7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

L'empresa d'alimentació i begudes Damm va tancar el 2023 amb una facturació de 2.061 milions d'euros, un 10% més que en l'exercici anterior, segons ha informat aquest dilluns la companyia en un comunicat. A més, ha incrementat un 28,2% el benefici net, fins als 130 milions.

El grup de grans magatzems El Corte Inglés va disparar un 73,7% el seu benefici net recorrent durant l'exercici 2023-24 (que va tancar el 29 de febrer passat), fins als 359 milions d'euros, el millor resultat registrat per la companyia des del 2009, segons ha informat aquest dimarts l'empresa.

Dimarts coneixíem que Mercadona va tancar el 2023 amb uns beneficis rècord de 1.009 milions d'euros i convertia l'exercici en "el millor any" de la companyia. Es tracta d'unes xifres extraordinàries, ja que suposen incrementar els guanys un 40% –passant de 718 milions del 2022 a 1.019– i la facturació un 15% –de 31.000 milions a 35.527–. Aquestes dades revelen que els beneficis de la cadena es van elevar gairebé tres vegades més que les seves vendes, una diferència que planteja una pregunta evident: com ho ha aconseguit?

Inditex va tancar el seu exercici fiscal del 2023, el segon amb Marta Ortega al capdavant del grup tèxtil, com el millor any de la seva història per segona vegada consecutiva, superant per primera vegada els 5.000 milions d'euros de benefici i vorejant els 36.000 milions en ingressos.

Adeu a l'impacte de la pandèmia i de la inflació i benvinguda a un benefici extraordinari de 1.009 milions. Aquest ha estat el balanç del 2023 de Mercadona, que va tancar un any de xifres rècord després de guanyar un 40% més que l'anterior, quan va assolir un benefici de 718 milions. Així ho ha explicat aquest dimarts el president de la companyia, Juan Roig, durant la presentació de resultats que ha tingut lloc a la seu de l'empresa situada a Paterna, a tocar de la ciutat de València.

A Telefónica no tenen més notícies ni de Saudi Telecom (STC Group) ni de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Així ho ha dit el president, José María Álvarez-Pallete, durant la presentació aquest dijous dels resultats del 2023. "No en tinc notícies", ha dit quan se li ha preguntat per la companyia de l'Aràbia Saudita. "Sento no tornar a tenir novetats", ha respost més tard, quan la pregunta era sobre la SEPI.

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).

29 milions d'euros cada dia. És la xifra de beneficis del primer banc espanyol, el Santander, en els primers sis mesos d'aquest any. Mai l'entitat d'origen càntabre –ni cap altra entitat espanyola– havia tancat un semestre tan lucratiu, que ha situat els seus beneficis en 5.241 milions d'euros. Aquest rècord arriba en un moment dolç per a la banca, i no exempt de polèmica: d'una banda, els bancs s'estan beneficiant de l'escalada de tipus d'interès decretada pels bancs centrals arreu del món per mirar d'aturar la inflació, i de l'altra, estan en el punt de mira per la baixa retribució que estan oferint als clients pels seus dipòsits.

Amazon va tancar l'exercici 2022 amb uns ingressos bruts totals de 6.400 milions d'euros a Espanya, un 6,6% més que l'any anterior, segons ha informat aquest divendres. L'empresa té uns 22.000 treballadors fixos a tot l'Estat, un 18% més que el 2021.

Optimisme al BBVA. L'entitat financera presidida per Carlos Torres va registrar un benefici net de 6.420 milions d'euros el 2022, la qual cosa suposa un increment del 38% respecte a un any abans (4.653 milions d'euros). Es tracta d'una xifra històrica pel que fa als guanys fins ara registrats, que supera fins i tot els del 2007, just abans de la crisi financera, en què va guanyar 6.126 milions d'euros. "És un gran any", ha sintetitzat Torres en roda de premsa aquest dimecres. Les claus dels resultats estan en els ingressos per l'alça dels tipus d'interès, així com l'augment del crèdit que l'entitat ha donat.

Mentre el creixement econòmic mundial frena per la crisi energètica i la inflació es dispara, hi ha multinacionals que mostren una sorprenent impermeabilitat al context internacional difícil, amb preus elevats i escassetat d'algunes matèries primeres. Hi ha grans empreses a qui les coses els van bé. Fins i tot, molt bé. Nestlé, líder mundial agroalimentari, ha augmentat el volum de negoci un 8,5% durant els primers nou mesos del 2022, en comparació amb el mateix període de l'any passat, amb 70.580 milions d'euros de xifra de negoci. El seu secret és una pujada generalitzada dels preus que ha permès a Nestlé sortir indemne de les dificultats derivades de la guerra a Ucraïna.

