Les raons per les quals Vincent van Gogh va marxar de París el febrer de 1888 i es va instal·lar a Arles continuen sent un misteri. Ell mateix havia afirmat que trobava depriment el clima parisenc i que necessitava "una llum diferent i un cel més brillant", com van recollir els seus biògrafs Steven Naifeh i Gregory White Smith. Així i tot, és difícil d'entendre que marxés, perquè aquell nou trasllat suposava trencar amb la vida en comú que Van Gogh havia iniciat a París amb el seu estimat germà Theo dos anys abans per viure en una regió "remota, desconeguda i hostil", com diuen els mateixos autors. Sigui com sigui, les pintures i els dibuixos que Van Gogh va fer a Arles, i més endavant a Sant Romieg de Provença fins al maig del 1890, constitueixen un dels moments àlgids de la seva trajectòria, com es podrà veure a la National Gallery de Londres a partir d'aquest dissabte en la gran exposició Van Gogh: poetes i amants.

Festa d'aniversari a Trafalgar Square. La National Gallery arriba als 200 anys d'història aquest divendres i, per celebrar-ho, la famosa pinacoteca de Londres ofereix durant el cap de setmana, entre llenços i olis, un parell de recitals de poesia a càrrec del poeta Ben Okri i concerts de música, amb la participació del pianista Jools Holland, la violinista i compositora Anna Phoebe –que evocarà paisatges sonors inspirats en algunes de les teles de la col·lecció– i les cantants Ruby Turner i Louise Marshall, acompanyades del cor London Contemporary Voices.

Arthur Brand, conegut com l'Indiana Jones de l'art, ha recuperat un quadre de Vincent van Gogh robat fa tres anys i mig en un museu dels Països Baixos, segons informa el mateix museu. Es tracta de Jardí de primavera, un quadre primerenc del pintor que representa el jardí de la casa parroquial de la localitat de Nuenen.

Algunes de les dones que va pintar Ramon Casas (1866-1932) són de les més modernes de l'art d'aquell moment, com la conductora decidida que protagonitza L'automòbil. Es tracta d'un dels dotze plafons que Casas va fer per al Cercle del Liceu, i ara surt per primera vegada de l'estat i es podrà veure a l'exposició que obrirà dissabte a la National Gallery de Londres Després de l'impressionisme: inventant l'art modern. En el quadre s'està fent de nit, i per això la model porta els fars encesos, quatre punts de llum que semblen sortir del marc. "Aquest quadre és un manifest de modernitat", afirma MaryAnne Stevens, historiadora, conservadora i comissària de la mostra juntament amb Christopher Riopelle i Julien Domercq. Quan Stevens va veure tot el conjunt al Cercle del Liceu gràcies a la intervenció del galerista Joan Anton Maragall li va semblar "increïble".

L'onada d'accions arreu del món contra obres d'art icòniques per cridar l'atenció sobre l'emergència climàtica continua: aquest divendres quatre activistes romanes han llençat puré de verdures damunt el quadre de Vincent Van Gogh El sembrador, que es pot veure al Palau Bonaparte de Roma en una exposició temporal. Com les altres obres que han sigut objecte d'accions com aquestes, el quadre, que és propietat del museu Kroeller-Mueller, està protegit amb un vidre i no ha patit danys.

El govern finlandès ha aprovat la construcció d’una tanca metàl·lica als punts més vulnerables de la seva frontera amb Rússia. També ha decidit deixar d’emetre visats turístics a la ciutadania russa amb l’objectiu de frenar la seva entrada, que s’ha incrementat després de la mobilització parcial ordenada per Putin. Les obres per construir aquesta tanca, que es calcula que serà d’entre 130 i 260 quilòmetres, està previst que durin uns quatre anys i costaran centenars de milions d’euros. Els murs aplicats com a solució es perpetuen al llarg dels anys. Són un símbol de la incapacitat de resoldre conflictes que sempre troba l’excusa infal·lible de les mesures de seguretat. En nom d’aquestes mesures, la ciutadania mundial va perdent drets i llibertats. Però, a canvi, se sent més segura. Rebel·lar-se contra aquestes mesures és posar-nos en risc perquè el perill és constant. L’amenaça són els mateixos éssers humans. És possible que resoldre completament els conflictes sigui extremadament complicat (impossible?) però també és possible que la voluntat de resoldre’ls sigui més inexistent que persistent. Quan es parla de tots els interessos que hi ha en joc es dona per fet que altres éssers humans perdran la partida. Els interessos no som mai nosaltres perquè nosaltres som en funció dels interessos. És evident que el que genera més sensació de seguretat és un món sense tanques i sense reixes, però malauradament no és el nostre món.

