En el meu darrer article parlava dels efectes de la contaminació lumínica en els ecosistemes i en la nostra salut. Ara a l’estiu, però, el protagonista absolut de la contaminació energètica és el soroll antropogènic (és a dir, el soroll generat pels éssers humans). L’estiu –l’època de les finestres obertes, la vida fora, les nits llargues i els festivals– és el moment de l’any en què es fan més evidents els nostres excessos acústics. A Sounds Wild and Broken (2022), el biòleg David Haskell estudia exhaustivament els sons naturals i la seva evolució creativa. Segons Haskell i altres ecologistes acústics, el progrés de l’ésser humà, lligat a l’estridència, està erradicant la diversitat sònica. 

Una habitació a la penombra, un passeig per un bosc allunyat, un descans sota el sol del migdia... Que deliciós que és el silenci quan més el necessitem, que regenerador i revitalitzant. Però que pertorbador és quan el volem defugir. Sovint el silenci provoca el brogit més gran a dins nostre. És el so dels pensaments que rumien sense fi.

Molt probablement, una de les poques coses que molts enyorem del confinament que va provocar la pandèmia és el silenci. El plaer de poder gaudir de nits sense soroll de cotxes i motos anant amunt i avall, sense haver de suportar crits i sirenes fora d’hores. Van ser mesos en què moltes persones van redescobrir el silenci, el valor del silenci, moments de calma obligada que van permetre a molts fer una mirada introspectiva i retrobar-se amb ells mateixos, o bé recuperar el plaer de parlar amb calma amb aquells que tenia al costat. I és que, curiosament, tot i que vivim en l'era de les comunicacions, estem cada vegada més desconnectats els uns dels altres. Parlem molt menys i ens escoltem menys. Sobre la importància de l'escolta i el silenci en una societat de sorolls com la nostra hi ha reflexionat Alberto Álvarez Calero, director d’orquestra, compositor i autor del llibre La importancia de la escucha y el silencio (Amat Editorial), on fa una crida a recuperar l’essencial per discernir què és important, però també per reconnectar amb els altres i per desenvolupar aspectes clau com la creativitat o la correcta presa de decisions.

Aquesta és la frase que li va deixar anar Manuel Valls durant el discurs que va fer Marc Artigau en rebre el premi Josep Pla. De fet, l'hi va dir en castellà, aquell idioma que, quan el parla, la gent de Barcelona ho passa malament: "¿Pero cómo permites esto?" Ara Valls calla i són uns altres els que li fan la mateixa pregunta: però com ho permets, això?

Erling Kagge (Oslo, 1963) ha viscut aventures molt extremes. Va ser el primer home a recórrer el pol Nord sense cap mena d’ajuda, va creuar el pol Sud en solitari durant 50 dies i ha coronat el cim de l’Everest. A més, és col·leccionista d’art, editor i pare de tres adolescents. Acaba de publicar El silenci en temps de soroll (Edicions 62), en què reflexiona sobre la importància d’aïllar-se de tot i redescobrir-se a un mateix.

El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d’una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l’espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, introdueixen soroll.

Un minut de silenci és la pista d'àudio que lidera avui, el dia del seu llançament, tant la llista de vendes de la plataforma iTunes a Àustria com la d'Amazon a Alemanya, ideada com a protesta per la situació dels refugiats al país alpí. "El debat sobre la immigració a la societat i a la política és tan sorollós que, davant d'això, només podia callar i convertir el meu silenci en alguna cosa sonora i pública", explica Raoul Haspel, autor austríac del 'single'.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha trencat aquest dijous el seu silenci i ha fet les primeres declaracions des que va confessar que ha ocultat una herència a l'estranger durant 34 anys. "Estic a disposició de les instàncies jurídiques i tributàries", ha afirmat des de Queralbs en una atenció als periodistes davant la casa de Queralbs. L'expresident de la Generalitat també ha assegurat que encara no ha decidit si compareixerà al Parlament, com li reclamen tots els partits, excepte CiU. "Encara no ho he decidit, això. Fins al setembre, ja es veurà", ha respost.

La jove marroquina Karima Keyek –més coneguda pel sobrenom de Ruby– assegura durant una conversa telefònica a una amiga que l'ex primer ministre italià Silvio Berluconi li va oferir diners a canvi del seu silenci. La noia, que presumptament va acudir a les festes del polític quan era menor d'edat, afirma durant la conversa que Berlusconi li havia trucat i li havia dit: "Ruby, et dono tots els diners que vulguis, et pago, et cobreixo d'or, però l'important és que ho amaguis tot, no has de dir res".