Un 71% de la població enquestada en el darrer quadern Gadeso considera que la nostra situació no ens permet acollir migrants. Així ho valora la població que ha respost a les preguntes relacionades amb polítiques de migració de la Unió Europea. D'aquesta manera, un 64% creu que les lleis que regulen entrada i la permanència de refugiats i migrants són massa tolerants. A més, un 42% dels enquestats opina que s'ha d'elaborar una llei de fronteres que limiti l'arribada, mentre que els més extrems –un 34%– trien tancar les fronteres com a millor opció.

El 51% de la població de les Balears considera que la immigració és un "problema greu". Aquesta és una de les conclusions del darrer informe dels Quaderns Gadeso, que s'ha publicat aquest dilluns. Segons aquest sondeig, el 37% dels enquestats creuen que aquest fenomen és "un problema però no greu" i el 10% ha respost que "no és un problema". Els autors de l'informe remarquen, respecte dels que perceben la migració com un assumpte de gravetat, que "no implica, necessàriament, una visió negativa de la migració com a tal, sinó que en molts casos suposa una constatació d'una problemàtica existent".

Les Illes Balears afronten el nou curs escolar marcat per la pandèmia i el retorn a la presencialitat amb certs dubtes i reptes. Segons l'estudi que ha fet Gadeso, el 88% dels entrevistats considera que el fracàs escolar és el gran problema del sistema educatiu illenc, seguit de la manca de relació entre el que s'ensenya i el món laboral (81%), la ràtio d'alumnes per aula (69%) i la manca de recursos i d'inversió (63%).

Quin és el futur laboral de les Illes? Com veuen els illencs el panorama econòmic i social dels darrers sis anys? Ha afectat el covid-19 en la percepció de l'educació? Aquestes i altres preguntes formen part del quadern especial que ha tret Gadeso després d'haver arribat als 400 informes i que analitza el període 2016-2021 a partir de la percepció dels ciutadans. Un dels punts destacats d'aquest darrer informe, marcat per la crisi del coronavirus, és com percep la ciutadania la situació laboral que hi ha actualment i els resultats són clars: un 59% dels enquestats considera que està marcada per la temporalitat i un 29% la considera precari.

Entre preocupant i molt dolenta. Així valora un 68% de la població de les Illes Balears l'actuació de l'oposició al govern espanyol davant la crisi sanitària del coronavirus, segons el darrer baròmetre de Gadeso de maig i juny de 2020. En canvi, gairebé la majoria dels illencs (41%) valora entre bona i molta bona la gestió de l'executiu de l'Estat, tot i que un 20% la considera preocupant.

Els residents a les Illes Balears consideren que el principal problema de l'Arxipèlag actualment és la crisi econòmica que ha provocat la pandèmia. Segons l'informe de Gadeso, un 63% dels enquestats pensa que la crisi econòmica és el principal problema actual a les Illes, mentre que només el 32% creu que és el coronavirus i la crisi sanitària. La preocupació pel covid-19 ocupa la quarta posició d'un rànquing encapçalat per la crisi econòmica i seguit per l'atur i la inestabilitat laboral.

Segons Gadeso, es valora millor la gestió de la crisi sanitària del govern espanyol que la del de les Illes Balears. L'entitat basa aquesta afirmació en el resultat de 600 enquestes, que també deixen veure que un de cada tres illencs pensa que el covid-19 és un dels principals problemes actuals.

Un 65% de les treballadores domèstiques de les Illes Balears no tenen un contracte de feina, segons el darrer informe de Gadeso, en què s'analitza l'evolució del treball domèstic des del 2011 fins al 2019. En vuit anys, aprofundeixen, s'ha augmentat un 20% el nombre d'aquestes treballadores que no estan contractades. Segons l'informe, aquest sector es caracteritza per la manca de legalitat. "No existeix cap norma que el reguli ni cap conveni que estableixi coses tan bàsiques com la tipologia dels contractes, els horaris, els drets i deures de les persones treballadores o les remuneracions", assenyala el document.

El 67% de les segones generacions d'immigrants que viuen a les Balears no tornaria al país d'origen dels seus pares i només el 17% ho faria, mentre que un 16% no ho sap. Els immigrants de primera generació, en canvi, es mostren més dubtosos: el 42% no sap si tornaria al seu país d'origen. Els que sí que ho tenen clar representen el 29% i els que no ho farien de cap manera, també, un 29%.

