<![CDATA[Ara Balears - Luis Garicano]]> 10 <![CDATA[Una frontissa a l'extrema dreta]]> Aquest dilluns a primera hora dos dels màxims dirigents actuals de Ciutadans, Lorena Roldán i Luis Garicano, eren entrevistats per Mònica Terribas i Lídia Heredia, respectivament. Tots dos difonien la bona nova que el portaveu de la formació al Congrés, Edmundo Bal, ha divulgat esforçadament durant tot l'estat d'alarma: Ciutadans és un partit de consensos que ocupa el centre més moderat i liberal dels arcs parlamentaris català i espanyol. Això també ho deien en temps d'Albert Rivera (presidente), però ara ho remarquen amb més intenció. I és que Ciutadans ha dut a terme allò que ampul·losament s'anomena “un gir estratègic”, i que no és més que un exercici d'adaptació a uns resultats electorals penosos. De fer el sorpasso al PP i conquerir el govern d'Espanya (era el pla just abans de la moció de censura que va fer caure Rajoy) a resignar-se a fer de partit frontissa, que amb una mà acorda estats d'alarma (i pressupostos!), en geometries variables que inclouen bolivarians i independentistes catalans i bascos, mentre amb l'altra mà governa Madrid, Andalusia i Múrcia amb el PP i Vox, assumint les consignes de la ultradreta més desbocada. En l'àmbit internacional, Ciutadans ha passat de fer veure que festejava amb Macron (i d'importar Manuel Valls) a confiar el protagonisme a un José Ramón Bauzá que es dedica a exigir a l'estat de Califòrnia un respecte per a Cristòfor Colom i Isabel la Catòlica.

]]> <![CDATA[L'exportaveu del PSOE durant l'època de Rubalcaba anirà a les llistes de Ciutadans a les europees]]>

Soraya Rodríguez es presentarà a la llista per a les eleccions europees de la mà de Ciutadans. El president del partit taronja, Albert Rivera, ha anunciat avui que Rodríguez formarà part de la llista encapçalada per Luis Garciano com a independent. Ho ha anunciat en un acte de la formació taronja a Madrid sobre el futur d'Europa, en què també han participat Garicano i la mateixa Rodríguez.

]]> <![CDATA[Garicano, quan l'acadèmic passa a la política]]> Per als qui no en sapigueu res, el cognom potser us sona del ministre franquista Garicano Goñi. N’és família. Però Luis Garicano és molt més que els seus ancestres. Tot i que avui és un polític de Cs, cap de cartell a les europees, Garicano ha estat en el passat un molt bon acadèmic en diferents universitats, amb bones publicacions, i una persona valenta i contra corrent de l’'statu quo' de l’economia espanyola. Va fundar 'Nada es gratis', un blog d’economia on es deien coses que ja no es podien llegir a les seccions d’Economia dels diaris, esclaves dels deutes amb les entitats financeres. De César Alierta, representant de la Marca Espanya al món, en deia que en un país normal seria a la presó. Tampoc no callava quan el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que ara fa recomanacions a tort i a dret, es dedicava com a president de Luxemburg a arruïnar la fiscalitat dels veïns europeus. De fet, jo mateix vaig conèixer Garicano a la London School of Economics, quan ell intentava fer de mitjancer per donar una solució al secessionisme català. Com a bon liberal, veia que el diàleg, amb menys estat, constituïa el millor empoderament social en un mercat global (Gary Becker i James Buchanan, els seus admirats referents, ja ho havien dit als anys vuitanta).

]]> <![CDATA[Allò que 'The Economist' diu]]> En la seva edició setmanal datada el divendres 27 de juliol, 'The Economist' dedicava tot un extra de 12 pàgines –el quadernet central que excepcionalment dediquen a grans temes– a la “tensió a Espanya”, tot jugant, com els agrada fer, amb l’ambivalència dels títols. “The strain in Spain” és un petit rodolí que juga amb la famosa cançó “The rain in Spain” [La pluja a Espanya] de 'My fair lady'. Un article a 'The Economist' és sempre important. Un editorial ho és molt. És la revista d’actualitat econòmica més llegida del món. Però ara es tracta de set articles i un editorial.

]]>