La cultura feta a les Balears al llarg dels darrers cent anys s’ha encarregat sovint de parlar de la transformació del territori. Moltes vegades ha estat de manera conscient, com en els casos de nombrosos autors i músics, de Guillem Frontera a Joana Gomila, passant per alguns dels artistes que s’aplegaren al voltant del Taller Llunàtic. D’altres, però, establir aquesta conversa sobre el canvi que ha patit la fesomia de les Illes requereix la intervenció d’observadors atents i engrescats, com ha estat el cas de les investigadores i professores de la Universitat de les Illes Balears Magdalena Brotons i Maria Sebastián. Des de l’any 2020 s’han dedicat a trescar entre les localitzacions mallorquines que serviren d’escenari cinematogràfic al llarg del segle XX, una tasca que ha derivat en la publicació del llibre digital Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema (Lleonard Muntaner Editor).

No és habitual, però, de vegades, a les pàgines de la història d’una determinada disciplina queda constància de l’origen d’una passió, d’un vincle amb l’art que va començar en un moment i un lloc determinat. Aquest és el cas de la col·lecció Sondra Gilman - Celso González-Falla, considerada una de les col·leccions de fotografia més prestigioses del món, amb més de 1.500 obres, i que té els seus inicis en un grapat d’imatges adquirides durant la dècada dels 70.

Dues pomes, l’una devora l’altra, que representen la mateixa cosa i, alhora, en representen dues de molt diferents: les acompanya una anotació manuscrita que indica “poma sana i poma podrida”. Aquesta és la imatge que s’ha escollit per il·lustrar el cartell de l’exposició La captura del temps, que s’inaugurarà el pròxim divendres, 12 de setembre, al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor. I no és casual, que hagi estat aquesta la fotografia la seleccionada, perquè podria ser una de les natures mortes signades pel fotògraf mallorquí, però és, en realitat, una instantània captada per Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) poc després d’haver estat diagnosticat d’Alzheimer. I és que la fotografia va ser una eina essencial en la seva relació amb les primeres etapes de la malaltia.

La fotògrafa Cristina García Rodero ha presentat aquest divendres a Palma una de les seves obres més emblemàtiques, Espanya oculta, imatges del món rural, festes i tradicions, captades entre 1973 i 1989: "La cultura popular és la saviesa d'un poble al llarg dels segles", ha assegurat sobre aquesta sèrie.

Queda poc més d’un any perquè el fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) aterri a Mallorca per partida triple. Serà durant la primavera de 2026 quan inauguri tres exposicions a l’illa: una al casal Solleric, What Darwin missed (allò que Darwin no va tenir en compte); una altra a la galeria Xavier Fiol, i finalment una mostra dedicada a Toni Catany al Centre Internacional de Fotografia que du el nom del llucmajorer. Precisament en aquest espai, Fontcuberta impartirà aquest divendres la conferència La fotografia, de l’alquímia a l’algoritme.

El seu nom no engana, la Roca és, com dirien Guillem d’Efak o Antoni Maria Alcover, un macolí gegant, una espècie de símbol manacorí al qual s’ha dotat, durant segles, d’una aura màgica que ha projectat sobre el poble la saviesa oportuna i pràctica de qui creu en la inspiració. 

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

Diuen que les criatures neixen amb un pa sota el braç, però les mares naixem amb una càmera enganxada a la mà. Amb l’arribada del meu primer fill, com moltes altres dones, vaig començar a fotografiar compulsivament la nova persona que havia sortit de les meves entranyes. Dia rere dia, setmana rere setmana: un infant és un projecte en expansió, un canvi constant, un cartell de carpe diem amb potes.

El Centre internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) acollirà, des del 20 de setembre fins al maig del 2025, l'exposició 'Viatge a un món oblidat' del fotògraf Jordi Esteva. Comissariada per Laura Terré, es tracta d'una exposició "antològica i multidisciplinària" que recorre els entorns fotografiats per Esteva al llarg de la seva trajectòria professional.

La calor i la vagància duen certes persones, quan estan de vacances i fan el turista, a caure pels llocs. Sense més ni pus i sense gens de decòrum ni cerimònia, quan troben una superfície més o menys plana que els sembla adequada, s’hi estiren damunt. Tant és que sigui un banc públic a un passeig o una plaça, el portal d’una finca o les cadires d’una sala d’espera. Amb cara de cansament, o d’un estat físic i mental que està més enllà del cansament, com si duguessin damunt les espatlles el pes del món, s’amollen, es tomben, es col·loquen i queden allà on han caigut, desmanegats com els peps abandonats per les criatures.

