Definitivament, a Girona ja s'han encès totes les alarmes. La derrota contra l'Alabès, un rival directe en la lluita per evitar el descens, afegit a la mala imatge, un tret distintiu ja recurrent, ha provocat la indignació de Montilivi (0-1). L'afició, que no fa gaire idolatrava el seu equip, ara el xiula. De la passió desfermada que hi havia a la ciutat s'ha passat al pànic de comprovar com el vaixell s'enfonsa i ningú no hi posa remei. Els de Míchel tan sols han sumat 6 dels 33 punts en la segona volta, i han guanyat un partit dels últims tretze. Un desastre.

De la llista de propòsits del Girona 2025 cal esborrar qualsevol expectativa que hagi pogut generar el Girona 2024. És un mantra que es repeteix, aquest. El d'evitar les comparatives. Si idealitza què vol ser, el conjunt gironí no ha de demanar realitats impossibles. Però tampoc no li ha de decebre tot el que viu actualment. Ni era veritat que estar dins del top 4 era creïble, ni és poca cosa moure's per la zona mitjana-alta de la classificació.

Va estar a punt de ser perfecte. El Girona es va reivindicar als despatxos, confirmant que la Champions es jugarà a Montilivi. Però quan tenia el partit contra l'Alabès guanyat va rebre el gol de l'empat al minut noranta-nou (2-2). El Barça pot pispar-li el segon lloc dilluns.

97 dies després de naufragar a Pamplona en un duel que l’arrossegava al fang, l’Espanyol va tornar a trobar motius per creure en la permanència. Els d’Abelardo van obtenir un triomf balsàmic, i inesperadament plàcid, contra un Alabès (2-0) penalitzat per la matinera expulsió de Pacheco. El nou futbol va tenir ben poc de normalitat per a un Espanyol poc acostumat a guanyar (era el segon triomf en Lliga a l’estadi), sense patir i deixant la porteria a zero (el quart cop que passa aquesta temporada, el segon contra els vitorians). Tot plegat, en l’esfereïdor silenci d’un RCDE Stadium que, per primer cop en la seva història, va acollir un partit sense públic.

El València, l'Espanyol i l'Alabès han estat els tres primers clubs de Primera amb futbolistes infectats pel coronavirus, una pandèmia que ha obligat a suspendre pràcticament totes les competicions de futbol europees però que, malgrat això, ja ha afectat nombrosos equips per tot el continent. Els primers positius coneguts a la Lliga tenen símptomes lleus i estan aïllats a casa seva complint amb les recomanacions mèdiques. Les intencions de la Lliga i de la RFEF d’intentar acabar com sigui l’actual temporada, però, afegeixen preocupació als tres clubs, que no saben en quina mesura pot afectar aquesta malaltia els seus jugadors i si pot suposar un greuge comparatiu respecte a altres equips que no hagin de patir-la i puguin planificar entrenaments sense aquest obstacle.

Res tornarà a ser el mateix del que s'ha viscut entre el 4 de juny del 2017 i el 18 de maig del 2019, les dates marcades al cor d’un Girona que ha consumat el seu tràgic descens a Segona Divisió, després de dues temporades sentimentalment brillants. La gesta que necessitava per continuar a l’elit ni tan sols va estar a prop de produir-se, i torna allà on va començar. Han sigut 76 partits plens de rialles i tristeses, 76 partits plens d’històries i vivències que Montilivi podrà explicar amb el pas del temps, quan tingui la ferida curada.

El Girona començarà una nova vida després del partit contra l’Alabès (20.45 hores, BeIN LaLiga), en què donarà per tancada la seva etapa de dues temporades a Primera Divisió. Estadísticament, hi ha una remota opció que permetria que la permanència fos una realitat. Però a Montilivi, sotmès a una pena difícil de digerir, ningú hi creu: el triomf a Vitòria hauria d’anar acompanyat de la derrota del Celta a Balaídos contra un Rayo ja descendit, i entre els dos partits s’haurien d’eixugar set gols del 'goal-average' general.

¿El partit contra l’Alabès serà l’últim partit d’Eusebio Sacristán a la banqueta del Girona? “Pot ser, sí. S’acaba la temporada i no hem assolit l’objectiu, així que totes les possibilitats estan obertes a partir d’ara. Vull tenir la sensació que ho he donat tot fins a l'últim segon, però després ens reunirem amb els propietaris per prendre decisions”, ha valorat el val·lisoletà, que ha traçat les primeres causes de per què el descens a Segona serà una realitat. “Quan un rep un càstig com aquest és que se l'ha merescut. Podríem haver fet més coses? Esclar que sí. Ens hem vist afectats per determinades circumstàncies i no hi hem respost com hauríem d’haver-ho fet; és la nostra responsabilitat. Després de tenir molt a prop la permanència, sortint de Leganés, alguna cosa ha començat a passar. Hem viscut una situació de tensió i pressió. Desitjàvem que arribés la permanència i anàvem veient que se’ns escapava. Psicològicament potser no hem sabut estar a l’altura, perquè en altres moments sí que hem tingut la serenitat adequada. Ho hem tingut molt a prop, i ens fa molta pena perquè tothom ho ha desitjat”. Eusebio, però, no ha volgut entrar gaire en detall; no ho farà fins que es consumi la tragèdia. “La salvació era la meva missió principal i no he pogut aconseguir-la”.

