Ara que s'acosten els comicis a les cambres de comerç catalanes, gran part de l'empresariat ja ha engegat la maquinària per evitar que es repeteixi el triomf d'Eines de País al capdavant de la Cambra barcelonina. No és cap secret que el grup independentista es tornarà a presentar –aquesta vegada, probablement, sota un altre nom i amb algunes cares noves–, però ara ja no caurà com una sorpresa als ulls de la resta de l'empresariat.

Mai no he cregut que una Catalunya independent hagués d’inspirar-se en el model de la Bielorússia de Lukaixenko, en la desapareguda Albània d’Enver Hoxha ni en la Veneçuela de Chávez i Maduro, sinó més aviat en Dinamarca, Finlàndia o Estònia (llàstima que ens en manquin la tradició i l’ètica luteranes!). En conseqüència, tampoc no he vist mai l’empresariat com una classe parasitària que hagi de ser combatuda i expropiada, sinó com un element clau de la creació de riquesa i prosperitat, aquí i en qualsevol país del món.

Aquest dimecres fa un any vaig ser investit president de la Cambra, un any caracteritzat per un alt ritme de canvi i acció. El fet que la Mònica Roca i jo ens repartíssim el mandat ha imprès velocitat, sumada a un triple missatge. Primer, la paritat en el món de l’empresa no només la prediquem sinó que la practiquem des del minut 0. Segon, no tinc intenció de perpetuar-me en el càrrec com fan molts representants i polítics arreu, simplement donar el millor de mi mateix en els dos anys. Tercer, com que volem que el mandat sigui un èxit, cal que darrere el/la president/a hi hagi un equip i un projecte que continuï els quatre anys, i més enllà si els electors ho consideren. Per tant, en compliment del programa que vam fer, la nova cambra no és presidencialista, sinó que basa l’èxit en el seu equip i en un projecte.

El degoteig de canvis a la Cambra de Comerç de Barcelona viurà un nou capítol en els pròxims dies amb la creació d’un nou consell assessor per al seu servei d’estudis. Aquest òrgan substituirà la Taula de Política Econòmica, que tradicionalment reunia una vintena de persones entre les quals hi havia acadèmics, empresaris i representants d’institucions, des del Port fins a la Fira passant per les escoles de negocis. Ara aquesta taula ha desaparegut i serà substituïda pel nou consell, que estarà integrat únicament per acadèmics, segons expliquen diverses fonts a l’ARA.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, considera que les protestes independentistes han de repartir-se per altres llocs per evitar que tot l'impacte econòmic repercuteixi en els mateixos negocis. “Hem de treure les mobilitzacions del centre de Barcelona. [Les empreses que hi ha en aquesta zona] ja ho han patit molt”, afirma en declaracions a l'ARA.

Eines de País, la candidatura de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) i el Cercle Català de Negocis (CCN) que dimecres va arrasar amb una sòlida majoria absoluta de 32 epígrafs dels 40 sotmesos a votació en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, vol incorporar membres de les candidatures perdedores al comitè executiu de la Cambra, que és l’òrgan de gestió de l’entitat.

El resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

Enric Crous no aspirarà a la reelecció com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona si aconsegueix el càrrec en els comicis que s’han de celebrar al maig. Així ho va explicar el fins fa poc director general de Cacaolat durant la presentació de la fusió de la seva candidatura amb la de José María Torres, fundador de Numintec. Els dos s’havien presentat per separat, però finalment han decidit unir-se. Segons han acordat, Crous serà el president en cas de guanyar les eleccions, i Torres el vicepresident. Al cap de quatre anys, Crous no optarà a la presidència i cedirà el lloc a Torres.

Feia temps que s’especulava que Enric Crous (Barcelona, 1947) es podria presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Finalment ho va fer la setmana passada. És la quarta persona que es presenta a unes eleccions que, per segon cop a la història, tindran més d’un candidat.

Enric Crous farà el pas i es presentarà a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, que prometen ser emocionants. Després de pensar-s’ho molt de temps, l’ARA ha pogut saber que el directiu optarà a la presidència de la institució empresarial. Seran els comicis més disputats que es recorden, ja que Crous serà el quart candidat a confirmar la seva intenció d’aconseguir el càrrec.

L'economia catalana, que presumiblement s'havia d'esfondrar davant la inestabilitat política després de l'1-O, ha mantingut el seu creixement. De fet, el PIB català va registrar un augment interanual del 3,1% aquest segon trimestre, superior a la mitjana espanyola (del 2,7%).