Un 49% dels immigrants que viuen a les Balears afirma que s'ha sentit discriminat alguna vegada a la seva vida quotidiana. El darrer informe publicat per Gadeso assegura que el percentatge és superior al del 2018, quan va ser d'un 47%, per la influència que ara té "el discurs xenòfob de l'extrema dreta", que fa veure els immigrants com a competència deslleial en el món del treball, com a culpable dels serveis públics, generadors de casos de delinqüència i acaparadors d'ajudes públics en detriment dels residents amb nacionalitat espanyola.

Un 42% de la gent gran de les Balears creu que la seva situació és dolenta, segons el darrer informe de Gadeso, que forma part de l'estudi 'Caminant cap a unes noves eleccions' i que analitza la situació de diferents col·lectius. L'informe divideix la gent gran en tres segments (alt, mitjà i baix) i remarca les seves preocupacions, entre les quals destaquen la deterioració física, la dependència de tercers i la disminució de recursos.

El fracàs i l'abandonament escolar són el principal problema del sistema educatiu de les Balears, segons el darrer informe de la fundació Gadeso. Així ho opina el 87% dels enquestats en un número dedicat a l'educació, coincidint amb l'inici del curs escolar 2019-2020.

La valoració que fan els visitants de les Illes s'ha deteriorat de manera notable el darrer any, sobretot pel que fa a l'entorn, que inclou els apartats de platges, massificació i l'entorn natural i paisatgístic, segons destaca un estudi de Gadeso.

Un estudi de Gadeso destaca que les dones treballadores de les Illes Balears declaren dedicar a la família més del triple del seu temps lliure que els homes, un 40% en el cas de les enquestades i un 14% en el dels enquestats. L'informe també constata que la vida laboral interfereix d'una manera molt clara en la vida familiar, sobretot en el cas de les dones.

L’estacionalitat de l’activitat turística (85%) continua sent la principal debilitat detectada pels ciutadans de les Balears. Ocupa la segona posició l’excessiva ocupació del territori (80%), segons reflecteix el darrer informe de la Fundació Gadeso, que també valora la percepció social al voltant del lloguer turístic: només un 30% dels ciutadans creu que és una demanda real, mentre que el 35% opina que contribueix a augmentar el preu del lloguer de llarga durada. L’opinió més estesa, això sí, és que cal millorar la regulació del sector (39%).

El darrer estudi de Quaderns Gadeso obre importants interrogants pel desenvolupament de l'actual temporada turística a Menorca, Eivissa i Formentera, basat principalment en l'increment dels costos de les empreses i la caiguda de l'ocupació que s'hi espera.

Les dificultats per accedir a l’habitatge i la precarietat laboral són els principals enemics de la cohesió social a les Illes Balears. Així queda reflectit en la publicació de la Fundació Gadeso Cohesió social i qualitat de vida a les Illes Balears, un estudi sobre les condicions de vida i les percepcions dels ciutadans illencs.

El lleuger descens dels ingressos turístics esperat per aquesta temporada a les Illes juntament amb l'increment dels costos derivats de les pujades salarials provocaran una baixa de rendibilitat que aconsella realitzar reformes estructurals, segon un estudi de Gadeso publicat aquest divendres.

Una enquesta divulgada aquest divendres per Gadeso, que podeu descarregar aquí, dona una clara majoria al Pacte d'esquerres tant al Parlament de les Illes Balears com a l'Ajuntament de Palma, per la qual cosa el PSIB, Unides-Podem i MÉS podrien tornar a governar a les Illes i a Ciutat quatre anys més. Si es complissin els resultats de l'enquesta, el PSIB registraria un augment de vots, passaria del 19% al 27%, que li permetrien sumar entre 17 i 18 d'escons enfront dels 15 actuals. Unides Podem baixaria un punt i mig, fins al 13%, amb 8, 9 o 10 escons, un o dos menys que ara, mentre que MÉS sumaria 7 o 8 escons, de manera que en perdria un o dos. Sumant el diputat de Gent per Formentera, el Pacte d'esquerres se situaria entre 33 i 37 escons, i la majoria absoluta està fixada en 30.

El 52% dels ciutadans de les Illes Balears prefereix que governi un nou pacte d'esquerres després de les eleccions del 26 de maig. Així ho reflecteix un estudi de la Fundació Gadeso, segons el qual l'opció seria un Govern format per PSOE, MÉS, Podem i Gent per Formentera.