MÉS per Mallorca defensarà en el pròxim ple del Consell, dijous que ve, una moció per declarar el 2026 com a Any Jaume I, coincidint amb el 750è aniversari de la mort del rei conegut com el Conqueridor. La iniciativa planteja una commemoració institucional de gran abast que no només reconegui la importància històrica del monarca, sinó que també serveixi per reforçar la identitat col·lectiva i difondre'n el llegat cultural i polític.

Se’l considera l’almirall per excel·lència de la Corona d’Aragó, en una època, el segle XIII, en què aquesta era la primera potència de la Mediterrània. És un heroi mític de l’àmbit català, comparable a Jaume I o Guifré el Pilós. Roger de Llúria va servir cinc reis i en va trair dos d’ells, es va fer famós per la seva crueltat i fou un enemic manifest de Jaume II, participant en la presa de Mallorca i Menorca, fins al punt que el rei es va venjar d’ell quan ja era mort. El recordam quan es compleixen 775 anys de la seva probable data de naixement, el 17 de gener del 1250, i ho feim seguint els estudis de Maria Teresa Ferrer, Guillem Morro, Cosme Parpal, Ramon Rosselló Vaquer, Cesàreo Fernández Duro i Francesco Giunta, i amb la col·laboració de Jaume Sastre Moll.

A Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, el rei Jaume I ha donat nom a un munt de coses. Per exemple, a un vaixell de vapor que es deia així, Jaume I, i que entre 1911 i 1967 va unir, com a vaixell de passatgers i mercaderies, els ports de Palma i Barcelona. També, en alguns moments, va fer la línia Palma-València, o va anar dels ports de Maó o d’Eivissa cap al de Barcelona, i tornar. El gran poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel el va convertir en protagonista del seu poema Auca, un gran poema sobre Palma de to i maneres surrealistes, en què el vaixell es passeja pels carrers de la ciutat i recorre un itinerari epifànic: “[...] Els peixos es mengen el Jaume I davant la Farola. / El Pare Vidal, endolat, s’ho mira des de la riba. / El Pare Vidal Taüt crida els cuirassats anglesos. / Jaume I, t’ho dic, torna a sortir vestit de blanc, / i jo et faré portar sobre una tauleta d’eben / a la sala de rebre de can Robert Massanet, / i passaràs per l’entrada amb capitells jònics i pluja / –una casa de senyors, una casa bona, amb criades; / i estaràs dins una botella verda de vi de Binissalem, / rei Jaume amb un matalàs d’arena! / El rei En Jaume I amb un llençol de pols grisa / entra per la Llotja! Boters, atureu els martells, / canteu la cançó de Carmen Flores al Líric. / Ara passa el Jaume I pel carrer de la Mar. Quadreu-vos, / carabiners, saludeu el Capità amb la pistola!”

Som a Tarragona, a final de novembre del 1228. El mercader Pere Martell ha organitzat un sopar, per al qual vertaderament no ha escatimat ni en menjars, ni en begudes, ni en vaixella per als seus il·lustres hostes: ni més ni manco que el jove rei Jaume, aleshores de vint anys, i els principals barons del regne, entre els quals hi ha Nunó Sanç, senyor del Rosselló, oncle del monarca, i els poderosos Guillem i Ramon de Montcada. A les postres, que diríem ara, Martell els parla de la Mallorca encara islàmica, que ell ha conegut en persona. I en acabar de sopar ja tots tenien decidit anar-se’n a prendre Mallorca, com qui se’n va a prendre unes copes.

No hi ha res com celebrar un aniversari perquè parlin bé de tu: aquest és el cas del rei Sanç de Mallorca, de qui dimecres, 4 de setembre, es compleixen 700 anys de la seva mort, el 1324. Des de la seva època fins als nostres dies, ha rebut un munt d’elogis: creador del Gran i General Consell, del Sindicat Forà i d’una flota per defensar les Illes, s’han emfatitzat les seves suposades prudència i habilitat política. Però també és cert que Sanç es va aprofitar de les baralles entre ciutadans i forans, que ell era el primer beneficiat per la construcció de l’armada per als seus negocis personals, que va castigar els jueus sense motiu justificat i que els seus interessos dinàstics ens van costar als illencs una doblerada. Repassam aquestes qüestions de la mà, sobretot, dels medievalistes Lluís Tudela i Jordi Maiz.

Ara que fa unes setmanes que restauren l’estàtua eqüestre de Jaume I, al centre de Palma, podríem provar de desmuntar el Conqueridor. És a dir: veure si, efectivament, fou aquell model de virtuts que recullen les nostres tradicions. No és un home, és un mite. Heroi de rondalles i de llegendes, exemple de saviesa i de cavallerositat, bon cristià, bon governant i legislador, magnànim, tendre, probablement cap altre monarca ha gaudit, entre nosaltres, de tan bona premsa. I, probablement, cap altre no ha estat tan manipulat. Començant per ell, que va voler transmetre una imatge molt concreta de si mateix.

Govern contra Senat, govern espanyol contra governs autonòmics, poder executiu contra poder judicial... Els enfrontaments entre autoritats no són cap novetat dels nostres temps: a les Balears han estat una constant a través dels segles. I encara va ser més complicat quan no era gens clara la competència que corresponia a cadascú –la separació de poders és relativament recent–, i també en entrar en la competició qualque actor més, como l’Església catòlica, que ja no és el poder que va ser.

Un dels fets més al·lucinants viscuts pel meu òrgan musculós mòbil, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i és el principal de la deglució, succió, masticació i l’articulació de sons, va ser a València. Durant un any i mig passava la meitat de la setmana allà. Fèiem un programa de televisió. El primer dia que desembarco vaig anar de patac als estudis de Canal 9. Obro la porta. 

Un rei, model de virtuts cavalleresques i que es dona a conèixer com a tal en un moment donat. Un savi amb llarga barba i poders sobrenaturals. Àguiles que parlen i que transporten persones. Anells amb poders màgics. No, no és la Terra Mitjana d’El senyor dels anells, que també. Són les narracions medievals de la Corona d’Aragó i les Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó. Ens acostam a les sorprenents semblances entre tots dos universos, quan són a punt de complir-se, dia 2 de setembre, 50 anys de la mort de J. R. R. Tolkien, el creador del món fabulós dels hòbbits, els elfs, els orcs i els nans.

Ambdós territoris consideram Jaume I com el gran referent fundacional –més ells, ja que a Menorca la conquesta fou més tardana–, compartim llengua i cultura, i bona part de la nostra trajectòria i els vincles sembla que s’han reforçat amb la bona entesa entre els respectius presidents, Francina Armengol i Ximo Puig, en el que ha estat batejat com el ‘Pont del rei En Jaume’. Repassam les relacions entre les Balears i el País Valencià, que celebrarà el pròxim dia 9 la seva Diada.

No només l’emèrit Joan Carles I ha viscut una relació amb una “amiga entranyable” com Corinna Larssen. Que els sobirans –i algunes sobiranes– tinguessin amants ha estat habitual al llarg dels segles: els matrimonis s’acordaven per raons polítiques i, a la majoria de dinasties, només es podien dur a terme amb persones de sang reial. Així que, tant els reis de Mallorca com bona part dels seus successors a la Corona d’Aragó i a la monarquia hispànica en què s’integrà, mantingueren relacions extramatrimonials i, molts de pics, amb els corresponents fills bastards. Tot i que il·legítim, almenys un d’ells va aconseguir cenyir-se la corona, com ja ho va fer el primer monarca aragonès, el bastard Ramir I, el segle XI.

El regne de Navarra va poder arribar a formar part de l’imperi de Jaume I, però aquesta possibilitat es va frustrar. Ha estat l’única entitat política que –durant poc temps– agrupà els set territoris històrics bascos i, finalment, no es va integrar a la Corona d’Aragó. La seva antiga ensenya, l’Arrano Beltza (Àguila negra), la fa servir actualment com a símbol l’esquerra abertzale (patriota), que considera la comunitat foral navarresa com una part irrenunciable d’Euskal Herria, del País Basc. Cada Diumenge de Pasqua –aquest diumenge–, el nacionalisme basc celebra l’Aberri Eguna (Dia de la Pàtria), instituït pel seu fundador, Sabino Arana. Enguany, a més, el dia abans l’Athletic de Bilbao i la Reial Societat de Donostia juguen la primera final basca de la Copa del Rei de futbol des del 1927.

