Quan els gats del carrer senten el soroll del cotxe, atrotinat, surten dels amagatalls, perquè ja saben que és el moment de menjar.

Tothom que sigui amo d’un gat sabrà que el felí, a diferència del gos, no s’ho menja tot en tres segons. El gat és llepafils. Si té gana –o desig– miolarà, però si el que li dones no li és de grat, et mirarà amb menyspreu, intentarà obrir l’armari on deses les seves llepolies i, finalment, t’abandonarà per anar a pidolar a cal veí. El gos, ja ho sabem, s’ho endrapa tot, sigui el que sigui. Qualsevol amic que tingui gats et pot dir: “A la Bola li agrada això, al Tell li agrada això altre, sembla mentida” (els noms dels felins, en aquest cas, estan basats en fets reals).

"De tots els animals domèstics, el gat és l'únic que no ha estat domesticat per l'home. No perquè continuï sent salvatge ni perquè sigui capaç de conviure amb els humans, sinó perquè no van ser els éssers humans els que van domesticar al gat, més aviat va ser el gat que es va domesticar a si mateix", escriu Paloma Díaz-Mas, catedràtica universitària i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, a Lo que aprendemos de los gatos (Anagrama, 2014). "Van ser els gats els que van entrar als graners per matar ratolins. Els humans van veure que tenir gats era beneficiós i els van obrir les portes de casa. Va ser llavors quan els gats van colonitzar els espais humans", explica.

Cada nit la Montse es fica al llit i, amb uns copets al matalàs, indica als seus dos gossos que poden pujar amb ella. Són un petit yorkshire i un petaner de mida mitjana que de seguida s’acomoden als seus peus. La dona, que voreja la seixantena, s’està una estona acariciant les mascotes fins que decideix apagar el llum. És l’hora de dormir. Tota una rutina que fa anys que segueix i que no pensa canviar per a res del món. Com ella, hi ha moltes persones, fins i tot parelles i matrimonis, que no tenen cap mena de problema en dormir amb les seves mascotes al mateix llit. Més aviat els agrada i ho prefereixen. Ara bé, ¿és bo fer-ho? Els experts no s’acaben de posar del tot d’acord. Hi ha molts pros i contres a l’hora de valorar-ho.

Tot amo de gat té una història per explicar al voltant de la sensació de sentir-se absolutament ignorat per la seva mascota: és igual que li parlem tantes vegades com faci falta: el gat es gira cap a l'altre costat i actua com si res no hagués passat al seu voltant. Quan passa això, es donen aquells moments de debilitat en què els amos es pregunten per què el dia indicat no van triar un gos, sempre tan atents i carinyosos amb les persones que els estimen. Però alerta, potser val la pena no córrer tant. Potser ens hem precipitat. És possible que, encara que no ho sembli, el nostre gat ens estigui escoltant. A més, tot el que li expliquem li importa molt més del que ens pensem (i del que sembla).

"Tenir un gat ha sigut tan important per a mi com viure el Maig del 68". Són paraules de l’escriptor Jordi Coca amb motiu de la publicació de la novel·la, El darrer dia (Edicions 62, 2022). Coca no havia tingut mai un gat. Fins que no en va tenir un, ha explicat a aquest diari, no era conscient que pogués estimar un ésser que no fos humà. Amb ell va descobrir nous sentiments, assegura.

És l’hora de tornar cap a casa, també per al Baloo. El cànid podrà viatjar en avió des de Barcelona fins a Nova York. N'hi ha prou amb una frase per dir-ho, però per a Ryan Drewsy, el responsable del gos, ha suposat setmanes de converses amb companyies aèries. “Delta Air Lines o altres aerolínies americanes diuen que pel coronavirus ja no transporten gossos de races grans”, indica. El seu animal de companyia pesa 65 quilos. “Et deriven a empreses que cobren una gran quantitat de diners per la gestió i l’únic que fan és utilitzar les mateixes companyies que faries servir tu”, exposa Drewsy. Finalment, han pagat 6.000 dòlars a una d’aquestes firmes gestores. “Ha estat l’única solució per traslladar en Baloo”, apunta. Van venir a Barcelona per passar aquí la pandèmia i ara que marxen esperen arribar tots bé de nou perquè, segons explica, “hi ha moltes històries de gossos morint en avions”, especialment quan han d'anar a la bodega de les aeronaus. 

