¿Tenen alguna cosa en comú l’art sacre del segle XI o els objectes decoratius del segle XVIII amb les creacions de Versace o Dior? ¿Poden conviure l’art i la història amb l’alta costura? La resposta és rotundament sí. El Museu del Louvre ha inaugurat aquest divendres una exposició inèdita, Louvre couture, que proposa un diàleg entre els dos mons, el de l’art i el de la moda. Es podrà veure fins al 21 de juliol. 

Aprofito l’oportunitat que em dona ser columnista de l’ARA per deixar testimoni escrit i públic que, si en un futur remot la meva fama creix exponencialment i alguna persona considera que soc mereixedora d’un biopic post mortem, sisplau, que no me’l facin com el de Karl Lagerfeld. M’explico. El divendres 7 de juny la plataforma Disney+ va estrenar una minisèrie, molt ben feta en el pla audiovisual i fantàstica en l'àmbit actoral, dedicada al dissenyador de moda Karl Lagerfeld en la qual amb prou feines es parla de moda. Un enfocament, si més no, sorprenent si volem explicar la vida d’un dissenyador. Tan sols podem apreciar amb un mínim d’atenció dos vestits, un dels quals dissenyat per a una Marlene Dietrich que es va negar a posar-se’l, per considerar que ell no tenia prou talent. L’argument central és el dels problemes sexuals i els traumes emocionals del creador alemany, els quals serveixen també per mostrar un dels seus coetanis i principal competidor, Yves Saint Laurent, com un personatge obsessiu, drogodependent i amb greus problemes psiquiàtrics. És aquí quan aquella dita de “No m’estimeu tant i estimeu-me millor” pren tot el sentit.

Si alguna cosa ens han ensenyat les revistes de xafarderies és que les intimitats dels rics i famosos interessen al gran públic. La versió sofisticada d'aquestes publicacions són les sèries biogràfiques, un gènere que viu un ressorgiment gràcies a les plataformes, que han trobat en els secrets de les figures públiques un material de primera per a les seves produccions. La tirada d'aquesta mena de productes ha quedat clara aquesta setmana en què s'estrenen quatre biopics.

La gala del Met ha tornat a enlluernar-nos enguany com fa cada Primer de Maig des del 1948. La festa benèfica més important del món, que dedica tots els beneficis a finançar el Costume Institute del Metropolitan Museum de Nova York, homenatjava enguany un referent del món de la moda molt proper: Karl Lagerfeld, mort el 2019. Per a l'ocasió, la directora de l'esdeveniment, l'editora de moda Anna Wintour, ha convertit en amfitrions de la vetllada el tenista Roger Federer, la cantant Dua Lipa, l'actriu Michaela Coel i la també actriu Penélope Cruz, ambaixadora global de Chanel, musa dels darrers anys de Lagerfeld a la firma francesa i la primera co-host espanyola d'aquest esdeveniment global. Però, més enllà d'aquests detalls –i de totes les persones que s'han quedat pel camí perquè Anna Wintour no perdona–, la catifa vermella més mediàtica de l'any ha destacat, com sempre, pels excèntrics vestits que convidats i convidades han escollit per fer-hi acte de presència sense passar inadvertits.

“Només m’agrada el camí que condueix a l’èxit”, confessava Lagerfeld en una entrevista a Le Figaro l’any 2001. Sense floritures ni marxes forçades, el modista només volia dissenyar peces per fer felices les dones que les portessin. Les seves idees estaven en constant moviment, l’horroritzava la institucionalització de la moda, no es considerava artista i tampoc feia art, simplement creava per desafiar la permanència i modernitzar la indústria. Amb unes ulleres de sol negres que li permetien observar sense ser observat, cabell blanc platí estilitzat amb una cua de cavall baixa i sempre vestit amb trajo clàssic, Karl aprèn a viure sota el seu personatge.

