10 La pensadora i escriptora Susan Sontag tenia la certesa que en el nostre món hi ha un 10% de gent compassiva i un 10% de gent cruel, el 80% que queda va cap a un cantó o l’altre depenent de les circumstàncies contextuals. A cada dia que passa, i ja fa quaranta anys que trepitj la terra, més convençut estic que Sontag tenia raó i que els darrers temps el sector malèvol va guanyant. Després de llegir El diable crucificat, el nou llibre de poemes de Joan Pons, arrib a la conclusió que l’autor coincideix en el diagnòstic. Tanmateix, ell, com a bon alquimista, transforma la merda en or amb un saludable humor negre i interessantíssimes reformulacions actuals de tesis gnòstiques. A través d’una sèrie de monòlegs en vers de caràcter narratiu i filosòfic, Pons desplega un llarg poema fragmentat que es divideix en 24 composicions que poden ser llegides de manera independent, però que, en conjunt, funcionen ben igual que un seguit de narracions complementàries que orquestren una novel·la a trossos, una fosca odissea protagonitzada i explicitada pels diferents rostres de Satan o Satanàs, també conegut com a Belial, Beelzebub i Llucifer.

]]> La regió espanyola de Múrcia (a part de tenir un programa televisiu radiant anomenat Murcia, qué hermosa eres) compta amb una universitat catòlica. I el president d’aquesta universitat catòlica considera que la vacuna del coronavirus està feta (en connivència amb Bill Gates) per poder-nos implantar xips al cervell (“chis”, ho pronuncia ell) per controlar-nos. Bill Gates és l’anticrist. Deixa enrere, doncs, el gran Jorge Fernández Díaz, que només va dir que el dimoni vol destruir Espanya (cosa que em fa pensar en la cançó El dimoni dins jo), i el bisbe Cañizares, que només va dir que la vacuna del coronavirus està feta amb “fetus avortats”. Suposo que les seves paraules estan inspirades en les de Miguel Bosé, que també deia el mateix. I que ja ens en va donar una pista quan va crear Don Diablo i -per què no dir-ho?- Noche blanca en Munich.

]]>