions, el barcelonisme encara gaudeix d’un futbolista que ha marcat una època a la banda esquerra del primer equip.

Pràcticament podria agafar l’article de fa tot just un any, titulat Fer fora Piqué, Busquets i Alba?, i tornar-lo a publicar reescrivint només un parell de línies. Som on érem l’any passat. Això sí, amb un canvi d’entrenador i una temporada en blanc pel mig. I sense Messi. En aquestes mateixes línies manifestava la necessitat d’anar fins al final amb el que Laporta va qualificar de final d’un "cicle" i fer fora un dels tres jugadors citats en el titular però mantenir Piqué i Busquets; això sí, amb un pes futbolístic inferior i una adequació salarial a la seva realitat actual.

Les males notícies no solen venir soles. La derrota contra el Bayern va deixar dos lesionats més al vestidor del primer equip blaugrana, Pedri i Jordi Alba. El migcampista ofensiu canari, que va jugar tot el partit contra els bavaresos, té una lesió muscular al quàdriceps de la cuixa esquerra i, segons el comunicat del club, “l'evolució en marcarà la disponibilitat”. La baixa seria d’unes tres o quatre setmanes. Al Barça, la lesió es va rebre amb ràbia perquè entenen que és una conseqüència de la temporada anterior, quan el jove jugador de 18 anys va batre tots els rècords participant en 73 partits oficials, entre el Barça i les seleccions espanyoles –amb l’absoluta va ser semifinalista de l’Eurocopa i finalista als Jocs–. De fet, el partit contra el Bayern era el primer de Pedri després de les minivacances que li havia concedit Koeman i que el van fer descansar contra el Getafe.

En un dia frenètic als despatxos del Camp Nou, a banda d’abordar les últimes operacions de mercat, el Barça ha fet oficial la rebaixa salarial de dos capitans més. Es tracta de Jordi Alba i Sergio Busquets, que renuncien al voltant d’un 25% del salari perdonant variables de fàcil compliment, com per exemple que el club superi la fase de grups de la Lliga de Campions i vagi avançant eliminatòries en la competició. D’altra banda, els dos futbolistes també han acordat amb l’entitat blaugrana diferir al voltant del 60% del seu salari d’aquesta temporada i cobrar-lo el curs vinent (2022-2023). Tancar aquest acord amb el lateral de l’Hospitalet i el migcampista de Badia del Vallès ha permès inscriure el Kun Agüero a la Lliga i ampliar el límit del fair play financer estipulat per la patronal del futbol. 

Més que en possibles incorporacions d'última hora, la setmana abans del tancament del mercat està centrada, en clau Barça, en les sortides i les reformulacions salarials que el club necessita per ajustar-se als límits financers que imposa la Lliga. Pel que fa al segon aspecte, i després d'uns quants dies de contactes, ha transcendit aquest dilluns l'acord entre la direcció de futbol i Jordi Alba per adaptar el contracte vigent a la realitat econòmica. El pacte encara no està signat, però sí tancat, i preveu una fórmula similar a la que es va acordar amb Gerard Piqué, el primer capità de la plantilla que va acceptar un canvi de condicions. "Bàsicament el que fem és donar facilitats", apunten a l'ARA fonts de la negociació.

Alerta amb la feinada de Mateu Alemany en el seu primer estiu al Barça. L'experimentat executiu mallorquí, primera aposta de Joan Laporta per a la direcció esportiva, té l’encàrrec de millorar i alhora abaratir l’ecosistema de Leo Messi, que serà el primer a abaixar-se el sou. Després de tancar quatre incorporacions aparaulades per la junta anterior, ara li toca explorar el mercat, sondejar possibles bescanvis i arremangar-se per alliberar massa salarial amb traspassos, cessions i amb rescissions traumàtiques que, segons com, podrien acabar al jutjat.

Laporta va sorprendre anunciant que s’havia “acabat un cicle”. Les travesses sobre baixes es van disparar, en especial sobre tres futbolistes que han format part de la millor generació de la història del Barça: Piqué, Busquets i Alba. Messi menja a part.

La dificultat d’avalar cent vint-i-cinc milions d’euros, afegida a la falta de previsió o al canvi de plans dins de la candidatura de Laporta arran de la sortida inesperada de Jaume Giró, ha propiciat aquesta setmana una d’aquelles matinades eternes pròpies de l’era Gaspart. I és cert que mai fins ara no ens havíem fixat en els avaladors, però tampoc no havíem estat mai tan a prop d’haver de repetir unes eleccions, un tràngol que el Barça no es podia permetre. 

Joan Laporta ha estrenat la seva segona presidència del Barça amb un acte de la Fundació Cruyff. El nou president de l'entitat blaugrana sempre ha reconegut la importància de la llegenda holandesa en la seva manera d'entendre el club i és per això que "no podia començar d'una millor manera com a president del Barça", com ha confessat ell mateix.

Ronald Koeman ha plasmat en la roda de premsa posterior a l'empat contra el Cadis al Camp Nou un sentiment que segur que plana pel cap de molts aficionats del Barça: "Em preocupa més aquesta derrota que la de dimarts". Si contra el PSG es van esquinçar les il·lusions generades pels blaugranes durant un bon mes de gener, l'empat contra el conjunt andalús ha rematat una setmana fosca del Barça. Des de la derrota de Copa contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán –amb l'excepció de la golejada contra l'Alabès–, l'equip travessa pels moments més complicats del curs. A la decebedora imatge de total inferioritat contra el PSG s'hi ha sumat un empat a casa davant del Cadis que fa planar un dubte preocupant: ja no és que l'equip no ho vulgui (cosa que evidenciaria un problema d'actitud), sinó que, fins i tot, sembla que no pugui contra rivals de perfil baix.

Ronald Koeman passa per una de les setmanes més complicades quan es compleixen gairebé sis mesos de la seva arribada a la banqueta del Barça. Després de la desfeta contra el PSG, l'equip ha sigut incapaç de passar de l'empat contra el Cadis. "Hem deixat passar una oportunitat important per retallar distàncies [amb l'Atlètic de Madrid]. No és imperdonable, però el que no pot ser és que en dos partits contra el Cadis hàgim deixat escapar cinc punts. Estic molt decebut. Potser més que dimarts [quan l'equip va perdre contra el PSG]. Portàvem una bona trajectòria a la Lliga i, amb la nostra qualitat, hauríem d'haver guanyat", ha analitzat el tècnic neerlandès.