"La nostra vida continua com si fóssim encara en mig de l'oceà. No sabem cap on va, ni si podrem sobreviure". Amb aquestes paraules, Moses Von Kallon, president de l'associació Aquarius Supervivents 2018, ha resumit l'angoixa que pateixen la majoria dels nàufrags que van ser rescatats el maig del 2018 pel vaixell Aquarius i rebuts al port de València per decisió de l'executiu de Pedro Sánchez, després que Itàlia els denegués desembarcar al seu territori. Aleshores el govern espanyol es va presentar com el gran benefactor dels migrants al Mediterrani i el seu desembarcament es va publicitar a tots els mitjans de comunicació. Dos anys després, aquests ciutadans continuen esperant que el ministeri de l'Interior els doni asil.

Un dels gestos més vistosos i més esperançadors després del vot de censura que va convertir Pedro Sánchez en el nou president del govern espanyol va ser el permís que es va concedir al vaixell de rescat Aquarius per atracar a la ciutat de València i descarregar els migrants que navegaven a la deriva sense que cap país els volgués acollir.

Els 58 migrants a bord del vaixell humanitari 'Aquarius' –que van ser rescatats dissabte al Mediterrani per les ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée– desembarcaran finalment a Malta. El govern maltès hi ha donat el vistiplau després que diversos països de la Unió Europea han acordat repartir-se els migrants tan bon punt arribin a terra ferma. En concret, Espanya, Alemanya, França i Portugal han acceptat acollir algunes de les persones rescatades.

La portada de l''Abc' d'aquest dimarts és per emmarcar. Es veu la foto en primer pla d'un dels nens rescatats per l''Aquarius' en alta mar, embolicat amb una manta vermella. El fotògraf ha captat el moment en què el nen, amb els ulls enrogits, li dedica una mirada que desarma i que mostra la magnitud del drama que es viu al Mediterrani. El titular rebla el clau: "Sánchez abandona l''Aquarius' quan és més a prop". Algú podria pensar que el diari és crític amb la política migratòria del govern del PSOE i que la informació anirà acompanyada d'un encès editorial a favor d'un canvi de postura i d'acollir els migrants de l''Aquarius'. Però res més lluny de la realitat. A la web de l''Abc' la informació està complementada per un comentari editorial del director, Ángel Expósito, en què es posiciona clarament contra l'acolliment. Què passa, llavors? Molt fàcil. La premsa conservadora madrilenya hi suca pa amb el canvi de posició de Sánchez i ho aprofita per dir: ¿Veieu com teníem raó quan ens hi vam oposar la primera vegada? Així, 'El Mundo' titula: "Sánchez fa una altra giragonsa amb la immigració i ignora l'Aquarius". I 'La Razón' rebla el clau: "Sánchez s'autocorregeix i rebutja ara l'Aquarius". 'El País', en contra del que va fer al juny, ara minimitza la qüestió en portada i la redueix a un tema de sumari amb foto petita.

Un total de 28 menors subsaharians, procedents del vaixell 'Aquarius', s'han escapat aquesta matinada de la residència d'Alacant on estan acollits. Poc més de la meitat, 16, ja han sigut localitzats i retornats al centre poques hores després. Els 14 restants ja han tornat també a les instal·lacions de l'administració valenciana, que va necessitar més temps per localitzar-los.

Bertín Osborne és conegut popularment com una icona mediàtica de la dreta espanyola. Ara bé, els postulats conservadors que expressa tot sovint han anat més enllà del que és habitual en les seves últimes declaracions, relatives al greu problema humanitari que pateixen els immigrants que es veuen obligats a travessar el Mediterrani. En un programa de la cadena Distrito TV anomenat 'Los intocables', presentat per Javier Algarra –que va conduir durant tres anys 'El gato al agua'–, el cantant de ranxeres ha afirmat que primer cal solucionar els problemes dels espanyols i després abordar els problemes dels immigrants, unes declaracions que han recollit aquest dijous diversos mitjans.

La marca de roba italiana Benetton ha utilitzat una imatge d'un grup d'immigrants rescatats pel vaixell 'Aquarius', que diumenge va arribar a València, per a la seva última campanya publicitària. En la foto apareix una escena d'una operació de rescat: un dels membres de la tripulació reparteix armilles salvavides entre els refugiats, que encara són a la pastera a pocs quilòmetres de la costa líbia.

L’arribada a un port europeu no és en cap cas el final de l’epopeia dels milers d’africans que any rere any emigren del seu país. És tan sols una etapa més d’una diàspora iniciada al Sudan, a Gàmbia o a Algèria. Això ho saben bé els 630 migrants que diumenge van arribar a València i que ara, lluny d’acabar la seva odissea, encaren el repte de trobar el seu espai al Vell Continent.