La seu de CaixaBank a València ha acollit aquest divendres la presentació de resultats de l'entitat fins al setembre. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha sigut l'encarregat d'anunciar un benefici net de 2.457 milions d'euros, un 17,7% més en comparació amb el mateix període de 2021. El directiu ha assegurat que aquests resultats permeten "afrontar els trimestres vinents amb una elevada fortalesa financera" que permetrà ajudar la societat en l'actual "context d'incertesa". Tot i això, el mercat ha castigat els resultats amb una caiguda del 7% de les accions a borsa. El panorama, ha dit, no és gens encoratjador. Gortázar ha recalcat que el 2023 serà un període de recessió econòmica, "molt complicat" per a les famílies més vulnerables, a causa de l'etapa inflacionària que vivim, la pujada dels tipus d'interès i la incertesa mercantil i borsària que genera el conflicte a Ucraïna.

Quan la banca per fi es podia permetre respirar, el nou impost del govern espanyol li ha esborrat el somriure de la cara. El sector financer fa dies que acumula arguments sobre el que han viscut com un greuge, però el calendari, capriciós, ha fet que el nou tribut s'anunciés just quan la banca anunciava resultats. I el cert és que els bancs espanyols viuen un moment dolç com no havien vist des de feia anys. Des de fa un mes, tots plegats estan enfilats a una muntanya russa.

El model de subscripció ja és una manera de funcionar aplicable a gairebé tots els sectors de l'economia, també al turisme. L'agència de viatges online eDreams Odigeo fa cinc anys que assaja aquesta via d'ingressos –va començar a França– i assegura que ara comença a veure'n els fruits: l'exercici del 2021 (de l'1 d'abril de l'any passat al 31 de març d'enguany) va tancar-lo amb 2,9 milions de clients subscrits al seu programa Prime, el triple que l'anterior, i només en l'últim trimestre en va sumar mig milió. "Som els únics del sector que ho hem posat en marxa", ha destacat aquest dijous el director financer de la companyia, David Elizaga, durant la presentació de resultats. El grup calcula que en tres anys pot aspirar a ampliar aquesta base per sobre dels 7 milions.

L'automobilística Seat va tancar el 2021 amb unes pèrdues operatives de 233 milions d'euros, la qual cosa suposa una reducció dels números vermells del 31,2% en comparació amb el 2020 –quan va perdre 339 milions–, segons els comptes anuals publicats aquest dimarts pel grup alemany Volkswagen, matriu de la companyia. Els dos grans punts negatius de l'any passat, segons l'empresa, van ser la pujada de preus de components i primeres matèries, i l'escassetat i desabastiment de xips i semiconductors, que van afectar de ple la producció del grup i van obligar a aturar en alguns moments algunes línies de la fàbrica de Martorell. Aquests problemes no han estat exclusius de Seat, sinó que han afectat el conjunt de la indústria de l'automòbil a escala mundial. Seat presentarà la setmana que ve els seus comptes detallats, incloent el resultat net, a Barcelona.

CaixaBank ja és l'entitat financera espanyola que més guanya. Ho revelen les dades fetes públiques aquest divendres per l'entitat, que ha informat que en el primer semestre de l'any ha obtingut un benefici de 4.181 milions d'euros, vint vegades superior al del 2020, en què en va aconseguir 205. L'increment té l'origen en els impactes extraordinaris associats a la fusió amb Bankia, amb el fons de comerç inclòs, i en la desaparició de les provisions per fer front a la pandèmia. Amb aquestes xifres, CaixaBank ha superat al Banco Santander, que ha assolit en aquest primer semestre 3.675 milions llastat per la despesa de 530 milionsen la reestructuració de la seva presència al Regne Unit i Portugal.

L'empresa de telecomunicacions Cellnex va tancar el primer semestre del 2021 amb unes pèrdues de 67 milions d'euros, tot i registrar un increment del 47% de la facturació en comparació amb la primera meitat de l'any anterior. Així, els ingressos del grup es van situar en 1.061 milions, ha informat aquest dijous l'empresa en un comunicat.

Si la missió de César González-Bueno a l'aterrar al Sabadell era enfortir el banc, no hi ha dubte que va per bon camí. L'entitat tanca la primera meitat de 2021 amb un 51% més de beneficis que un any enrere (guanya 220 milions d'euros); amb beneficis també a la filial britànica després de diversos maldecaps i amb una valoració a borsa un 70% superior a la de principis d'any. “El Banc Sabadell ve d'una història plena d'èxits i amb unes cotitzacions i uns resultats excel·lents, el que estem veient és una reversió i l'anar tornant progressivament a aquesta senda històrica”, ha sintetitzat aquest dimecres el conseller delegat del banc. 

CaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro".