"El meu pare no xiuxiuejava, cridava, i per això ens commouen tant les seves fotografies", explica Agustina Bosch, la més gran de les quatre filles que va tenir el fotògraf, antropòleg i artista, Carlos Bosch (Buenos Aires, 1945 – 2020). Certament, era un home arrauxat perquè no l’aturava res. El novembre de 1976, mentre es passejava pel centre de Madrid amb les càmeres penjades al coll, va veure com un grup d’homes i dones feixistes de Fuerza Nueva pujaven a un autobús per anar a Paracuellos de Jarama. Es va inventar que era fill d’un soldat franquista i els va acompanyar. No seria l'última vegada, perquè durant tres anys es va infiltrar a molts actes d’aquest grup d’extrema dreta. Algunes de les fotografies, on es veu com s’apropa moltíssim al seu objectiu perquè treballava amb una càmera de 35 mm, es poden veure a Transmet Transició. Carlos Bosch. 1976-1981. L’exposició, que forma part del festival Lumínic, es pot visitar fins al setembre a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Fotos emblemàtiques com les últimes de Dalí, postrat al llit de l'hospital, o bé les de Julio Cortázar poc abans de morir tenen un mateix autor, l'argentí Carlos Bosch, un fotoperiodista d'esquerres que va revolucionar el món de la fotografia de premsa a Catalunya, on es va instal·lar el febrer del 1976, fugint de la dictadura militar. Carlos Bosch va morir el 22 de juny a la matinada als 75 anys. Des del Sindicat de la Imatge UPIFC han lamentat la seva desaparició: "De seguida va canviar la concepció oficialista de la fotografia de premsa vigent en aquells anys i ens va ensenyar com calia construir unes seccions de fotografia modernes basades en la vitalitat, en l'experimentació, en trencar motlles estilístics, abordar nous temes i fer-ho assumint riscos professionals i personals", ha dit Pepe Baeza, vocal del CD de l'UPIFC, en un comunicat.