La mestra i escriptora Teresa Sagrera Bassa (Sant Pere de Vilamajor, 1966) ha guanyat la 28a edició del premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El cor del balneari (Columna), una història ambientada el 1919 en un balneari de Caldes de Montbui. Un dia la Lola arriba al balneari amb el propòsit de complir l'última voluntat de la seva mare, que acaba de morir: entregar una capsa de música a Ignasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura. Secrets familiars i tensions socials d'una Catalunya en ebullició pels moviments sindicals i les lluites obreres donen forma a la novel·la de Sagrera, que ja havia sigut finalista del Nèstor Luján el 2012 amb Confidències d'una reina (Columna, 2013), que es va adaptar al teatre el 2014. El cor del balneari és la seva setena novel·la, de les quals n'hi ha sis que són novel·la històrica.

La periodista Sònia Casas (Barcelona, 1977) va publicar fa set anys a la revista Sàpiens un reportatge que revelava que una arqueòloga, un professor d’enginyeria de la UPC i veïns de Riudecanyes havien trobat el lloc que va inspirar l'arquitectura de Gaudí: el coll de la Desenrocada, situat entre els municipis de l’Argentera i Vilanova d’Escornalbou, al Baix Camp. Encara avui un equip d’arqueòlegs treballen en els gravats neolítics, a Coll Rodó, que hi ha en aquest paratge i que assenyalen els equinoccis de la tardor i de la primavera. Aquest descobriment va fascinar tant Casas que va decidir començar a novel·lar-lo. Set anys després, Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí s'ha endut el premi Néstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros. El llibre arriba a les llibreries de la mà d'Edicions 62 aquest dimecres, 7 de juny.

Francesca Sotorra va fer una cosa excepcional al segle XIV: va exercir de metge i de cirurgiana. Era complicat fer-ho perquè a l'Edat Mitjana aquesta professió estava prohibida a les dones i, de fet, Sotorra va ser amonestada i multada abans que el rei Joan li donés, dos anys després de sancionar-la, la llicència de cirurgiana. Tot això és real, està documentat i ho explicava Teresa Vinyoles a Les barcelonines a les darreries de l'Edat Mitjana (Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1976). "Vinyoles mencionava cinc o sis metgesses i la Francesca és de qui donava més informació, quan la vaig trobar vaig pensar que ja ho tenia, que ja havia trobat la persona sobre qui escriure una història", diu Laia Perearnau i Colomer (Barcelona, 1972), que ha guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, amb la novel·la Francesca de Barcelona (Columna).

El premi Nèstor Luján de novel·la històrica ha premiat la primera novel·la catalana que s'emmarca en la tradició de pirates, corsaris i navegants. 'El pirata de Cala Morisca', de David Martí, narra la història d'un senzill pescador de Sitges, Amat Vidal, que es veu empès a fer de pirata al Carib encegat per un amor impossible i per culpa d'un secret familiar. L'autor afirma que aquest llibre d'aventures és "un homenatge als clàssics de tota la vida" que llegia de petit, de nit i amagat sota els llençols armat amb una llanterna, com Stevenson, Verne, Salgari i Patrick O'Brian. David Martí (Barcelona, 1970), autor de sis novel·les, entre les quals hi ha 'Les bruixes d'Arnes' i 'La metgessa de Barcelona', va penjar el vestit i la corbata d'executiu de projectes tecnològics fa 8 anys per dedicar-se a l'escriptura. "El premi confirma que no em vaig equivocar", diu. El llibre, que ja es pot trobar a les llibreries publicat per Columna, ha estat seleccionat entre 26 finalistes i ha rebut 4.000 euros.

“Estem hipertrofiats de novel·les sobre la Guerra Civil, de l’abans, el durant i el després, i també s’ha escrit molt de l’Edat Mitjana”, comenta Jaume Clotet (Barcelona, 1974), que amb 'El càtar proscrit' s’ha emportat els 6.000 euros del 20è premi Nèstor Luján. Des de fa uns anys, l’anunci del guanyador es dóna a conèixer coincidint amb la publicació del llibre per part de Columna. Clotet, que és director general de comunicació de la Generalitat des del gener i ha col·laborat anteriorment en mitjans com l’ARA, l’Avui, ABC, TV3, RAC1 i Público, s’ha decantat per la segona tendència de novel·les històriques. No obstant això, reconeix que la matèria primera del seu relat no és tan coneguda com altres episodis del passat català. La seva primera novel·la, 'Lliures o morts' –publicada també a Columna el 2012, i coescrita amb David de Montserrat– volia descobrir un heroi ocult de la Guerra de Successió, avançant-se a l’allau de novetats sobre el 1714.