La nova fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha anunciat aquest dijous que Julio Cano, actual fiscal superior de les Balears, serà el nou responsable de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (FGE). Cano rellevarà Ana García de León al capdavant d’un òrgan clau en l’estructura interna del ministeri públic. Peramato n’ha destacat “el rigor, la professionalitat i el respecte que desperta entre la carrera fiscal”.

La majoria de fiscals del Tribunal Suprem tornen a xocar contra l'estratègia de Pedro Sánchez de desinflar les causes relacionades amb el Procés, en concret la de Tsunami Democràtic. Aquest dimarts fins a onze dels quinze membres de la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem han reclamat obrir la causa per terrorisme a l'alt tribunal contra l'expresident Carles Puigdemont. Una majoria encara més àmplia –12 a 3– ha considerat que hi ha indicis de terrorisme i ho ha fet en contra del criteri del fiscal nomenat ponent per aquesta causa, Álvaro Redondo, que s'havia mostrat contrari a la investigació en un informe compartit amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Una guerra oberta, doncs, al ministeri públic arran de la petició del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón d’elevar la causa del Tsunami al Suprem perquè Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg són aforats.

Julio Cano ha rellevat com a fiscal superior de lesBalears Bartomeu Barceló, qui ha ostentat el càrrec durant vint anys, els mateixos que fa que Cano és a les Illes. D’ençà que va arribar el 2004, no ha deixat d’escalar a la Fiscalia i des del 2020 exercia com a tinent fiscal de les Balears. Fins aleshores, però, havia estat fiscal delegat a la secció especial antidroga. Ara, arriba a la Fiscalia Superior amb una administració en dèficit de personal, al mateix temps que el PPtorna al Govern –ara de la mà de Vox– i en ple judici contra els instructors del cas Cursach.

Julio Cano ha pres el relleu a Bartomeu Barceló com a fiscal superior de la comunitat autònoma aquest dimarts a la seu del Tribunal Superior de les Illes Balears. Lluitar contra el crim organitzat, la desarticulació de xarxes de tràfic de drogues i combatre la corrupció institucionalitzada han estat algunes de les prioritats que ha enumerat en la seva arribada al càrrec, davant els mitjans.

A les seves mans arriben els casos de menors que –com ell diria– han de "responsabilitzar-se" dels seus actes, per les conseqüències més extremadament negatives que han tingut. L'experiència de José Díaz Cappa com a fiscal coordinador de Menors de les Balears el converteix en una d'aquelles persones a les quals qualsevol pare o mare demanaria consells sobre criança i educació, sobretot amb fills adolescents. Si bé Díaz no té cap recepta secreta, sí que subratlla un mantra: "No sempre hem de responsabilitzar els adults de les accions dels menors". En una entrevista amb l'ARA Balears, el fiscal insisteix en la importància d'"empoderar" els menors en tots els sentits –perquè prenguin les seves decisions i perquè se'n facin responsables– per fer front a dades com l'augment de delictes en aquest segment de la població. En un període de temps que ell estima d'un any i mig, calcula que "els delictes han augmentat, en general, un 10% entre menors".

La secció sindical de Comissions Obreres a l'Ajuntament de Palma ha demanat en un comunicat aquest dilluns que el batle, José Hila, "es disculpi públicament per totes les manifestacions versades sobre els ara inculpats", en referència als agents municipals que van estar acusats al cas Cursach. Pels mateixos motius, demanen "la dimissió de l'exregidora de Seguretat Ciutadana per una mala i injusta gestió dels fets que van donar lloc al contrasentit judicial viscut per la Policia Local de Palma".

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears durà a terme dimecres que ve la vista prèvia al judici contra un home acusat d'estafar tres amics, a qui va demanar, en total, 842.800 euros sota el pretext d'extreure'n beneficis. Segons l'escrit del fiscal, els fets es remunten a principis del 2005, quan el processat es va aprofitar de la confiança d'una de les víctimes, a qui va demanar 740.800 euros i a qui va fer creure que els invertiria en un fons que li generarien amplis interessos.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de les Balears jutjarà des de dilluns i fins dijous a partir de les 9.30 hores dues persones acusades de suposats abusos sexuals i mostra de material pornogràfic a un menor que era alumne d'un d'ells.