Quan la calor i la humitat comencen a pujar amb força, les persones podem patir una insolació, un estat al qual arribem quan la temperatura del cos augmenta més enllà del que seria saludable. El que molts no saben és que aquesta reacció també pot passar amb les mascotes. De fet, segons expliquen els experts, els animals poden ser més susceptibles a patir un cop de calor, perquè els és més difícil refrescar-se i no suen com fem les persones. Gagandeep Kaur, professora de medicina veterinària a la Universitat Pomona, a Califòrnia, explica que l'estiu passat van rebre a urgències centenars de casos de mascotes que havien patit insolació. “No és una cosa excepcional, sinó que ens anem trobant casos”, afirma l'especialista.

Europa porta dècades mirant de reinventar-se per salvar-se. De Catalunya podem dir tres quarts del mateix. Europa i Catalunya es pensen i es repensen en un constant procés autocrític de transformació, a vegades traumàtic i infructuós. En canvi Espanya té una tendència irrefrenable a superar les seves recurrents crisis a la manera lampedusiana: reformes cosmètiques perquè tot segueixi igual, com si li fes pànic el canvi. Ho hem tornat a veure amb l’escàndol de l’espionatge al CNI.

Quan la il·lustradora Mari Fouz era petita passava alguns estius en un càmping de Gavà que era ple de gats.“Hi havia una senyora que els donava menjar i tots els nens sempre hi érem”, explica. Un cop a casa, ella i els seus germans es dedicaven a donar la tabarra als seus pares perquè els deixessin tenir animals a casa.

Fa un any i quatre mesos la gata del dissenyador de moda Karl Lagerfeld es va convertir en la felina més rica del món. La Choupette era la seva hereva principal i es calcula que una fortuna d’entre 180 i 390 milions de dòlars hauria quedat sota la custòdia dels seus bigotis. Criada entre caviar, croquetes selectes per a felins refinats i patés exclusius, tenia dues assistents personals, la Françoise i la Marjorie, una veterinària i una xef al seu servei. Des de la mort de Lagerfeld i amb el seu entorn més pròxim en plena batalla legal pel seu testament, no hi ha ni rastre de la gata, i la seva existència ha quedat envoltada de misteri.

El Negrito no va tenir gaire sort. Amb només quatre anys patia una malaltia congènita cardíaca greu que va obligar els seus propietaris visitar una clínica veterinària. El seu estat va aconsellar practicar-li una eutanàsia davant l’evidència del sofriment i la impossibilitat de recuperar-lo. Un cop mort, se li va practicar una necròpsia. El seu propietari havia mort per covid-19 i diversos membres de la família havien donat positiu per la malaltia. Tot i que és un fenomen tan infreqüent que ni apareix a les estadístiques, el gat també estava infectat. És el sisè felí que es detecta arreu del món i el primer a Catalunya. El primer també a Espanya. La troballa s’ha fet al Centre d’Investigació en Sanitat Animal IRTA-CReSA, on els veterinaris havien enviat les restes del Negrito.

Des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya volem reiterar el nostre missatge de calma: les persones i els animals podem conviure amb tranquil·litat i podem seguir gaudint de les nostres mascotes amb les precaucions d’higiene establertes durant el confinament. Amb voluntat d’informar, volem remarcar que les investigacions científiques desenvolupades fins ara no justificarien cap abandonament. No s’ha documentat transmissió de gat a humà de la covid-19.

Es diu que els gossos són els millors amics de les persones, per l’afecte emocional que mostren pels seus cuidadors, que normalment és recíproca. En canvi, tradicionalment s’ha considerat que els gats, un altre animal de companyia molt present en les societats humanes, són més distants i esquerps. La investigadora Kristyn R. Vitale i els seus col·laboradors de la Universitat d’Oregon, als Estats Units, han volgut demostrar científicament la certesa d’aquestes afirmacions sobre els gats, més enllà de les percepcions subjectives. Tanmateix, segons han publicat a la revista Current Biology, els resultats que han obtingut han sigut justament oposats. Han vist que els gats mostren un afecte emocional cap a les persones com a mínim igual al dels gossos, i que és equivalent al que també manifesten els nens petits pels seus cuidadors. Això els ha servit per demostrar que aquesta unió afectiva s’estableix durant la primera infantesa, i que després costa molt de revertir.

Per a alguns és una realitat, per a d'altres una llegenda urbana: els gats no tenen capacitat d'estimar i només s'acosten als seus propietaris per interès, quan els necessiten. S'hi acosten quan volen menjar, o escalfor, o unes carícies. Els propietaris dels gats, però, discrepen, i asseguren que, tot i que certament són animals independents i no es poden comparar amb els gossos, sí que són capaços d'establir una relació propera amb els amos. Qui té raó? Els que els veuen com a animals freds i interessats? O els que diuen que són independents però afectuosos? Doncs, segons la ciència, els primers.