Els irlandesos han apostat per continuar mantenint l'statu quo en les eleccions celebrades divendres passat. Després d'un recompte interminable que s'ha allargat tot el cap de setmana i que, de fet, encara no s'ha acabat –dilluns a mitja tarda queden tres escons per assignar–, es pot afirmar que les urnes han atorgat la confiança majoritària al Fianna Fáil (FF), el partit de centredreta que lidera el fins ara ministre d'Exteriors, Micheál Martin, i que en la primera part de la legislatura havia estat el primer ministre (taoiseach, nom oficial en gaèlic). Però l'escenari resultant, com ja va passar en els comicis del 2020, ha estat de molta fragmentació en un clima de relativa baixa participació, que no ha arribat per tres dècimes al 60%.

Irlanda posa fi aquest divendres a poc més de quatre mesos de poder provisional fent oficial la primera coalició de govern entre els dos històrics partits de l'establishment –Fine Gael i Fianna Fáil–, tots dos a l'origen del moviment independentista (1917-1922) de la república, i que es van enfrontar durant la guerra civil, entre el 1922 i el 1923.