Dues activistes contra el canvi climàtic de l'organització Just Stop Oil han buidat aquest divendres dos pots de sopa damunt de la versió d'Els gira-sols de Vicent van Gogh de la National Gallery de Londres. Afortunadament, el quadre està protegit amb un vidre. Després, les dues activistes s'han enganxat a la paret de la sala. El museu ha emès un comunicat en el qual informa que l'acció només ha produït danys menors en el marc i que la pintura està intacta. També que la policia ha arrestat les dues activistes. No és el primer atac a un quadre famós que es produeix a la National Gallery de Londres: el 1914 una sufragista va fer un tall a la Venus del mirall de Velázquez.

El Museu Van Gogh d'Amsterdam, a través de la seva fundació, ha comprat l’única carta que es coneix escrita a quatre mans entre Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Els dos artistes la van escriure el 1888, una setmana després que Gauguin anés a viure amb l'artista neerlandès a la Casa Groga d’Arles, i el destinatari era Émile Bernard. Van Gogh volia crear una colònia d’artistes al sud de França. La carta s’exhibirà en una exposició al Museu Van Gogh, amb més correspondència de l’artista, a la tardor.

L'exposició interactiva 'Meet Vincent van Gogh', instal·lada en una carpa al Port Vell, prorroga la seva estada a Barcelona fins al 14 de juliol arran de l'èxit de públic, segons informen els organitzadors. Des de que va obrir les portes al març, l'exposició ha rebut més de 125.000 persones.

A l número 87 de Hackford Road, al barri de Brixton, al sud-est de Londres, una característica placa circular blava, molt comuna arreu de la ciutat, informa els passavolants que hi paren atenció que Vincent van Gogh hi va viure entre els anys 1873 i 1874. Ocupava una habitació d’aquest edifici eduardià de dues plantes, avui restaurat i situat en una zona molt gentrificada i cara, llavors bastant més modesta. Cada dia, segons explica en les cartes que escrivia al seu germà Theo, Van Gogh caminava des d’allà fins a Covent Garden, on feia d’aprenent de marxant d’art per a la sucursal anglesa de la firma Adolphe Goupil, amb la qual ja havia treballat a l’Haia. Trenta minuts per arribar a la feina xino-xano. Recorria la ciutat i se n’amarava. La casa de Hackford Road -que va pintar a llapis en un dibuix que no es va descobrir i autentificar fins al 1973-és una de les adreces on el pintor va residir durant els tres anys, fins al 1876, que va passar a la capital britànica.

Benvinguts a la primera Van Gogh Experience. En una carpa instal·lada al Port Vell de Barcelona (al final de l'avinguda Joan de Borbó), ha obert la primera exposició sobre Van Gogh que convida a fer tot el que està prohibit als museus: tocar els quadres, fer-s'hi selfies, seure a l'escenografia, jugar a ser un pintor... Es tracta d'un recorregut audiovisual, interactiu i juganer per la vida i l'obra de l'artista holandès que no inclou pràcticament cap text per llegir. El visitant segueix el recorregut (que dura 90 minuts) gràcies a una audioguia. La primera sala, per exemple, mostra un gran camp de blat on es nota el vent, se senten els ocells i una veu llegeix en primera persona una de les últimes cartes de Vincent Van Gogh al seu germà Theo, just abans de sentir-se un tret. A partir d'aquí s'entra literalment dins de quadres famosos com 'El dormitori d'Arles', es pot tocar una reproducció 3D d''Els girasols', pujar al carro de 'La collita' o seure al cafè parisenc Le Tambourin amb un got d'absenta als dits. Per als petits, hi ha un recorregut que planteja diverses proves. Per als adults, l'audioguia s'endinsa en la vida del pintor a través de les 900 cartes que va escriure al germà i que conserva el Museu Van Gogh d'Amsterdam.

Es coneixen molt poques fotos de Vincent van Gogh. El seu aspecte s'ha transmès a través d'autoretrats que ell mateix pintava, però en molt poques ocasions es va arribar a posar davant de la càmera. Durant més de 50 anys s'havia cregut que la fotografia que acompanya aquesta notícia, que s'ha utilitzat en manuals i catàlegs arreu del món, retratava el veritable aspecte de l'artista. Aquest dijous el Museu van Gogh d'Amsterdam ha demostrat a través d'una investigació que és fals.

'La Gommeuse', una de les obres clau de l'època blava de Picasso, ha sigut adjudicada aquesta matinada, hora catalana, al Sotheby's de Nova York per 62 milions d'euros. La pintura reflecteix la depressió que l'artista malagueny va patir arran del suïcidi del seu amic Carles Casagemas i està protagonitzada per una cabaretera nua i que mira l'espectador de fit a fit. Té la particularitat que al dors hi ha un retrat del primer marxant de l'artista, Pere Mañach.