Torna el Temple. No l’orde que fou suprimit fa set segles, és clar, sinó les torres de la seva fortalesa a Palma: l’Ajuntament en va aprovar fa pocs dies el projecte de rehabilitació. Aquest edifici fou la seu principal a Mallorca dels templers, els cavallers que educaren Jaume I i que acabaren exterminats pel seu net Felip el Bell, rei de França, per apoderar-se de les seves riqueses. Eren els mateixos cavallers a qui apuntaven els projectes de Ramon Llull, amb una història que l’esoterisme ha manipulat i que ha inspirat tant la literatura com el cinema.

Els actes de la Diada de Mallorca són, enguany, ben diferents als d'altres anys, especialment pel que fa a les restriccions d'aforament. Així i tot, les diferents entitats i associacions que celebren aquesta festivitat han programat algunes trobades que, segons les noves normes de convivència, es poden fer.

Ningú no parlava ‘balear’ quan arribà Jaume I el 1229: els mossàrabs -cristians sota domini islàmic- i la seva llengua romanç havien desaparegut feia temps, segons va concloure Antoni Maria Alcover -per cert, tradicionalista, monàrquic i preservador i defensor de les varietats dialectals al Diccionari català-valencià-balear i a l’ Aplec de rondaies mallorquines - ara fa cent anys. Tampoc no som descendents dels constructors de talaiots, ni dels foners, ni dels fenicis d’Eivissa, perquè l’antiga població va ser substituïda arran de la conquesta.

A les Balears hi ha hagut un ampli catàleg de personatges il·lustres que amb el barem actual es poden definir de racistes, conqueridors i esclavistes, però són homenatjats amb un ampli ventall d’estàtues i carrers batejats amb el seu nom. Ara una tendència internacional, accentuada per les protestes per l’assassinat de George Floyd als Estats Units fa dos mesos, exigeix la revisió -ja plantejada sovint abans- dels honors retuts a aquells que, en el passat, adoptaren actituds avui incompatibles amb els nostres valors. Aquí aquest catàleg d’homenatges polèmics va molt més enllà de les escultures del missioner Juníper Serra -criticat per extensió de les protestes als EUA. També s’hi podrien comptar els reconeixements al rei Jaume I, al polític Antoni Maura, als militars Weyler i Vara de Rey, als escriptors Llorenç Villalonga, Llorenç Riber i Maria Antònia Salvà, al dirigent agermanat Joanot Colom o Verne, Cervantes i al mateix Ramon Llull. Tots podrien ser objecte d’aquesta goma d’esborrar de la correcció política, així com diverses joies del patrimoni arquitectònic.

A mitjan segle XIII les Balears eren sota el domini de Jaume I. Bé, no exactament. Dos portuguesos, l’infant Pere i Sa‘īd Ibn Hakam, eren els que governaven Mallorca, Menorca i una part de les Pitiüses. I des de llavors hi ha hagut vincles significatius entre els lusitans i les Illes. Aquest reportatge els recorda tot just arribar al 46è aniversari de la Revolució dels Clavells, que se celebra el 25 d’abril i que tornà la democràcia a aquell país. El mallorquí Sebastià Bennasar, lusòfil empedreït, relata aquella revolució a la novel·la Els blaus de l’horitzó, publicada pel segell de Pollença El Gall. A Maria de Medeiros, que actuà al teatre Principal de Palma el 2009, la revolució li inspirà la pel·lícula Capitans d’abril del 2000.

Com es poden aprendre les matemàtiques més enllà d'una pissarra? El Govern balear ho té clar i, per això, ha decidit engegar un projecte pilot que impulsa l'ús dels videojocs per aprendre aquesta matèria. El vicepresident, Biel Barceló, ha presentat aquest matí la iniciativa 'Play for learning', que inclou 140 alumnes de 4t de Primària de quatre centres educatius de Mallorca.