Unes mil obres de la col·lecció personal d'art decoratiu del dissenyador Karl Lagerfeld, mort el 2019, seran subhastades per Sotheby's entre finals d'aquest any i principis del 2022, ha informat la companyia. En total hi haurà més de mil lots amb peces que fins ara eren a les residències de França i Mònaco de l'exdirector creatiu de Chanel, mundialment conegut per les seves ulleres fosques i per les seves cèlebres creacions. L'especulació al voltant de l'herència del dissenyador ha sigut una constant després de la mort del creador, que sí que havia deixat un document amb les seves últimes voluntats, al contrari del que es va pensar en un primer moment.

Fa un any i quatre mesos la gata del dissenyador de moda Karl Lagerfeld es va convertir en la felina més rica del món. La Choupette era la seva hereva principal i es calcula que una fortuna d’entre 180 i 390 milions de dòlars hauria quedat sota la custòdia dels seus bigotis. Criada entre caviar, croquetes selectes per a felins refinats i patés exclusius, tenia dues assistents personals, la Françoise i la Marjorie, una veterinària i una xef al seu servei. Des de la mort de Lagerfeld i amb el seu entorn més pròxim en plena batalla legal pel seu testament, no hi ha ni rastre de la gata, i la seva existència ha quedat envoltada de misteri.

Un paisatge nevat amb un idíl·lic poblet alpí ha sigut l’escenari de somni amb què Chanel ha presentat l’última col·lecció dissenyada per Karl Lagerfeld. Poques setmanes després de la seva mort, aquesta desfilada, que ha tancat l’última jornada de la Setmana de la Moda de París, s’ha convertit en un emotiu comiat al Kàiser en què no han faltat les muses que el van inspirar.

Tota la vida de Karl Lagerfeld girava entorn de la Choupette, la seva gata blanca birmana. Segons una entrevista que va concedir el dissenyador l’any 2012 a la revista Harper’s Bazaar, a la Choupette no li agradava menjar a terra i dinava amb ell a la taula. La Choupette sempre fa servir tres plats dissenyats per la refinada marca francesa Goyard: un per a l’aigua, l’altre per a una selecta croqueta i el darrer per a un paté especial per a gats.

“Karl Lagerfeld era un geni absolut i deixa un gran llegat, que és el de la feina ben feta”. Ho deia ahir Pilar Pasamontes, historiadora de la moda del segle XX i directora científica de moda de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, parlant sobre la mort del director creatiu de Chanel i Fendi, que es va saber dimarts al matí.

La mansió que va servir de llar a Karl Lagerfeld durant els anys noranta surt a la venda per un preu de 10 milions d’euros, tal com publicava ahir la immobiliària Engel & Völkers. Una xifra elevada que es justifica en part gràcies a les dimensions de l’edifici, a les seves vistes o a l’ornamentació interior, obra del llegendari director creatiu de Chanel.

Chanel ho ha tornat a fer. La maison francesa ha impressionat aquest dimecres amb la posada en escena de la seva desfilada d'alta costura a París reconstruint un casino on jugaven actrius com Kristen Stewart o Julianne Moore mentre al seu voltant desfilaven les models.

París contempla per primera vegada la nau espacial concebuda per Zaha Hadid, que després de voltar per mig món ha aterrat al costat de l'Institut del Món Àrab, on s'exhibirà fins al 30 d'octubre.

Fer coses diferents a les realitzades fins ara, reinventar-se. Aquesta és l'objectiu de Karl Lagerfeld al capdavant de la casa d'alta costura francesa.

Fastuositat, contrastos d'or i negre, i una passarel·la decorada amb aires orientals. Així ha presentat Chanel la seva col·lecció "París Bizanci", un homenatge a tots els mestres d'art que hi ha darrere de les creacions de la marca i el seu savoir-faire. Cada any, des de 2003, Chanel llança una col·lecció paral·lela a la de prêt-à-porter i haute couture; el reconeixement d'enguany als méiers d'art (brodadors, sabaters i orfebres, entre d'altres) ha mirat Bizanci pel gust de Coco Chanel per les joies d'inspiració bizantina.