La passió que tenen per l’ofici vessa en cada reflexió, cada dubte que intercanvien sobre la Fotografia, en majúscules. Jean Marie del Moral (Montoire, 1952, establert a Mallorca) i Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) han retratat revolucions i personatges històrics i s’han convertit en tòtems d’un art que en les darreres dècades ha patit la transformació lacerant de la digitalització. En parlen en un diàleg tan fluid i espontani que les preguntes preparades aviat perden la utilitat.

El 31 de desembre va morir Colita, fotògrafa, artista desbordant de personalitat, que ha testimoniat i documentat amb la seva obra seixanta anys d’història del país. La Gauche Divine, esclar, però també la Barcelona del tardofranquisme, la Transició democràtica, la ciutat preolímpica, l’arrelament del flamenc a Catalunya, el cinema de l’Escola de Barcelona… Colita va fer centenars i centenars de retrats memorables.

Corregir una anomalia i alhora poder-la fer servir d’element cohesionador de la història local “al servei del poble, per conèixer la seva gent i els seus llocs”, expliquen Jaume Cabrer i Jaume Rigo, creadors de la pàgina de Facebook Fotos Antigues de Manacor, que en poc més de tres setmanes ja acumula gairebé 1.800 seguidors i centenars de fotografies de tota casta, “però amb tres normes clares que hem volgut posar de bon principi: tenir almenys 50 anys d’antiguitat, que vinguin amb la major explicació possible del que s’hi veu i que no siguin d’esports”. A partir d’aquí, qualsevol instantània feta al municipi o de manacorins pel món és benvinguda.

Heu tingut mai ocasió d'albirar Mallorca des d'Andorra? Si no ho heu fet mai, heu de saber que és possible. El compte d'X, Horitzons llunyans, que es dedica a fotografiar horitzons i paisatges des de diversos indrets, ha capturat imatges sorprenents de Mallorca vistes des d'un cim d'Andorra.

Anys d'imatges de plats voladors, llums desconegudes, imatges del Pentàgon i fins i tot l'autòpsia d'un suposat alienígena. El debat sobre els anomenats objectes voladors no identificats, més coneguts com a ovnis, porta dècades damunt la taula, i recentment ha tornat a tenir protagonisme després que un exmilitar nord-americà declarés a finals de juliol que el govern del país amaga “restes no humanes”. En la compareixença davant del Congrés dels Estats Units, l'oficial David Grusch va parlar d'un programa secret que situaria el govern nord-americà en una "guerra freda públicament desconeguda", amb nacions adversàries per aconseguir el control de la tecnologia que utilitzarien les suposades aeronaus alienígenes per així "obtenir avantatges asimètrics de defensa nacional". Una "cursa armamentística" que, segons Grusch, la Casa Blanca hauria mantingut en silenci durant vuit dècades i hauria "amagat il·legalment" l'existència d'aquesta iniciativa. Un fet que el Pentàgon ha negat.

A finals del segle XIX, cap al 1890, van aparèixer els primers retrats dels nadius americans. Amb els pioners occidentals, que viatjaven a la recerca de fortuna i de terres, també van arribar persones empàtiques i sensibles, que no van trigar a adonar-se que en aquell moment, en aquell lloc del món, es destruïa una manera de viure. Seves són les fotografies, sovint en escenaris preparats, amb una mirada romàntica que recorda l'època precolombina.

En uns temps tan convulsos com els actuals cada vegada és més difícil sentir parlar de la bellesa, o veure exposicions d’artistes per a qui experimentar la bellesa sigui un puntal de la seva obra. Així que l’exposició que la Fundació Foto Colectania dedicarà al duet format per Ángel Albarrán (Barcelona, 1969) i Anna Cabrera (Sevilla, 1969) a partir del dia 28 de juny serà una oportunitat per evadir-se de les vicissituds de la vida diària i submergir-se en un món de somni ple d’imatges amarades de referències artístiques i literàries, sovint orientals, en les quals les idees preconcebudes del temps, el lloc o la identitat no són vàlides.

L'equip d'editors gràfics de l'ARA ha seleccionat 10 fotografies del 2022, una tria personal que, més enllà de la trista guerra a Ucraïna, ens acosta a esdeveniments esportius, socials i científics, entre altres imatges de valor documental que han quedat gravades a la nostra retina aquest 2022 que s'acaba.

El festival Menorca Doc Fest ha començat l'edició de 2022 a la sala Sant Josep de Ciutadella, amb la inauguració de l'exposició 'Badlands', a càrrec del fotoperiodista mallorquí Tomeu Coll. La mostra, basada en imatges en blanc i negre de la perifèria de Mallorca, es podrà visitar fins al 30 d'octubre.