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha afirmat aquest dilluns que gairebé la meitat dels migrants arribats a Espanya en l'operatiu del vaixell 'Aquarius' volen anar a França, país que de moment sembla que està predisposat a col·laborar.

Finalment l’Aquarius ja és aquí. 629 persones no han perdut la vida intentant arribar a Europa. És una bona notícia: salvar una vida, només una de sola, ja és una bona notícia. Però un cop han trepitjat territori espanyol, saben què els espera? L’Aquarius venia de Líbia i la majoria dels que hi viatjaven procedien de la zona de Darfur, d’Eritrea, de Sierra Leone, d’Algèria... ¿Se’ls reconeixerà el dret d’asil i se’ls oferirà, durant sis mesos -prorrogables-, una acollida digna? La política europea en matèria de refugi només sol concedir el dret d’asil a persones provinents de països en guerra oberta (com ara Síria) i rares vegades s’apliquen els criteris que estableix la Convenció de Ginebra (persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, opinions polítiques). Així doncs, a moltes d’aquestes persones se’ls denegarà l’estatut de refugiades i se’ls obrirà un expedient d’expulsió (tal com ja ha advertit el govern espanyol). Un cop obert aquest expedient, podran ser ingressades en un CIE, durant un període màxim de 60 dies i, si no es pot arribar a fer efectiva l’expulsió (cosa més que probable en el cas de les persones procedents de Darfur, Eritrea o Sierra Leone), hauran de ser deixades en llibertat i condemnades a viure per temps indefinit en situació d’irregularitat.

El gest ja està fet. Benvinguts. És un gest humanitari que cal celebrar. Hi havia 629 persones rescatades al Mediterrani que no tenien on anar, bloquejades a alta mar. Davant el tancament d’Itàlia per un nou govern antiimmigració, el també nou govern d’Espanya ha volgut precisament marcar el seu perfil polític en sentit contrari. D’acord. Ara, però, caldrà veure quin abast té el gest, fins on vol arribar l’executiu de Pedro Sánchez. I no queda clar. De fet, aquests dies hi ha hagut un ball de xifres sobre el permís de residència extraordinari -com un període de gràcia- que s’atorgava als migrants de l’ Aquarius : primer es va parlar de tres mesos, després va semblar que només era un mes i finalment s’ha establert un període de 45 dies.

INCOMODITAT. La por marcarà l’agenda política de la pròxima cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea. La por dels qui se senten estalonats electoralment per l’extrema dreta, dels qui atien precisament la por a la immigració per guanyar vots, i dels qui temen que el gest del nou govern de Pedro Sánchez retrati encara més les contradiccions internes de tots plegats.

El ministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, ha tornat a cantar victòria amb l'arribada de l''Aquarius' a València. El responsable d'haver tancat els ports italians a l'embarcació humanitària que treballava sota les instruccions de les autoritats italianes i que va forçar els nàufrags a un penós viatge de més d'una setmana, ha dit en un tuit: "Per primer cop una embarcació que va sortir de Líbia amb destinació a Itàlia ha desembarcat en un altre país. Ja no som l'estora d'entrada d'Europa".

Durant els últims dies s’ha dit que els migrants de l’'Aquarius' rebrien “l’estatus de refugiats”. Després es va assegurar que obtindrien un permís d’estada inicial de 90 dies, o que podrien ser traslladats a centres d’internament per a estrangers (CIE) o fins i tot expulsats. Arsenio G. Cores és un dels advocats espanyols amb més experiència en dret d’asil. Hi aporta una mica de llum.

En tot cas, em diu una amiga referint-se al gest del nou govern socialista d’acollir el vaixell dels 629 migrants, és millor que es faci propaganda electoral en nom de la solidaritat que no que es guanyin vots fent propaganda en nom de l’estigma, la por, els privilegis i el rebuig dels necessitats.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, responsable dels ports espanyols, ha anunciat avui que el vaixell 'Aquarius', de SOS Mediterranee i Metges sense Fronteres, i els dos vaixells militars italians que l'escorten arribaran demà a València, on podran desembarcar els 630 migrants rescatats en diversos naufragis fa vuit dies, després d'una penosa travessia de gairebé 1.500 quilòmetres. Des del moment que ho facin, ha explicat, tindran "una autorització especial d'un mes i a partir de llavors se'ls tractarà d'acord amb la nostra legalitat".

Més de mil persones dels Equips de Resposta Immediata en Emergències componen el dispositiu posat en marxa per Creu Roja per a la recepció i primera atenció dels 629 migrants que arribaran demà diumenge, previsiblement cap al migdia, al port de València, després de ser rescatats pel vaixell 'Aquarius'. A aquests efectius de l'ONG caldrà sumar-hi tots els treballadors públics –sanitaris, d'integració social o jurídics, entre d'altres– i de l'administració valenciana, que també participaran en l'operació d'acollida.