La Policia Nacional ha detingut a Palma un home que intentava registrar-se en un hotel del centre després d’haver deixat un deute de 19.000 € en un altre establiment de la mateixa cadena a Calvià, on s’havia allotjat durant un mes i va partir-ne sense pagar.

La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.

La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, es va apressar a sortir a rebutjar els 1.741 milions d'euros que li pertocarien a Balears per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha acordat el govern d'Espanya amb ERC. La raó esgrimida per Prohens per justificar el rebuig d'uns diners que pertanyen als ciutadans de les Balears és que la proposta de números presentada per la ministra Montero respon a una condonació de deute “negociada per i per a Catalunya”. I com a argument afegit, exhibeix un suposat greuge comparatiu: d'acord amb els càlculs presentats pel govern espanyol, a les Balears se li “perdonarien” 1.413,4 euros per habitant, mentre que a Catalunya serien 2.133,5 euros per habitant.

El govern espanyol condonarà una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a diverses comunitats autònomes, un total de 83.200 milions d'euros, 1.741 dels quals, a les Balears, segons ha anunciat aquest dilluns la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. Aquest dimecres es validarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i posteriorment s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats. La decisió, que arriba un any després de pactar-se amb ERC, posa a prova el PP, que no té el mateix posicionament a totes les comunitats on governa.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Uns 70 afectats pel tancament dels locals comercials de La Tienda 3B's a Palma, s'han manifestat aquest dissabte per a reclamar solucions.

Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

El Consell de Mallorca durà a terme un ple extraordinari l'11 de juliol en què s'aprovarà el pagament del deute de prop de 43.000 euros que haurien acumulat tres ex alts càrrecs de la institució per contractar nou places d'aparcament "no autoritzades". Donarà cinc dies de termini a partir d'aquesta data perquè tots tres reposin aquesta quantitat.

Espanya se salva de l'obertura d'un expedient sancionador per part de Brussel·les per un excés de dèficit. Tot i incomplir les regles fiscals el 2023, tant Madrid com Brussel·les argumenten que aquest desajust és temporal i que aquest any l'Estat ja assolirà l'anhelat objectiu del 3% de dèficit, que és just el límit acordat per la Unió Europea. "És una notícia extraordinària. [...] Estem consolidant els comptes públics", s'ha congratulat en la sessió de control al Congrés el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Creixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.

El jutjat d'Instrucció 11 de Palma està investigant l'empresari Matthias Kühn per presumptes delictes d'alçament de béns i insolvència punible. Fonts judicials han assenyalat que la recerca es va iniciar fa mesos arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció i abans de la sentència del Tribunal de Justícia de Balears (TSJIB) sobre la requalificació de Muleta II.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

El fracàs escolar en els diferents nivells educatius de les Balears va generar als comptes públics en el curs 2022-2023 un sobrecost econòmic de 86,6 milions d'euros, xifra que engloba els costos de la repetició, de tenir alumnat que finalitza l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) sense titular i l'abandonament primerenc.

El ple municipal de Maria de la Salut d’aquesta setmana ha acordat amb els vots favorables de l’equip de govern del PP i els del PSOE a l’oposició i l’abstenció de MÉS, el pagament de 600.000 euros a l’empresa Ferrovial Agromán S.A. per les quantitats pendents que no es varen pagar en el moment de construir l’escola nova, ubicada a la zona del Clot d’en Maiol.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

L'acord per a l'amnistia, i per a la investidura, que varen tancar dijous el PSOE i ERC inclou la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'estat espanyol, que es fa extensiu a totes les comunitats autònomes. En cas que tiri endavant, aquest acord, ai las, beneficia també les comunitats governades pel PP, que en aquest moment són 11 (cinc de les quals, gràcies als acords amb Vox). Com que el PP rebutja frontalment tota mena d'acords dels socialistes amb els independentistes catalans, siguin d'ERC o de Junts, ara aquestes comunitats es troben en el destret d'haver de renunciar a un acord que les beneficia. Les comunitats del PP no volen ser beneficiades per uns acords que són un perill per a la democràcia (segons Aznar), una humiliació (segons Feijóo) o que comporten l'abolició de l'estat de dret a Espanya (segons els vocals del Consell General del Poder Judicial, els mateixos que duen sis anys incomplint el mandat constitucional de la renovació de la cúpula d'aquest organisme, per motius estrictament partidistes). Dit encara d'una altra manera, els presidents de les comunitats autònomes del PP es troben que han d'avantposar el discurs del partit (el relat, si en voleu dir així) a l'aplicació d'una mesura que els beneficia.

L'acord entre el PSOE i ERC per fer possible la investidura de Pedro Sánchez inclou la cancel·lació de part del deute que les Balears i la resta de comunitats autònomes tenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), segons recull el document que han signat ambdós partits. "Amb l’objectiu de sanejar la situació financera de la Generalitat i facilitar la tornada al finançament als mercats de deute, es tramitarà una modificació legal d'abast general per a totes les comunitats autònomes (...), que permeti l’assumpció per part de l’Estat de part del deute autonòmic amb aquest, originat per l’impacte negatiu del cicle econòmic", diu l'acord, que també fa referència a la cancel·lació del deute amb entitats diferents de l'Estat.

Una població cada cop més envellida. És el motiu de fons que porta l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a posar la lupa, any rere any, en el sistema de pensions dels països i, en particular, en la seva sostenibilitat, és a dir, en el fet que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses i que aquestes últimes no suposin un llast per a les generacions futures. Aquest dimecres, Espanya no ha estat una excepció. En el nou estudi econòmic Espanya 2023, que recull una llista de recomanacions en matèria de política econòmica, l'OCDE anticipa que, malgrat la recent reforma del sistema de pensions, Espanya "és possible que necessiti més mesures", sobretot tenint en compte que els pròxims anys es començarà a jubilar la generació del baby boom i que el sistema es tensarà pel que fa a la despesa.