Capficat en mantenir l’excel·lència amb què ha acostumat els seus seguidors, el Girona continua fent camí cap a la seva segona permanència consecutiva a Primera Divisió. Aliè a les baixes i a la falta de recursos econòmics, i lligat a una plantilla curta d’efectius però lluitadora fins a l’extrem, tancarà la primera volta de la Lliga amb els mateixos punts –26– que en les 19 primeres jornades del curs passat, si és capaç de vèncer l’Alabès (18.30 h, BeIN LaLiga). Tot plegat, malgrat no haver guanyat en les últimes cinc jornades, en què només ha sumat tres punts dels quinze possibles. I tot i seguir ben viu a la Copa, amb l’exigència que això comporta; i haver de cridar a alguns dels futbolistes del Peralada per poder sobreviure. A tan sols tres punts d’Europa, Eusebio ha iniciat el seu projecte a Montilivi amb molt bon peu. Perquè sap competir passi el que passi, i no hi ha millor garantia que aquesta. “Estem molt il·lusionats, tancar la primera volta amb una victòria seria molt bo per a nosaltres. Fa setmanes que no guanyem però estem treballant perquè arribi, ho hem tingut a prop i hem de mantenir una bona mentalitat”, ha assegurat Eusebio.

Eusebio se la va jugar, apostant per Roberts i Borja, quan tot estava perdut. El Girona, empès per la rauxa que l’ha fet tocar el cel de Primera, va obrar un miracle en només 10 minuts, i es va classificar per als vuitens de la Copa per primera vegada en 70 anys gràcies als gols de Granell i Portu (2-1), que van capgirar l’inicial de l’Alabès. Des de l’èpica, amb l’admiració de Montilivi per no donar res per perdut i per les aturades de Gorka amb 0-1, els blanc-i-vermells continuen fent història.

La Copa és la competició de les oportunitats, on els equips petits somien a sentir-se grans ni que sigui de manera fugaç. El Girona, però, no té gaires ganes de somiar. Bastant fa mantenint el somriure i lluitant al mateix temps que veu com els seus jugadors cauen un darrere l’altre. Ahir va ser Douglas Luiz, que només va poder estar 20 minuts sobre la gespa en l’èpic empat contra l’Alabès (2-2). El brasiler es va esparracar, tot sol, i s’uneix a la llarga llista d’absències. Sembla que una maledicció els persegueixi.

Ni el més pessimista hauria predit que la infermeria del Girona estaria absolutament plena avui. Immers en una espiral d’infortuni, l’únic objectiu del partit contra l’Alabès (20.30 h, BeIN Sports) és que ningú més prengui mal. La Copa, ara mateix, fa més nosa que servei, malgrat que s'aprofitarà l'avinentesa per donar minuts als jugadors menys habituals. El gran problema és que les lesions han fet que tothom sigui imprescindible. Eusebio, que disposa d'una plantilla de només 20 homes, en té 6 de baixa: Mojica, operat aquest dimarts dels creuats i que es perdrà tota la temporada; Aday, que passarà pel quiròfan divendres perquè té el menisc extern del genoll dret afectat i estarà un mínim de tres mesos fora de combat; Portu, amb un trencament al bíceps femoral dret; Stuani, amb problemes a l’abductor dret; Juanpe, amb una ruptura al gluti mitjà dret; i Granell, que s’ha entrenat amb el grup amb problemes als quàdriceps. “Queixar-nos no servirà de res, però ens preocupa. Són moltes baixes, i sensibles, perquè molts són titulars”, valora Eusebio.

El Reial Madrid i el València afronten aquest dimecres la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei amb el desig de fer bo el resultat de l'anada i que els doni accés a les semifinals del torneig. La setmana passada els madrilenys van guanyar (0-1) al camp del Leganés, i els valencians van derrotar (1-2) l'Alabès a casa.

El Girona ha guanyat per la mínima a un Alabès que arribava a terres gironines com a colíder de Segona (1-0). El Llagostera ha empatat en l'última jugada a casa del Numància (1-1).

El Girona ha perdut al camp de l'Alabès en un partit marcat per les expulsions i en què els gironins han jugat una hora amb superioritat numèrica (1-0).

El Barcelona B rep aquest dissabte la visita de l'Alabès en el debut de Jordi Vinyals a la banqueta del filial, que vol fer bo el tòpic de 'entrenador nou, victòria segura' perquè el seu nou equip s'allunyi del descens (20 h, Esport3). El fins fa una setmana tècnic del Juvenil A busca reflotar anímicament el filial blaugrana, que sota les ordres d'Eusebio Sacristán havia entrat en una dinàmica perillosa de joc i resultats.

L'únic precedent d'un enfrontament entre l'Alabès i el Barça en Copa del Rei es va produir la temporada 2006/07 als vuitens de final. En el primer partit, a Vitòria, el Barça va deixar l'eliminatòria mig sentenciada amb un 0-2 a Mendizorroza, gràcies als gols de Saviola. En la tornada al Camp Nou, l'equip blaugrana va rematar la feina amb un 3-2, novament amb el davanter argentí, autor d'un 'hat trick', com a golejador. Wesley i Arthuro van marcar per als vitorians.