Un professor de 64 anys acusat d'abusos sexuals a estudiants de Secundària en una escola de Mallorca s'enfronta a una pena de 24 anys de presó, segons informa Europa Press. El fiscal acusa l'home, que feia classes a primer, segon i quart d'ESO, de mantenir "conductes inapropiades" amb les menors, com per exemple "un excessiu apropament i tocaments a la cintura, genolls, pits i espatles" de manera "ambigua" i que ha provocat "incomoditat" a moltes de les alumnes.

Amb un dur al·legat contra la fiscal Carmen Launa per haver ampliat delictes i el nombre d'acusats, va quedar suspès aquest dimarts el judici per la sortida a borsa de Bankia. Les defenses van advertir que el "gir copernicà" de la Fiscalia Anticorrupció, segons les paraules d'un dels lletrats, ha vulnerat els seus drets fonamentals i els ha provocat "indefensió".

El fiscal vol que l'investigat pel doble crim al pantà de Susqueda se sotmeti a un polígraf cerebral. La prova de Potencial Evocat Cognitiu P300, anomenada popularment 'test de la veritat', consisteix en presentar al sospitós un seguit d'imatges i àudios de manera aleatòria i comprovar en quines es registra una reacció neurològica. Segons exposa el fiscal a la petició de noves diligències que ha fet arribar al jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners, es tracta d'una prova "innovadora" però que té una "gran acceptació" als Estats Units i també al·lega que "nombrosos estudis científics n'avalen la validesa". Aquest test, però, no es pot fer sense el consentiment de l'investigat, Jordi Magentí. No seria el primer cop que es fa aquesta prova a l'estat espanyol: l'assassí de Marta del Castillo s'hi va sotmetre en la investigació per trobar el cos de la víctima.

"El fiscal vol condemnar la meva filla". Fernando Blanco ha utilitzat l'últim torn de paraula del judici per la presumpta estafa en les donacions que havien de ser per a la seva filla per defensar la seva innocència i la de la seva dona, Margarita Garau, però també per culpar la fiscalia de voler castigar la nena demanant una pena de presó per a ells. L'acusat ha admès que potser ha "fet alguna cosa malament" però ha dit que "ho faria tot" per la seva filla i que el seu objectiu a l'hora de recollir els diners era "allargar l'esperança de vida" de la nena. "Mai he fet teatre, jo només vull estar amb ella", ha assegurat Blanco. Garau ha afegit que la nena "necessita" estar amb la seva mare, ha negat haver-la "utilitzat" i ha defensat Blanco, de qui diu que és "un bon pare".

El president dels Estats Units, Donald Trump, estarà “encantat” de declarar “sota jurament” davant del fiscal especial Robert Mueller sobre el cas Russiagate, que investiga la presumpta ingerència de Moscou en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. En una trobada improvisada amb periodistes, dimecres a la nit -poc abans de marxar a la cimera econòmica de Davos-, va insistir que no ha fet res de dolent i que està “desitjant que arribi el moment” de testificar.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat aquest dijous una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. "Ha intentat atemorir els alcaldes citant-los a declarar", ha dit Lloveras, que ha assegurat que la resolució d'ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "avala" la seva tesi que el fiscal s'està "extralimitant" i ha utilitzat les competències de forma "inadequada". Aquesta resolució del TSJC rebaixa les mesures que havia demanat el fiscal per impedir la votació -precintar col·legis amb alguna cosa sòlida- però ordena igualment als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil impedir que s'obrin locals públics per a la celebració del referèndum.

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

La fiscalia demana tres anys de presó per un veí de Terrassa que el maig de l'any passat va insultar i empènyer dues dones i la filla d'una d'elles de 10 anys mentre passejaven perquè portaven vel: "Esteu ocupant tota la vorera, aparteu-vos moros de merda", les hauria increpat.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional no té previst acusar el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en el procediment obert arran del fitxatge del futbolista Neymar i la querella que va presentar el fons d'inversió DIS. Segons fonts fiscals, el ministeri públic no veu que hi hagi indicis delictius que apuntin a la participació de Bartomeu en les irregularitats que van inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d'euros.

Hisenda té en el punt de mira els clubs de futbol i alguns jugadors. L'Agència Tributària ha aixecat actes fiscals al Barça i uns quants futbolistes de la primera plantilla per un presumpte frau fiscal en el pagament als representants de jugadors. Es reclamen, segons va avançar el programa 'Què t'hi jugues!" de la Cadena SER, impostos no pagats des del 2012. El Reial Madrid, l'Atlètic de Madrid, el València i el Sevilla, d'acord amb aquesta informació, també estan afectats per aquesta investigació, que continua oberta.